Emily Dickinson: diferència entre les revisions

'''Emily Elizabeth Dickinson''' ([[Amherst (Massachusetts)|Amherst]], [[Massachusetts]], [[10 de desembre]] de [[1830]] - [[15 de maig]] de [[1886]]) va ser una poetessapoeta estatunidenca.<ref>{{GEC|0022463|Emily Dickinson}}</ref> Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb [[Walt Whitman]], ununa dels més importants poetes estatunidencs del [[segle XIX]]. De fet, la teoria sol acceptar que la poesia estatunidenca contemporània amplia dos corrents divergents: l'un que neix de Whitman i l'unaltre que neix de Dickinson. Curiosament, aquests dos poetes eren gairebé perfectesperfectament oposats en tarannà, prosòdia, intencions i estils poètics.

Dickinson va viure una vida suposadament introvertida i hermètica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions (tanmateix, se'n sap ben poc). Malgrat que va escriure, segons el darrer recompte, 1.789 poemes, només alguns dse'ells esn van publicar en vida de l'autora, tots ells anònims i probablement sense saber-ho ella.

Emily Dickinson va néixer en el si d'una família benestant coneguda per la seva influència política i educativa. El seu avi, Samuel Fowler Dickinson ([[1775]]-[[1838]]), va ser un dels fundadors de l'Amherst College, que té el campus a uns dos quilòmetres de casa dels Dickinson. El seu pare Edward Dickinson ([[1803]] – [[1874]]), fou advocat i tresorer d'aquesta institució. Va ser, a més, un polític que va formar part del Tribunal General de Massachusetts entre [[1838]] i [[1842]], del Senat de Massachusetts entre 1842 i [[1843]], i de la Cambra de Representants dels Estats Units (per al ''Whig Party'' d'aquest país). La mare de la poeta, Emily Norcross Dickinson ([[1804]]-[[1882]]), era una dona tranquil·la que sovint es trobava malalta. William Austin Dickinson ([[1829]]-[[1895]]), que solia fer servir només el segon nom, era el germà gran. Es va casar amb la millor amiga de l'Emily, Susan Gilbert, el [[1856]] i es va instal·lar a la casa del costat. La germana més petita, Lavinia Norcross Dickinson (1833 – 1899), que anomenaven "Vinnie", va impulsar la publicació pòstuma de la poesia de la seva germana.

Emily Dickinson va viure la major part de la seva vida aen les diferents residències familiars d'Amherst, que s'han conservat com un museu dedicat a l'autora. L'any 1840, Emily va estudiar a l'Amherst Academy, una antiga escola masculina que havia començat a acceptar nenes dos anys abans. Hi va estudiar llengua anglesa i lletres clàssiques; hi va aprendre llatí i va llegir [[Eneida|l'''[[Eneida]]'']] durant anys i també va ocupar-se amb altres assignatures com religió, història, matemàtiques, geologia i biologia. El 1847, amb 17 anys, va començar les classes al seminari femení Mount Holyoke (que més endavant s'anomenaria Mount Holyoke College) a [[South Hadley]] (Massachusetts). Austin va anar-la a buscar per tornar-la a dur a casa poc menys d'un any després i ja no tornaria a escola. S'especula si s'enyorava de casa seva, però també que es va negar a firmarsignar el jurament de dedicar la seva vida a Jesucrit, es va adonar que no volia romandre allí, va tornar a casa i no en va tornar a sortir. Després d'aquest retorn, només va deixar casa seva per fer algun viatge curt per visitar familiars a [[Boston]], [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]] i [[Connecticut]] (a Massachusetts). Durant dècades, se l'ha caracteritzada com una agorafòbica tancada a casa. Tanmateix, investigacions recents insinuen que, si bé no era la persona més oberta i sociable, sí que tenia en gran estima els seus amics.

Les possibles aventures amoroses i sexuals de l'autora continuen provocant debat entre biògrafs i crítics. Hi ha poques proves que permitinpermetin arribar a conclusions sobre els seus objectes d'afecte, malgrat que la concepció de passió de l'autora queda clara en alguns poemes i algunes cartes. Criden sobretot l'atenció un grup de cartes adreçades només a "Master" (senyor), conegudes com les cartes ''Master'' on sembla que Dickinson escrigui a un amant masculí: de tota manera, no s'ha pogut establir ni a qui anaven dirigides ni si es van arribar a enviar. Alguns biògrafs es mostren convençuts que Dickinson va tenir un romanç amb l'editor de diaris Samuel Bowles (amic del seu pare), el jutge Otis Lord o un sacerdot anomenat Charles Wadsworth. Altres biògrafs sostenen que Dickinson podria haberhaver tingut [[lesbiana|vincles romàntics amb dones]] quan era jove, una hipòtesi que ha anat guanyant popularitat. Després d'un suposat afer amb Emily Fowler, pels volts de [[1850]], les conjectures apunten a Susan Gilbert al [[1851]], la seva amiga més íntima i cunyada, com a possible amor.<ref>[http://www.autostraddle.com/sexy-lesbian-love-letters-1896-to-1934-209681/ ''15 Ladies Who Were Writing Sexy Lesbian Love Letters Before You Got Born''] a ''[[Autostraddle]]'', 15/1/2014 {{en}}</ref>

Tant si Emily Dickinson tenia sentiments amorosos envers les dones com si no, és important recordar que els seus poemes van passar per les edicions de diverses persones abans de ser presentats en públic. Segons Macintosh i Hart, hi hauria proves que Mabel Loomis Todd (editora) era amant d'Austin Dickinson i que tots dos van "mutilar els manuscrits de Dickinson; en van esborrar el nom [de Susan] i elminareliminar-ne tota referència". Alguns versos dels poemes estaven completament ratllats. Todd va participar en l'edició dels tres volums inicials de l'obra publicada de la poeta. Aquesta manipulació dels documents condemna els possible aspectes romàntics a l'ambigüitat. Tanmateix, altres aspectes com ara l'amistat de tota una vida (de l'adolescència fins a la mort d'Emily) no són ambigus. Se sap que ningú ha rebut més escrits d'Emily que Susan Gilbert. Es van trobar centenars de cartes, que Gilbert va tornar. Emily estimava molt els seus pocs amics i l'amistat amb Susan no n'és cap excepció. Algunes cartes són apassionades, cosa que genera una certa ambigüitat. Mal que moltes cartes i poesies de Dickinson són apassionades i eròtiques, hi ha pocs biògrafs i crítics que pensin que Dickinson arribés a consumar cap relació amb ningú.

Susan es va casar amb Austin Dickinson el [[1856]], tot i que Susan i Emily es coneixen d'abans. Emily va demanar a Susan que li critiqués els poemes, tasca en la qual va treballar més que mai. Emily Dickinson va morir el 15 de maig de 1886. Es va establir la causa de la mort com ala ''malaltia de Bright'' (nefritis). En morir, la família de l'autora va descobrir 40 volums relligats a mà amb més de 800 poemes.

Durant una revifada religiosa que va recórrer l'Oestoest de [[Massachusetts]] durant les dècades de 1840-50, Dickinson va trobar la seva vocació de poeta. Gran part de la seva obra reflecteix petits moments de la seva vida i temes més amplis de la societat. Més de la meitat dels seus poemes van ser escrits durant la [[Guerra Civil dels Estats Units]]. Molts han apuntat que aquesta guerra forneix part del sentiment de tensió de la poesia. Dickinson va jugar, un moment només, amb la idea de publicar els poemes i va arribar a demanar consell a Thomas Wentworth Higginson, un crític literari. Higginson es va adonar immediatament del talent de l'artista, però en intentar "millorar" els poemes de l'autora per adaptar-los a l'estil florit i romàntic en voga en aquells moments, Dickinson va perdre ràpidament l'interès en el projecte.

Quan va morir (1886), només se n'havien publicat deu poemes; set d'ells al diari ''Springfield Republican''. Tres reculls pòstums de la dècada de 1890 li van donar fama d'enèrgica i d'excèntrica, però fins al [[segle XX]] no va ser apreciada com a poeta. Higginson i Mabel Loomis Todd van recopilar la poesia de Dickinson: Todd recollia i organitzava el material i Higginson l'editava. El treball era extens per regularitzar la puntuació i les majúscules dels manuscrits segons les normes de finals del segle XIX. De vegades, reescrivien alguns fragments per reduir-ne l'ambigüitat. Un volum de poesia es va publicar a [[Boston]] el [[1890]] i va fer-se força famós: a finals de [[1892]] ja se n'havien venut onze edicions. El volum ''Poems: Second Series'' es va publicar el [[1891]] i va assolir cinc edicions el [[1893]]. Una tercera sèrie va sortir el [[1896]]. Dos volums de cartes de l'autora, amb canvis profunds i selecció de Todd (que va arribar a modificar-ne les dates en algunes) es van publicar el [[1894]]. Aquesta onada de publicacions pòstumes vanva fer que la poesia de Dickinson arribés al públic per primera vegada i, de seguida, va trobar partidaris. Recolzada per Higginson i William Dean Howells amb ressenyes i crítiques favorables, la seva poesia va ser popular de 1890 a 1892. Tanmateix, més endavant, l'opinió de la crítica va esdevenir negativa. El 1892 Thomas Bailey Aldrich va publicar-ne, anònimament, una influent ressenya negativa al número de gener de la revista ''Atlantic Monthly'':

A principis del [[segle XX]], la neboda de Dickinson, Martha Dickinson Bianchi, va publicar una altra sèrie de poemaris, que incloïen també molts poemes encara inèdits, sempre amb puntuació i majúscules normalitzades. ''The Single Hound'' va sortir el [[1914]]; ''The Life and Letters of Emily Dickinson'' i ''The Complete Poems of Emily Dickinson'', el [[1924]]; ''Further Poems of Emily Dickinson'', el [[1929]]. Altres reculls editats per Todd i Bianchi van publicar-se durant la dècada de 1930, i a poc a poc van veure la llum els poemes que encara no s'havien publicat. Amb l'arribada de la poesia modernista, les dificultats de Dickinson per ajustar-se a les idees de la poesia vuitcentista ja no provocaven ni sorpresa ni rebuig entre les noves generacions de lectors. Una nova onada de [[feminisme]] va enfortir la solidaritat cultural envers ella com a dona i poeta. La seva cotització havia pujat clarament, però Dickinson continuava, en general, sense ser considerada una poeta modernista de primera generació, com es pot llegir en un assaig crític ([[1937]]) de R. P. Blackmur:

Lectors posteriors s'adonaran d'un problema encara latent en la lectura dels manuscrits Dickinson i observaran que, per com escrivia els manuscrits, les propietats gràfiques i físiques són importants en la interpretació dels poemes. Possiblement es podrien fer distincions significatives, segons sostenen, entre les diferents longituds i angles dels guions emprats per la poeta, i entre les diferents disposicions del text a la pàgina. Diversos volums han procurat reproduir els guions cal·ligrafiats de Dickinson amb diversos símbols tipogràfics d'angles i llargada diferents. El [[1998]] una versió de R. W. Franklin (que pretenia esdevenir l'edició canònica en comptes de les de Johnson) va recórrer a guions de diverses mides per acostar-se més als manuscrits. Alguns estudiosos mantenen que els poemes s'haurien de valorar llegint directament els manuscrits.

En català, ha estat traduïda per [[Marià Manent]], [[Agustí Bartra]] (durant l'exili a [[Mèxic]]) i Joan Cerrato. Darrerament, n'han aparegut dos nous títols: primer, ''Jo no sóc ningú! Qui ets tu?'', selecció i traducció de Sam Abrams l'any [[2003]]. El [[2004]] es va publicar a [[València]] ''Amherst. LXXX Poemespoemes'' amb traducció de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick, i gravats de Gemma Roig.

Fitxer:Emily Dickinson´s (1830-1886) manuscript of "A route of evanescence" (1880).jpg|"A route to evanescence", 1880.

* [http://www.poetryfoundation.org/archive/poet.html?id=1775 Poemes d'Emily Dickinson] {{en}}.

* [http://www.emilydickinsonmuseum.org Museu dedicat a l'autora] {{en}}.

* [http://www.bartleby.com/113/ L'obra completa] {{en}}.