Acèfal (religió): diferència entre les revisions

L'emperador [[Zenó (emperador)|Zenó]] va intentar conciliar els monofisites o eutiquians amb els catòlics i va publicar l'''Henotikon'', que no va ser acceptat per tots, originant així una divisió entre els que van seguir a [[Pere Mongo]], Patriarca d'[[Alexandria]], i els seguidors de Sever, que va ocupar després el [[patriarcat d'Antioquia]]. Es van anomenar acèfals perquè no reconeixien cap dels cinc patriarques de l'Imperi. Els acèfals d'Hispània s'assimilaven als patripasians, que creien que la divinitat era capaç de patir. El bisbe a Hispània, [[Gregori el Siri]], afirmava que la divinitat era sensible al patiment i va negar l'existència de dues naturaleses en Crist.

La secta, pel que sembla, dejunava (en forma similarsimilarment als [[priscil·lianisme|priscil·lianistes]] i [[maniqueisme|maniqueus]]) quant el Nadal era en divendres, seguien les normes de l'heretge Mingecià sobre la inconveniència de menjar amb pagans, i les indicacions de [[Vigilanci]] sobre la negativa a adorar les relíquies de sants[[sant]]s; l'[[Eucaristia]] es lliurava en mà a homes i dones; es consideraven santificats i no es comunicaven amb els altres cristians, no podent rebre els sagraments de capellans d'altres grups ni fins i tot l'extremunció. El seu centre era [[Cabra]], en la [[Bètica]], i es creu que col·laboraven amb dues altres sectes: els [[simoniacs]] i els [[jovinians]], que permetien l'[[incest]], la [[bigàmia]] i els matrimonios[[matrimoni]]s entre cristians i no cristians, mentre que els seus capellans podien realitzar pràctiques [[cirurgia|quirúrgiques]] i dedicar-se al comerç.