Aquests texts comparteixen unes característiques comunes. El primer és que els autors van viure directament molts dels fets que narren i s'ocupen de fets contemporanis –o immediatament anteriors- a l'autor. Així s'aconsegueix donar una sensació de veracitat i de rigor. La majoria de cròniques medievals i antigues partien d'un passat remot.
La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Presenten els millors reis que pugui desitjar cap país del món. Així, doncs, esdevenen també model per a futurs reis i prínceps. No busquen l'objectivitat, sinó el to heroic i el sentiment patriòtic, però mostren un coneixement profund de la figura retratada que els atorga un valor històric rellevant. Mostren una visió dels fets basada en la providència d'un Déu que ajuda els reis d'Aragó perquè defensen la seva causa.conei
La llengua emprada respon a les instruccions de la Cancelleria Reial, malgrat els diferents orígens geogràfics dels seus autors. Aquest registre està present tant a la narració com als freqüents diàlegs, que recorden a les novel·les de cavalleries.
== Vegeu també ==
* [[Historiografia catalana de l'edat mitjana]]
* ''[[Les quatre cròniques]]'', obra d'[[Antoni Tàpies]] que presideix la Sala Tarradellas del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]]
