|
=== Renaixença sumèria ===
==== Tercera dinastia d'Ur ====
666
Després dels set anys d'Utukhengal, que es feia dir, a imitació dels reis d'Akkad, "Rei de les quatre zones del món", l'hegemonia va passar a Ur.
Els [[ensi]] d'[[Ur]], els quals governaven sota dependència de [[Lagash]], foren eliminats. El general [[Urnammu]], va ser nomenat Shagin (governador militar o virrei) d'Ur, i no va trigar a declarar-se independent. Es troben inscripcions d'Urnammu a Ur, Eridu, Uruk, Lagash, Larsa, Adab i Nippur i fins i tot més al nord d'aquesta ciutat. Una inscripció fou trobada també a la regió de l'alt [[Khabur]]. Les ciutats estaven governades per un [[Sumer#Títols polítics sumeris|ensi]], i les més llunyanes per un virrei o [[Shagin]] (governador civil - militar), els districtes estaven governats per [[Rabianum]] (alcaldes) i els poblets per [[Khazannum]] (corregidors). La llengua principal era el sumeri però com que la població semita acadiana era majoritària la seva llengua (l'acadià) també era parlada.
El seu fill i successor [[Shulgi]] va consolidar el regne i el va ampliar cap als estats veïns. A partir del seu 22è any de regnat (d'un total de 48) s'esmenta un període de pau. L'estructura social s'havia modificat una mica: al costat dels [[Sumer#Categories socials a Sumer|eren]], estaven el [[agaush]], una espècie d'encarregats de la vigilància dels treballadors de l'estat i de l'entrenament militar. Els militars estaven dirigits al nivell més alt per [[xaguin]], general i governador de districte amb una autoritat superior als [[Sumer#Títols polítics sumeris|ensi]], o allà on no hi havia ensi, reunint les dues funcions. Els pagaments es feien en plata o en espècie (9 grams de plata = 200 litres de civada). La mida de volum era el [[gur]] (1 gur = 300 siles = 200 litres). El coure es portava de [[Magan]], l'estany del [[Caucas]]. Els afers judicials eren encarregats a un [[mashkim]] (comissari) i les sentencies les dictaven 7 jutges. La dona tenia iguals drets que l'home. No es coneix la pena de mort ni la llei del talió.
Amb [[Shusin]] (2036 aC-2028 aC) es va construir una gran muralla, anomenada Muralla dels [[Martu]], que devia tenir com a objectiu aturar les incursions dels Martu ([[Amurru]]) i dels [[Tidnum]] (o Tidanum), una altra tribu semita nòmada.
[[Ibbisin]] va ser el darrer sobirà. Amb la invasió dels amurru i les revoltes, el seu regne es va ensorrar. [[Regne d'Elam|Elam]] va ocupar Ur que fou destruïda. Ibbisin va ser fet presoner, portat a Elam i llavors una guarnició elamita es va establir a Ur. Pocs anys després Ur va ser conquerida per Ishiberra d'[[Isin]] i durant uns anys va tenir l'hegemonia.
==== Regne d'Isin ====
|
