Menhir de Mollet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Simplificació de dates
toy
Línia 1:
{{Millorar redacció|data=2016}}
23rje´4yt8y025t2t4th5h5h56hj46j6kku56ege6ç9`fk068'j+6'ewpqr9j8f72d9t molt ampli (des de neolític mitjà, fins a finals del neolític).
{{Indret
| tipus_infotaula = monument megalític
| nom = Menhir de Mollet
| tipologia = <!-- Altres noms, pensat per a jaciments -->
| nom_iber =
| nom_egipci =
| nom_jeroglifics =
| nom_grec =
| nom_llati =
 
| partde =
| imatge = Imatge gravats menhir Mollet.JPG
| peu = Menhir de Mollet
| mapaWD =
| pais = {{CAT}}
| comarca = [[Vallès Oriental]]
| municipi = [[Mollet del Vallès]]
<!-- Situació -->
| localitzacio = Parc de Can Mulà, dins del recinte de la Biblioteca Can Mulà
| coordenades = {{coord|41|32|15.33|N|2|12|34.58|E|type:landmark_source:cawiki|display=inline,title}}
| imatge_mapa =
| mapa_nom =
<!-- Característiques -->
| serralada =
| altitud =
| recorregut =
| passa =
| desnivell =
| terreny =
| curs_aigua =
| conca_hidrografica =
| cabal =
| element_vertebrador =
| material =
| prominencia =
| nomenclator =
| etimologia =
| parcela =
| superficie =
| edat =
| erupcio =
<!-- Mesures i indicadors -->
| tempmitja =
| amplitudterm =
| precipany =
| defichidric =
| tempaigua =
| pH =
| data_captacio =
<!-- Intervencions -->
| cronologia = [[Neolític]]
| any_descoberta = Abril de [[2009]]
| documentat =
| excavacions =
| gestor =
| primers_exploradors =
| arqueolegs =
| periodes_historics =
| troballes =
| restauracions = [[2010]]
| categoria_proteccio =
}}
El '''menhir de Mollet''' és un [[megàlit]] del [[neolític]] de 4,90 m de llargada, 68&nbsp;cm d'amplada i 110&nbsp;cm de fondària, amb un pes de 6 tones, trobat en el jaciment pla de les Pruneres, dins del nucli urbà de [[Mollet del Vallès]].{{Sfn|Bosch|any=2011}} Té una antiguitat estimada de 5.000 anys. De forma de prisma rectangular, amb els caires arrodonits, i amb un dels dos extrems apuntats. La composició geològica és d'[[arcosa]] una roca d'unes característiques que no es troben a [[Mollet del Vallès]]. La importància del menhir rau en la seva monumentalitat, i en les seves decoracions [[antropomorfes]]. Per un cantó presenta en relleu un rostre humà, mentre que al costat oposat hi ha gravats uns motius curvilinis o [[serpentiforme.]]
 
== Història ==
=== Context sociològic ===
Hi ha canvis socials importants del [[neolític mitjà]], a l'inferior. Durant el neolític mitjà, la societat s'organitza al voltant de líders, però amb una solidaritat intergrupal, que es manifesta en la construcció d'obres col·lectives, com sepulcres dolmènics i de menhirs, grans llars per fer reunions, i també amb una voluntat de compartir la vida d'ultratomba (tombes col·lectives). Un important augment demogràfic.
 
Podria ser que una crisi social, motivada per un període d'inestabilitat climàtica, produís una situació adversa, tot afectant a les collites, anys de fam i un consegüent descontentament social. Com a conseqüència, una inseguretat i conflictivitat social, que podria haver generat una política d’aliances entre grups i processos solidaris, sota el mandat de [[líders]] carismàtics. Així doncs, la figura del líder pren rellevància, i segurament degueren voler personificar i deixar constància del seu poder en tots els àmbits, com ara la construcció d’estàtues antropomorfes.
 
=== Descoberta===
El megàlit es va descobrir l'abril del [[2009]] al [[Pla de les Pruneres]] de [[Mollet del Vallès]], mentre s’estaven executant unes obres per a la realització d’un [[pàrquing]]. El menhir es va trobar soterrat a 10 metres de la superfície actual. El Pla de les Pruneres és un jaciment situat en un pla dins del nucli urbà de Mollet, a una distància propera al riu [[Besòs]], i on confluïen diverses rieres. Per tant, el lloc on es va trobar el menhir era una zona on s’acumulaven sorres i graves durant els episodis d’avingudes de les rieres en els períodes de sequera, mentre que també hi havia episodis que el terreny quedava cobert de [[llims]] i [[argiles]] provinents dels desbordaments del riu Besòs i les rieres. Aquestes condicions de cicles d'inundacions i sequeres fa pensar que aquesta plana no reunia les condicions per viure en èpoques prehistòriques. Per tant, fa pensar que el Pla de les Pruneres no deuria ser l'emplaçament original, però donat les seves grans dimensions, i la dificultat del seu trasllat, i atès que el menhir no presenta desgast, es considera que el desplaçament que va fer el menhir no deuria ser molt llarg.
 
=== Cronologia comparada ===
És molt complicat establir una datació pels menhirs, ja que no és possible datar directament el moment en què les pedres van ser tallades. Així doncs, el que es pot fer és establir una cronologia relativa, a partir del context d’implantació del monument i d’altres vestigis associat a ell. I en el cas, que això no es pugui fer, l'únic recurs que queda és trobar algun referent cronològic.
 
Així doncs, pel que fa a les decoracions del rostre en relleu, es pot establir una comparació amb les [[esteles]] i [[estàtues menhirs]] del [[Llenguadoc-Rosselló|Llenguadoc]], que són molt similars al menhir de Mollet. La presència de la '''“T facial'''" dins de l'estatuària prehistòrica del sud de França, comprèn un ampli període cronològic, que abraça una fase recent del neolític mitjà i el [[neolític final]]. Per tant, es podria situar una cronologia dels relleus del menhir de Mollet, entre (3500/3200- 2400 aC).
En canvi, pel que fa als motius gravats, el serpentiforme, és un motiu universal, i per tant podríem trobar una llarga llista d’exemples i és difícil relacionar-ho amb un període cronològic concret. Però pel que fa al “jou” representat al menhir de Mollet, té dos referents molt pròxim, com ara el menhir de la [[Pedra de Llinàs]] (Montmeló) i de [[Castellruf]] (Santa Maria de Martorelles). Aquestes estan datades del V mil·lenni ( aproximadament 4500 aC). Mentre que els "escutiformes", els cercles incomplets i els semi-cercles que se li associen, es desconeix un paral·lel pròxim. En resum, la cronologia de l'estatuària megalítica prehistòrica apareix en diverses regions d’Europa, i abraça un període cronològic molt ampli (des de neolític mitjà, fins a finals del neolític).
 
En aquest cas, es pot establir una cronologia, basant-se en els seus possibles paral·lels, no del monument en conjunt, però si dels seus elements “ornamentals”. Si es comparen els referents cronològics dels gravats, amb els del relleu del menhir de Mollet, es pot veure com no coincideixen. Així doncs, probablement els gravats i els relleu no van ser executats alhora.
 
EnEs un moment que es desconeix de la segona meitat del III mil·lenni aC, o pot ser ja del II, el menhir degué2edj23n´p9g6´8hnufmd*FGv2clhoj'5t+yv8ynht+vbgç36egué caure de forma accidental o intencionada i ja no tornà a ser aixecat. Llavors, perdut del seu significat, degué ser traslladat a propòsit, des del seu emplaçament original fins al lloc on va ser descobert l'any 2009, una zona d'aiguamolls inundable no gaire llunyana, on posteriorment va ser cobert per sediments fluvials.
Es dedueix que primerament, durant el neolític mitjà, sobre una de les cares del menhir, que no sabem si ja havia estat aixecat anteriorment, o ho va ser llavors, es van representar els gravats. Posteriorment, durant el neolític mitjà recent, o més probablement durant el neolític finals, a la cara oposada s'hi va esculpir el '''rostre'''. Aquest gravat fa del Menhir de Mollet una de les estàtues–menhirs més interessants a Europa.
 
En un moment que es desconeix de la segona meitat del III mil·lenni aC, o pot ser ja del II, el menhir degué caure de forma accidental o intencionada i ja no tornà a ser aixecat. Llavors, perdut del seu significat, degué ser traslladat a propòsit, des del seu emplaçament original fins al lloc on va ser descobert l'any 2009, una zona d'aiguamolls inundable no gaire llunyana, on posteriorment va ser cobert per sediments fluvials.
 
Per tant, es podria dir que el menhir de Mollet presenta element mediterranis (la tradició dels menhir i l'estatuària megalític a finals del neolític), i elements atlàntics ( a través dels gravats, que recorden als motius trobats en l'art megalític [[armòrica]]).