Tanit: diferència entre les revisions

'''Tanit''' (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una [[divinitat lunar]] i la deessa [[Púnics|púnica]] de la [[fertilitat]], muller de [[Baal-Hammon]] i dea protectora de [[Cartago]].<ref>Richard Miles ''Carthage Must Be Destroyed'' (Penguin, 2011), p.68</ref><ref>El llibre de F. O. Hvidberg-Hansen, ''La déesse TNT: une Etude sur la réligion canaanéo-punique'' (Copenhagen: Gad) 1982, és l'obra de referència. Es pot llegir un estudi aprofundit sobre la deessa, per G. W. Ahlström, a ''Journal of Near Eastern Studies'' ''' 45'''.4 (octubre 1986), p. 311–314.</ref> També és anomenada '''''Thanit''''' o '''''Tinnit'''''. El seu sobrenom és «cara de Baal» i a l'[[Antiga Roma|època romana]] va ser assimilada a la verge ''Caelestis''.<ref>GEC{{GEC|0065156}}</ref> Com a senyora de la fertilitat, rebia el nom de ''Nutrix'' (= dida). Els seus símbols són la [[magrana]], la [[figa]], l'[[Espiga (inflorescència)|espiga]], i el [[Colom (ocell)|colom]] com a símbol animal. El seu símbol més destacable és el [[signe de Tanit]]: un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. A la mare pàtria de [[Fenícia]], emperò, no s'hi ha demostrat la presència del nom ''Tanit''.

Es va venerar Tanit a l'àrea d'influència púnica de l'oest del Mediterrani, des de [[Illa de Malta|Malta]] fins a [[Cadis]], durant l'època hel·lenística. Del {{segle|V}} aC en endavant, el culte a Tanit s'associa al de Baal-Hammon, per la qual cosa va rebre l'epítet de ''pene baal'' ("cara de Baal") i el títol de ''rabat'', femení de ''rab'' ('sobirà', 'governador').<ref>Markoe 2000:130.</ref> Al [[Àfrica del Nord|nord d'Àfrica]], on les inscripcions i altres materials són més nombrosos, Tanit va ser també la dea celestial de la guerra, una dea mare virginal (no casada) i dida i, menys específicament, un símbol de fertilitat, com altres divinitats femenines. Hi ha diverses dees gregues que s'identifiquen amb Tanit per la sincrètica ''[[interpretatio graeca]]'', que reconeix com a divinitats gregues amb realitzacions foranes divinitats de la major part de les cultures no hel·lèniques.