Pau Sans i Guitart: diferència entre les revisions

Fou autor de gairebé un centenar de poemes en català, apareguts en publicacions com ''La Ilustració catalana''. L'any 1887 va ser membre del Consistori dels Jocs Florals, amb el càrrec de secretari<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Ilustració Catalana|url=|data=15 de desembre de 1886|pàgines=2}}</ref>. L'any 1888 en fou mantenedor (amb Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà i Marcel·lí Menéndez y Pelayo com a president)<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Dinastía|url=|data=11-01-1888|pàgines=6}}</ref>. També va ser autor de textos literaris en prosa, dels que va fer versions en castellà i català, com ara ''La flor de la vida''<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Ilustració Catalana|url=|data=15-08-1888|pàgines=2}}</ref>, i algunes obres de teatre<ref>{{Ref-publicació|cognom=farrés i pinós|nom=Carles|article=Pau Sans i Guitart|publicació=Xipreret|url=https://issuu.com/ateneuhospitalet/docs/xipreret_10_-_01|data=Gener 2010|pàgines=2-3}}</ref>, com la que va estrenar en la festa major de l'Hospitalet del 1888, ''Lo dia del cop''<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Vanguardia|url=|data=12-08-1888|pàgines=2}}</ref>.

Va estar lligat als sectors progressistes de l'Hospitalet i l'any 1866 es trobava entre els fundadors del Casino l'Harmonia. Fou redactor de ''[[La Renaixença]]'' des del [[1886]] i una de les primeres figures del catalanisme polític, el que va fer que fos elelegit primer president de la [[Lliga de Catalunya]] el 1887. Com a cap d'aquest partit, la seva signatura fou la primera en el ''[[Missatge a la Reina Regent]]'', entregat a aquest personatge que va visitar Barcelona amb motiu l'Exposicióoctubre Universalde l'any 18881887. FouTambé membreen de la [[Unió Catalanista]] des de la seva fundació el 1891, des de la qual1886 va prendrecomençar parta defer formaclasses molt activa ena l'elaboracióAteneu de les [[Bases de Manresa]]Obrer<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La (1892)Vanguardia|url=|data=29-11-1886|pàgines=5}}</ref>.