Catedral de Lleó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
fa molt dolent olor ya que antiguament hi pasaven les cloaques{{Infotaula edifici
|imatge = Catedral de León.jpg
|peu =
|nom = Catedral de Lleó
|tipus_edifici = [[catedral]]
|arquitectes =
|arquitecte =
|començament = 1258
|consagracio = 1302
|acabament =
|cronologia =
|localitzacio = [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]]
|estil = gòtic
|material = pedra i formigó
|sistema_constructiu = [[arquitrau|arquitravat]] i [[volta]]t
|llargada = 108
|amplada = 29
|img_planta = Leon catedral planta.png
|peu_p =
|img_alçat =
|peu_a =
}}
La '''[[Catedral]] de [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]]''' és coneguda popularment com la «'''Pulchra leonina'''». Fou edificada en un indret estratègic de la ciutat, és una obra mestra dels començaments del gòtic espanyol. Construïda bàsicament entre mitjans del [[segle XIII]] i finals del [[segle XIV]], aquest edifici gòtic molt homogeni és l'única catedral d'[[Espanya]] que va adoptar el gust francès per les naus altes, allargades i àmpliament il·luminades.
 
== Història ==
=== Època Romana ===
Originàriament, sota l'actual ubicació de la [[catedral]], la ''Legió VII Gemina'' havia construït termes i altres edificis públics. Recentment s'hi han descobert algunes d'aquestes restes [[Imperi Romà|romanes]], junt a la façana sud.
 
=== La Reconquesta ===
Amb la reconquesta cristiana, es convertiren en palau reial. L'any [[916]] el rei [[Ordoni I de Galícia|Ordoni II]], va vèncer als [[Aràbia|àrabs]] en la batalla de Sant Esteve de Gormaz. Com a senyal d'agraïment a Déu per la victòria, cedí una cosa.
 
L'any 795 acull les restes del rei Ordoni II, mort a [[Zamora]]. El temple estava custodiat per monjos de l'[[orde de Sant Benet]], i e que l'estructura fos similar a la de tants altres existents durant l'època [[mossàrab]] lleonesa.
 
Les cròniques ens parlen del pas d'[[Almansor]] per aquestes terres a finals del primer mil·lenni, devastant la ciutat i destruint els seus temples. No obstant això, sembla que els danys ocasionats a la catedral haugeren ser immediatament reparats, ja que l'any [[999]] hi fou coronat, el rei [[Alfons V de Lleó|Alfons V]]. Després d'una successió de revoltes polítiques i de dures empreses bèl·liques, cap a l'any [[1067]] l'estat de la Catedral era de molta misèria. Això va moure al rei [[Ferran I de Castella]], qui, després de traslladar les restes de [[Sant Isidor]] a Lleó, «es bolcà en favors a la catedral». Amb aquest rei s'inicià una època pacífica, recollint grans triomfs en l'expansió del regne cristià. Era el moment del [[romànic]] d'Isidor.
 
=== Època Romànic ===
 
Amb l'ajuda de la princesa [[Urraca (filla de Ferran I de Castella)|Urraca]], germana del rei, s'inicia la construcció d'una segona [[catedral]], acord amb les aspiracions religioses d'estil romànic. Ocupava la seu episcopal Pelayo II. Encara que en el seu inici era romànica, el seu estil fou fonamentalment gòtic, construïda amb totxo i amb tres naus acabades en [[Absis|àbsides]] semicirculars, dedicat el central a santa Maria, com en l'església anterior. Encara que estigués feta dins dels corrents internacionals, contemplant el que ha sobreviscut, podem veure que tenia el seu caràcter autòcton, emprant encara l'arc de farratge, almenys com a forma decorativa. L'edifici fou consagrat el 10 de novembre de l'any [[1073]].
 
Aquesta catedral es mantingué dreta fins a finals del segle següent. Quan accedeix al tron l'últim rei de Lleó, [[Alfons IX de Lleó|Alfons IX]], en la ciutat i en el regne hi ha un important canvi social, de creativitat artística i cultural.
 
=== Època Gòtica ===
[[Fitxer:Leon cathedral inside hdr reinhard02.jpg|thumb|350px|Interior de la Catedral de Lleó.]]
La construcció de la tercera catedral s'inicia l'any [[1205]] i la seva estructura principal finalitza l'any [[1301]], la torre sur no s'acabaria de construir fins al [[segle XV]]. Gran part del solar s'assenta sobre restes romanes del [[segle II]], el que dificultà la bona cimentació dels pilars. L'acumulació d'humitats i la filtració d'aigües provocà greus inconvenients als mestres. Per altra banda, la majoria dels fonaments de la catedral són de pedra de mala qualitat, de tipus calcari, amb poca resistència front els agents atmosfèrics. A més, la subtilitat del seu estil és un desafiament a la física; els nombrosos suports són summament fràgils, de manera que diversos arquitectes de l'època posaren en dubte que el projecta pogués mantenir-se dret.