Ferran d'Antequera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{Inicia taula}} {{Filera de successions|títol=Regent de Castella<br />amb Caterina de Lancaster|abans=—|després=—|anys=1406–[[1416]...». Etiquetes: Substitució editor visual |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Reis de la Corona d'Aragó|Trastàmara=Ferran I d'Aragó}}
'''Ferran I d'Aragó''', anomenat '''el d'Antequera''', de '''Trastàmara''', el '''Just''' i l{{'}}'''Honest''' ([[Medina del Campo]], [[Castella]], [[27 de novembre]] de [[1380]] - [[Igualada]], [[2 d'abril]] de [[1416]]), fou [[infant d'Espanya|infant de Castella]], i després [[rei d'Aragó]], [[Rei de València|de València]], [[Rei de Mallorca|de Mallorca]], de [[Rei de Sicília|Sicília]], de [[Rei de Sardenya|Sardenya]] i (nominal) de [[Còrsega]], duc (nominal) d'[[duc d'Atenes|Atenes]] i de [[Neopàtria]], [[comte de Barcelona]], de [[comte de Rosselló|Rosselló]] i de [[Comte de Cerdanya|Cerdanya]] ([[1412]]<ref name=gencat>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=14f677c2e98ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=14f677c2e98ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|consulta=20 maig 2013|títol=Bernat Metge|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> - [[1416]]), i [[Corona de Castella|regent de Castella]] ([[1406]] - [[1416]]), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca aragonès de la dinastia dels [[Trastàmara]].
Entre el seu heretatge d'infant de [[Corona de Castella|Castella]] i el patrimoni que li aportà la seva muller [[Elionor d'Alburquerque]], anomenada ''la Ricahembra'', reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com els [[Infants d'Aragó]].
== Família==
Fill i nebot de reis restava proper a la línia successòria de les casals d'Aragó i de Castella.
{{Arbre genealògic/Inici|style=font-size:90%;line-height:100%;}}
{{Arbre genealògic | | AVI1 |v| AVIA1 | | | AVI2 |v| AVIA2 | | AVI1=[[Enric II de Castella]]<br />''el de les Mercès''<br />rei de Castella (1369-1379)<br />*1333/1334<br />†1379|AVIA1=[[Joana Manuel de Castella]]<br />senyora de Villena,<br />Escalona i Peñafiel<br />*1339 =1350 †1381|AVI2=[[Pere III el Cerimoniós]]<br />rei d'Aragó etc. (1336-1387)<br />*1319<br />†1387|AVIA2=[[Elionor de Sicília]]<br />*1325<br />=1349<br />†1375}}
{{Arbre genealògic | | | | |!| | | |,|-|-|-|v|^|-|-|.|}}
{{Arbre genealògic | | | | PARE |v| MARE | | ONCLE1 | |ONCLE2 | PARE=[[Joan I de Castella]]<br />rei de Castella (1379-1390)<br />*1358<br />†1390|MARE=[[Elionor d'Aragó i de Sicília|Elionor d'Aragó]]<br />*1358<br />=1375<br />†1382|ONCLE1=[[Joan I el Caçador]]<br />rei d'Aragó etc. (1387-1396)<br />*1350<br />†1396|ONCLE2=[[Martí I l'Humà]]<br />rei d'Aragó etc. (1396-1410)<br />*1356<br />†1410}}
{{Arbre genealògic | | | | | | |)|-|-|-|.| | | | | | | }}
{{Arbre genealògic | | LLE | | GERMA | | JO | | | | | | | | |GERMA=[[Enric III de Castella]], ''el Malalt''<br />rei de Castella (1390-1406)<br />*1379<br />†1406|JO=Ferran I d'Aragó|LLE=* naixement<br />= matrimoni<br />† defunció}}
{{Arbre genealògic/Fi}}
[[Fitxer:Ferran d'Antequera (Carderera).jpg|thumb|esquerra|190px|Ferran I d'Aragó, [[Elionor d'Alburquerque]] i [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]], dibuix del [[segle XIX]] a partir d'un retaule desaparegut]]
[[Fitxer:Ferrando I d'Aragón.jpg|thumb|esquerra|190px|Ferran I d'Aragó (recreació romàntica de [[Manuel Aguirre y Monsalbe]])]]
Del seu matrimoni amb [[Elionor d'Alburquerque]], tia seva i neboda d'[[Enric II de Castella]], efectuat a [[Madrid]] el [[1395]], quan ell tenia 14 anys, nasqueren set fills:
* [[Alfons IV el Magnànim]] ([[1396]]-[[1458]]), [[príncep de Girona]] ([[1414]]-[[1416]]) i després [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]].
* [[Maria d'Aragó i d'Alburquerque|Maria d'Aragó]] ([[1396]]-[[1445]]), casada el [[1420]] amb el seu cosí [[Joan II de Castella]].
* [[Sanç d'Aragó i d'Alburquerque|Sanç d'Aragó]] ([[1398]]-[[1415]]), gran mestre de l'[[orde de Calatrava]] i de l'[[orde d'Alcántara]].
* [[Joan II d'Aragó]] ([[1398]]-[[1479]]), [[duc de Montblanc]] i de Peñafiel, [[senyor de Balaguer]], [[rei de Navarra]] i després [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]].
* [[Enric I d'Empúries|Enric d'Aragó]] (c. [[1400]]-[[1445]]), duc de Villena, comte d'Alburquerque i d'[[comte d'Empúries|Empúries]], senyor de Sogorb, etc., i gran mestre de l'[[orde de Sant Jaume]].
* [[Elionor d'Aragó i d'Alburquerque|Elionor d'Aragó]] (c. [[1400]]-[[1445]]), casada el [[1420]] amb [[Eduard I de Portugal]].
* [[Pere d'Aragó i d'Alburquerque|Pere d'Aragó]] ([[1406]]-[[1438]]), duc de [[Noto]], senyor de [[Terrassa]], [[Vilagrassa]], [[Elx]] i [[Crevillent]].
== Regent de Castella ==
[[Fitxer:Ferran d'Antequera al retaule Sancho de Rojas.jpg|thumb|esquerra|190px|Ferran I d'Aragó és coronat pel Nen Jesús, al retaule de Sancho de Rojas (vers [[1410]]-[[1415]])]]
Com a infant de Castella, fundà l'orde cavalleresc, de caràcter cortesà, anomenat [[orde del Griu]], de la Gerra i l'Estola o també de l'Assutzena ([[Medina del Campo]], [[1403]]).<ref>{{ref-web |url=http://ca.wikisource.org/wiki/Fundaci%C3%B3_de_l%27ordre_militar_del_griu_%281403%29|títol=Fundació de l'ordre militar del griu (1403) - Viquitexts<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
En morir el seu germà gran, el rei [[Enric III de Castella]], el [[1406]], assumí la regència del seu nebot [[Joan II de Castella|Joan II]], juntament amb la mare d'aquest, [[Caterina de Lancaster]]. Des d'aleshores actuà de fet com el rei, encara que ja feia molt de temps que dirigia la política castellana a causa dels mals del seu germà, que delegava sovint en ell les funcions de govern.
Les desavinences amb la reina vídua no trigaren a aparèixer i, després d'un pacte, els dos coregents es repartiren el territori de la regència. Ferran es reservà personalment la governació de la meitat meridional del regne castellà ([[Castella la Nova|Toledo]], [[Extremadura]], [[regne de Múrcia|Múrcia]] i [[Andalusia]]).
Reprengué la guerra contra el [[regne de Granada]], i a la frontera, s'apoderà de Zahara ([[1407]]), però fracassà al setge de Setenil i les corts l'obligaren a acceptar la treva que havia demanat el rei de Granada. Quan la treva acabà, tornà a atacar la frontera granadina i posà setge a l'estratègica vila d'[[Antequera]], que se li va retre el [[16 de setembre]] de [[1410]]. Aquesta acció, celebrada amb gran ressò, també en la literatura, donà origen al seu sobrenom més conegut.
== Rei d'Aragó i Sicília==
El [[1410]], en morir el seu oncle, el rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] [[Martí l'Humà]], sense descendència directa, Ferran presentà la seva candidatura a la successió. El conflicte quedà reduït finalment a dues candidatures, la seva i la del comte [[Jaume II d'Urgell|Jaume d'Urgell]]. La seva força econòmica i militar i la seva intel·ligència política, unides als grans errors dels adversaris, el suport del bàndol dels [[Urrea]] a [[regne d'Aragó|Aragó]] i del dels [[família Centelles|Centelles]] a [[regne de València|València]], als quals envià tropes amb les quals derrotaren els urgellistes a la [[batalla de Morvedre]], i el més decisiu encara del [[papa]] [[Benet XIII d'Avinyó]] i del seu confessor [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], li garantiren el triomf.
Després de greus dissensions, a la [[concòrdia d'Alcanyís]] s'arribà a l'acord de resoldre la qüestió a través del vot de nou delegats estamentals dels tres estats (Aragó, València i Catalunya) en el que es coneix com a [[Compromís de Casp]]. La sentència final dels compromissaris dels regnes el proclamà rei d'Aragó i dels altres estats de la [[Corona d'Aragó]] el [[28 de juny]] de [[1412]], i Benet XIII, ignorant els drets de [[Frederic de Luna]], li donà la investidura de [[Sicília]], que durant l'[[Interregne]] havia teòricament revertit al papat. Fou coronat a Saragossa el [[5 de setembre]] de [[1414]].
L'altre candidat principal, el comte [[Jaume II d'Urgell|Jaume d'Urgell]], confiat en el suport dels seus partidaris a Aragó i de tropes mercenàries angleses i gascones, protagonitzà [[revolta del comte d'Urgell|una revolta]] el [[1413]]. L'error d'iniciar una revolta durant la reunió de les [[Corts de Barcelona (1413)|corts catalanes a Barcelona]] fou aprofitat per Ferran, més intel·ligent que el seu adversari, i aconseguí el suport dels estaments, també de la noblesa, que tancaren files al voltant del nou rei. Un exèrcit comandat per Ferran en persona posà setge a [[Balaguer]], on en un nou error s'havia tancat Jaume, que finalment, el [[31 d'octubre]], es rendí i fou condemnat a la confiscació de tots els seus béns i títols i a presó perpètua (al castell d'[[Urueña]], a Castella, i més tard al de [[Xàtiva]]).
[[Fitxer:Joan Fiveller davant Ferran d'Antequera.jpg|thumb|right|190px|L'[[enfrontament del vectigal]] ([[Ramon Tusquets i Maignon]], [[1885]])]]
Ferran, acostumat a l'autoritarisme de la monarquia castellana, hagué de cedir, a les [[corts de Barcelona (1413)]], a la pressió dels estaments privilegiats catalans i respectar el [[pactisme]], doctrina que ja des del [[segle XIII]] limitava l'autoritat reial a favor de les [[corts catalanes|corts]] i de la [[Diputació del General de Catalunya]], que amb la nova dinastia va veure créixer les seves atribucions i pes polític. Tanmateix, plantà cara a l'oligarquia barcelonina ―representada pel conseller [[Joan Fiveller]]― en el cèlebre [[enfrontament del vectigal]] de la carn, el [[1416]].
Pacificà [[Sardenya]] amb pactes amb la noblesa local ([[1414]] i [[1416]]), que havia aprofitat l'[[Interregne]] per a independitzar-se, normalitzà la situació interna de [[Sicília]], on els bàndols nobiliaris i el suport a [[Frederic de Luna]] eren forts, enviant-hi com a lloctinent el seu fill [[Joan II d'Aragó|Joan]], pactà una treva amb [[Gènova]] ([[1413]]) i signà tractats d'amistat amb el soldà d'[[Egipte]] i amb el rei de [[Fes]] ([[1414]]).
El [[1414]] creà per al seu fill [[Alfons el Magnànim|Alfons]] el títol de [[príncep de Girona]], propi dels infants primogènits de la [[Corona d'Aragó]].
En la qüestió del [[Cisma d'Occident|Cisma]] fou primerament fidel a [[Benet XIII d'Avinyó]], el seu protector. Però quan el [[concili de Constança]] decidí la deposició de tots els papes i fracassà la [[conferència de Perpinyà]] amb l'emperador [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segimon]] i els ambaixadors dels altres estats avinyonistes, on Benet XIII es negà a abdicar, l'abandonà, a instància de l'emperador i de [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], i li retirà l'obediència dels seus regnes ([[1416]]).
== Mort i enterrament ==
Ferran I va morir a [[Igualada]], afectat d'uns violents [[còlic nefrític|còlics nefrítics]], el [[2 d'abril]] de [[1416]], mentre es dirigia de Barcelona a Castella. Es conserva un relat detallat de la seva darrera malaltia. Per afrontar aquest mal crònic en ell s'havien intentat diferents remeis, inclosos els alquímics. L'indret de la mort és el carrer Nou, núm. 37, d'Igualada, on hi ha una placa que ho esmenta.
Va ser enterrat al panteó reial del [[monestir de Poblet]] en un sepulcre encarregat pel seu fill [[Alfons el Magnànim|Alfons]] a l'escultor [[Pere Oller]] el [[1417]].
== Iconografia ==
Contemporània de Ferran I d'Aragó:
* Retaule l'[[arquebisbe de Toledo]] [[Sancho de Rojas]] (taula central), procedent de San Benito el Real ([[Valladolid]]), pintat per Juan Rodríguez de Toledo vers [[1410]]-[[1415]] ([[Museo del Prado]], [[Madrid]]). Hi és representat en actitud orant davant la Mare de Déu i el Nen Jesús, que el corona rei.
* Retaule del Judici Final, aparentment pintat per [[Lluc Borrassà]], esclau de [[Lluís Borrassà]], desaparegut a finals del [[segle XIX]]. En sobreviu un dibuix que reprodueix la taula que representava el rei, la reina [[Elionor d'Alburquerque]], el papa [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] i altres individus en actitud orant, efectuat per Jaume Serra per a la ''Iconografía española'' (1855-1864) de Valentín Carderera.
Hi ha algunes representacions posteriors a l'Edat Mitjana, entre les quals:
* Oli del [[segle XVI]] que representa la Virgen de la Gracia, a la [[catedral de Toledo]]. Hi és representat agenollat i en actitud orant davant la Mare de Déu i el Nen Jesús, a l'extrem inferior esquerre, amb vestit i armadura de l'època del quadre.
* Oli de [[Ramon Tusquets i Maignon]], pintat el [[1885]], a la col·lecció Miquel Boada de [[Barcelona]]. Representa l'episodi de l'[[enfrontament del vectigal]].
* Oli de [[Manuel Aguirre y Monsalbe]], de [[1851]]-[[1854]], procedent del Casino Principal de [[Saragossa]] (Diputación Provincial de Zaragoza). Hi és representat dret, amb l'heràldica dels seus nous estats a les vestidures i prenent amb la mà esquerra una espasa que li serveix de suport.
== Posteritat ==
Historiografia
* [[Lorenzo Valla]], ''Historiarum [o Gesta] Ferdinandi regis Aragonum libri III''. Biografia oficial escrita a Nàpols en els anys [[1445]]-[[1446]] a instància d'[[Alfons el Magnànim]] pel qui era secretari d'aquest últim.
Novel·la històrica
* [[Antoni de Bofarull i de Brocà]], ''L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant'', Barcelona, Luis Tasso, [[1862]]. Aquesta novel·la, considerada la primera novel·la contemporània escrita en català, té com a rerefons argumental el [[Compromís de Casp]], l'entronització de Ferran I d'Aragó i la [[revolta del comte d'Urgell|rebel·lió del comte d'Urgell]].
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* [[Alberto Boscolo]], ''La política italiana di Ferdinando I d'Aragona'', Càller, Università degli Studi di Cagliari, 1954.
* Francesca Español Bertran, "[http://ddd.uab.cat/record/2417 El sepulcro de Fernando de Antequera y los escultores Pere Oller, Pere Joan y Gil Morlanes, en Poblet]", ''Locus Amoenus'', 4 (1998-1999), 81-106.
* Carlos López Rodriguez, ''Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Aragó i la reina Elionor (1413-1416)'', València, Universitat de València, 2004.
* J. Muntaner i Bujosa, "Un agua medicinal prodigiosa para el rey de Aragón (1417)", ''IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Mallorca, 25 septiembre-2 octubre 1955)'', vol. 2, Barcelona, Diputación Provincial de Baleares, 1970, pp. 417-28.
* I. I. MacDonald, ''Don Fernando de Antequera'', Oxford, Dolphin Boook, 1948.
* Bautista Martínez Iniesta, "La toma de Antequera y la poética del heroísmo", a ''Las tomas: antropología histórica de la ocupación territorial del Reino de Granada'', Granada, Diputación Provincial de Granada, 2000, pp. 383-415.
* Lope Pascual Martínez, "La cancillería real castellana durante la regencia del infante don Fernando de Antequera", ''Miscelánea Medieval Murciana'', 11 (1984), 177-236.
* Roser Salicrú i Lluch, "La coronació de Ferran d'Antequera: l'organització i els preparatius de la festa", ''Anuario de Estudios Medievales'', 25 (1995), 699-759.
* Ferran Soldevilla, ''El Compromís de Casp'', Barcelona, CSIC, 1965.
* Luis Suárez Fernández, ''Los Trastámaras de Castilla y Aragón en el siglo XV'', vol. XV de la ''Historia de España'' dir. per Ramón Menéndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1968.
* Juan Torres Fontes, ''La regencia de don Fernando de Antequera y las relaciones castellano-granadinas (1407-1416)'', Cadis, Agrija, 1999.
* Lorenzo Valla, ''Gesta Ferdinandi regis aragonum'', ed. per Ottavio Besomi, Pàdua, Antenore, 1973.
* Lorenzo Valla, ''[http://www.akal.com/html/publica2/marco.php?fr_contenido=detalle.php&fr_cabecera=cabecera_detalle.php&fr_resultadoUnico=S&fr_tituloPagina=Ficha&fr_codLibro=1198&fr_autorExacto= Historia de Fernando de Aragón]'', Madrid, Akal, 2002 (traducció a l'espanyol de Santiago López Moreda). ISBN 978-84-460-1309-9
* Luis Vela Gormedino (ed.), ''Crónica incompleta del reinado de Fernando I de Aragón'', Saragossa, Anubar, 1985.
* Francisca Vendrell de Millás, "Relación médica de la enfermedad del rey Fernando de Antequera", ''Archivo iberoamericano de historia de la medicina y antropología médica'', 9 (1957), 111-119.
* Jaume Vicens Vives, ''Els Trastàmares'', Barcelona, Vicens Vives, 1969.
* Mª. Victoria Vilaplana Gisbert, ''Documentos de la minoría de Juan II: la regencia de Don Fernando de Antequera'', Múrcia, Real Academia Alfonso X El Sabio (Colección de Documentos para la Historia de Murcia, 15), 1993
{{refend}}
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans | Commons= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= | Viquitexts= Ferran d'Antequera|Viquiversitat= |Wikivoyage= }}
* [http://museoprado.mcu.es/cuadro_noviembre_2006.html Retablo del Arzobispo don Sancho de Rojas (Museo de Prado)] {{es}} {{en}}
* {{GEC|0026613|Ferran I de Catalunya-Aragó}}
* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=5605&voz_id_origen=636 Biografia de Ferran d'Antequera a la Gran Enciclopedia Aragonesa OnLine] {{es}}
* [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=1161&cat=biografiasuelta Biografía de Ferran d'Antequera a l'Enciclopedia GER (Rialp)] {{es}}
* [http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando_i.shtml La Monarquía Hispánica: Fernando I ''el de Antequera'' (1412-1416)] {{es}}
* [http://libro.uca.edu/chaytor/hac14.htm H. J. Chaytor, ''A History of Aragon and Catalonia'', ch. 14, "The 'Compromise' of Caspe"] {{en}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Rei de Castella|Regent de Castella]]<br />amb [[Caterina de Lancaster]]|abans=—|després=—|anys=[[1406]]–[[1416]]}}
| |||