Partit Integrista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
El seu mitjà de difusió va ser el periòdic ''[[El Siglo Futuro]]'',{{sfn|Fernández Sarasola|2009|p=152}}{{sfn|Andrés-Gallego|1982|p=141}} des del qual [[Ramón Nocedal]] acusà al pretendent [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Don Carles]] de «trair les essències del Carlisme».{{sfn|Rodríguez Jiménez|1993|p=51}} El partit s'oposava al parlamentarisme i, segons Ramón Nocedal, «no és [era] un partit com els altres, no aspirem a ser ministres».{{sfn|Fernández Sarasola|2009|p=153}} L'integrisme va ser descrit com «una mena de fanatisme polític, que no admetia coalicions ni concessions partidistes».{{sfn|Fernández Sarasola|2009|p=153}} El seu programa es va estructurar entorn de l'anomenat «Manifest de Burgos».{{sfn|Urrutia León|2002|p=130}}<ref name="Burgos">{{ref-publicació|publicació=[[El Siglo Futuro]]|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000125325|títol=Manifestación de la prensa tradicionalista - Dios, patria, rey
|exemplar=4.036|data=22 d'agost de 1888|issn=1130-8494|lloc=Madrid}}</ref>
La formació va tenir un important bastió en la localitat [[Guipúscoa|guipuscoana]] d'[[Azpeitia]].{{sfn|Rubio Pobes|de la Granja|de Pablo|2011}} Després de la mort de Nocedal en 1907, el lideratge va recaure en [[Juan Olazábal Ramery]].{{sfn|Rubio Pobes|de la Granja|de Pablo|2011}} A les províncies basques, ja al segle XX, també foren membres del partit polítics com José Salazar, José María González de Echavarri, Antonio María Murua Rodríguez, José María Juaristi, [[Antonio Aldama y Mendívil]], [[José Sánchez Marco]], [[Manuel Senante y Martínez]]{{sfn|Hoz|Montón|Ruzafa|Pérez Pérez|1992|pp=130-135}} o [[Ladislao Zavala Echaide]].{{sfn|Cillán Apalategui|1977|p=127}}
Línia 19:
Al novembre de 1888 els integristes van fundar a Barcelona el Círcol Sant Jordi, el qual, segons va manifestar [[Josep de Palau i d'Huguet]] al ''Diario de Cataluña'', es constituïa ''per a renyir les batalles del Senyor'', congregant tots els qui anhelaven ''combatre per la integritat i puresa de les tradicions pàtries'', que al Principat de Catalunya es trobava establerta en els ''[[Constitucions catalanes|venerats furs]]''. Segons Palau i d'Huguet, la defensa de ''les sàvies doctrines'' contingudes en els mateixos en seria la base de la seva propaganda, tot manifestant que el círcol integrista defensaria «la Unitat Catòlica amb sanció coercitiva, l'indomable i respectuós poder de les Corts Catalanes i les immunitats dels patricis».<ref>{{ref-llibre|cognom=Carrera i Pujal|nom=Jaume|títol=Historia política de Cataluña en el siglo XIX (De la restauración al desastre colonial)|pàgines=72|editorial=Bosch|any=1958}}</ref>
També foren representants importants de la branca catalana del partit [[Joaquim Coll i Astrell]] (director del ''[[Diario Catalán]]'', substitut del ''Diario de Cataluña''), i [[Marià de Rocafiguera i Ventós|Marià de Rocafiguera]], director d'<nowiki />''El Norte Catalán''. L'any 1906 els integristes es van reconciliar amb els carlins per a fer front conjuntament als projectes anticlericals del govern<ref>{{ref-llibre|cognom=Viladevall|nom=Antonio|títol=La voluntad nacional en frente del jacobinismo afrancesado de Romanones y Canalejas|pàgines=188|lloc=Barcelona|editorial=Imprenta Moderna de Guinart y Pujolar|any=1907|url=https://www.pdf-archive.com/2017/05/31/la-voluntad-nacional-en-frente-del-jacobinismo-afrancesado/la-voluntad-nacional-en-frente-del-jacobinismo-afrancesado.pdf}}</ref> i s'adheriren a la [[Solidaritat Catalana]] en favor de l'autonomia de Catalunya, fins a la dissolució de la coalició el 1909 arran de la [[Setmana Tràgica]]. Amb aquesta coalició fou escollit senador l'integrista lleidatà [[Marià Gomar de las Infantas]].
El 1907 el vigatà Rocafiguera va esdevindre cap regional a Catalunya del Partit Integrista, el qual a [[Vic]], recolzat pels sectors ciutadans, civils i eclesiàstics més antiliberals, va tindre presència pública i regidors municipals.<ref name="Tornafoch">{{ref-llibre|cognom=Tornafoch|nom=Xavier|títol=Catalanisme, carlisme i republicanisme a Vic (1899-1909): modernització política i lluites socials|pàgines=74|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=2002|isbn=84-8415-420-3|url=https://books.google.es/books?id=2-4rzYTm5IQC&pg=PA74#v=onepage&q&f=false}}</ref>
| |||