Obre el menú principal

Canvis

tot
|successor3 =[[Enric VI del Sacre Imperi|Enric VI]] {{mida|1=(fill)}}
}}
{{ORDENA:Frederic I Del Sacre Imperi Romanogermanic}} <!--ORDENA generat per bot-->
=== Elecció ===
Frederic va néixer el 1122. El 1147, va heretar el ducat de Suàbia i poc després va fer el seu primer viatge a l'Orient, acompanyant el seu oncle, el [[llista de reis germànics|rei germànic]] [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III]] a la [[Segona Croada]]. L'expedició va resultar desastrosa, però Frederic es va distingir i va guanyar el respecte i la confiança del rei. Quan Conrad va morir el febrer de 1152, tan sols eren al seu llit de mort Frederic i el príncep-bisbe de [[Bamberg (ciutat d'Alemanya)|Bamberg]]. Tots dos van afirmar després que en plenes capacitats mentals Conrad havia entregat la insígnia reial a Frederic, indicant que ell i no el seu propi fill de sis anys (el futur [[Frederic IV de Suàbia]]). Frederic va reclamar enèrgicament la corona, i el 4 de març a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] els prínceps electors el van designar com a nou rei germànic. La successió es va acordar en relativament poc temps, probablement perquè en descendir Frederic tant de la casa Welf com de la Hohenstaufen, era acceptat per les dues parts en conflicte. Va ser coronat a [[Aquisgrà]] uns dies després.
 
Ansiós per recuperar el poder que l'Imperi havia ostentat durant els temps de [[Carlemany]] i [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó I]], el nou emperador va considerar que era imprescindible restablir l'ordre a Alemanya abans d'estar en situació de fer valdre els drets imperials a Itàlia. Va emetre una ordre general de pau, atorgant generoses concessions als nobles. A l'exterior, Frederic va intervenir a la guerra civil damesa entre Svend III i Valdemar I de Dinamarca i va entaular negociacions amb l'[[Imperi Romà d'Orient|emperador romà d'Orient]], [[Manuel I Comnè]].
 
=== Coronació com a emperador ===
[[Fitxer:Armoiries empereurs Hohenstaufen.svg|right|170px|thumb|Escut dels emperadors de la casa de [[Hohenstaufen]]]]
Quan havia estat elegit, Frederic havia comunicat la notícia al [[Papa Eugeni III]], però no havia demanat la [[confirmació papal]]. El març de 1153, Frederic acordar amb el Vaticà les condicions de la seva coronació, que es van posar per escrit al [[Tractat de Constança]] (batejat amb el nom de la ciutat on Barba-roja va jurar el document). El tractat establia que a canvi de què el papa el coronés emperador, Frederic es comprometia a sotmetre Roma i entregar la ciutat al papa, combatre les ambicions bizantines sobre la península Itàlica, i a no firmar tractats de pau amb els enemics de l'Església (principalment els habitants de Roma i els normands de Sícilia).
 
Frederic també havia obtingut el consentiment papal per l'anul·lació del seu matrimoni sense fills amb Adelaida de Vohburg (a través de la qual havia obtingut el domini de la major part de l'[[Alsàcia]]), en basar-se en rebuscades al·legacions de consanguinitat (el seu rebesavi era germà de la seva re-rebesàvia). Un cop obtinguda la nul·litat i malgrat les condicions del Tractat de Constança, va reprendre les negociacions amb [[Constantinoble]] proposant de casar-se amb una princesa bizantina. Les negociacions van resultar infructuoses. El 18 de juny de 1155 Adrià IV el va coronar emperador del [[Sacre Imperi Germànic]] a la [[Basílica de Sant Pere]]. Just després de la coronació el poble de Roma es va alçar en armes, amb l'ànim de capturar el papa.{{CC|data=juliol de 2015}} Fins a la nit les tropes imperials i papals van combatre els romans. Un cop restablerta la calma, Barba-roja va renunciar a retornar el govern de la ciutat al papa i així incomplir el Tractat de Constança.
 
=== Retorn a Alemanya ===
 
Va abandonar Itàlia la tardor de 1155 quan el desordre tornava a imperar a Germània, especialment a Baviera. El ducat de Baviera va ser traspassat d'[[Enric II Jasomirgott]], marcgravi d'Àustria, al cosí de Barba-roja [[Enric el Lleó]], duc de Saxònia, de la Casa de Welf.
 
El 9 de juny de [[1156]] Frederic es va casar amb Beatriu de Borgonya, filla i hereva de [[Renald III de Borgonya|Renald III]], afegint a les possessions imperials el comtat de Borgonya que s'estenia des de [[Besançon]] al Mediterrani.
 
=== El cisma papal ===
 
El Juny de 1158 Frederic inicià una segona campanya italiana, acompanyat d'Enric el Lleó. L'expedició, destinada a reforçar el domini imperial a la península, va capturar la ciutat rebel de [[Milà]] i va establir oficials de l'imperi a les ciutats del nord d'Itàlia. L'ambició de Frederic xocava amb els interessos papals sobre alguns territoris en disputa.
 
Amb la mort accidental del papa [[Adrià IV]] el 1159, es va convocar un [[conclave]]. Els cardenals estaven dividits entre una majoria favorable a [[Papa Alexandre III|Alexandre III]], enemic declarat de Barba-roja i oponent de les pretensions imperials sobre Itàlia, i els partidaris de [[Víctor IV]] del partit imperial. Alexandre va ser escollit, però el poble de Roma va aclamar a Víctor. Frederic va convocar un concili a Pavia per solucionar el conflicte (l'autoritat de l'emperador per convocar un concili no estava clara). A Pavia, es va barrar l'entrada als partidaris d'Alexandre de manera que Víctor va ser elegit. Tanmateix, l'acord del concili va ser ignorat pel clergat italià i francès, i també part de l'alemany. Els esforços de Frederic de fer que [[Enric II d'Anglaterra]] i [[Lluís VII de França]] no reconeguessin Alexandre també van fracassar.
 
=== La pau amb el Papa i el conflicte amb Enric ===
[[Fitxer:Sinzig_Barbarossa.jpg|thumb|170px|right|Monument a Frederic a [[Sinzig]]]]
El 1175, Frederic van iniciar una nova expedició a Itàlia (la cinquena) i la [[Lliga Llombarda]] es va formar per oposar-s'hi. Amb el refús d'[[Enric el Lleó]] a prendre-hi part, la campanya va ser un fracàs. El 29 de març del 1176 Frederic va patir una dura derrota a la [[Batalla de Legnano]], prop de [[Milà]], on va ser ferit i durant un temps donat per mort. No li va quedar altre remei que iniciar negociacions de pau amb [[Papa Alexandre III|Alexandre III]] i la Lliga Llombarda. Per la [[Pau de Venècia]] l'emperador i el papa es van reconciliar amb un mutu reconeixement de drets. Les ciutats llombardes van continuar lluitant fins que el 1183 Frederic els hi va permetre elegir els seus propis magistrats mitjançant la [[Pau de Constança]].
 
Frederic no va perdonar a [[Enric el Lleó]] per no haver-lo ajudat el 1174. El 1180 Frederic va acabar de consolidar un poderós estat que comprenia Saxònia, Baviera, i territoris substancials del nord i l'est d'Alemanya. Aprofitant l'hostilitat de la resta de prínceps alemanys envers Enric, Frederic el va jutjar ''in absentia'' per un tribunal de bisbes i prínceps que el van condemnar i desposseir de les seves terres. Enric, veient-se abandonat pels seus aliats, va haver de rendir-se el novembre de 1181 davant l'exèrcit imperial que el seu cosí havia reunit. Va passar tres anys a l'exili a la cort del seu sogre [[Enric II d'Anglaterra]], fins que se li va permetre tornar a Alemanya on va acabar els seus dies amb el títol menor de Duc de Brunswick.
 
=== Croada i mort ===
 
Un cop fetes les paus amb el Papa, Frederic es va embarcar en la [[Tercera Croada]] (1189), que seria coneguda com la Croada dels Tres Reis al participar-hi també [[Felip August]] de França i [[Ricard Cor de Lleó]] d'Anglaterra.
 
Deixant el seu fill Enric VI com a regent, Frederic va organitzar un gran exèrcit de 100.000 homes i va iniciar la marxa cap a Terra Santa. Frederic havia desafiat per carta a [[Saladí]] a disputar un combat singular entre ells dos a la plana egípcia de Zoan.
 
Frederic es va obrir pas pels territoris bizantins i va morir, abans de poder enfrontar-se amb Saladí, el [[10 de juny]] de [[1190]] ofegat al riu Saleph poc després de vèncer [[Qutb al-Din]] a la [[batalla d'Iconium]],<ref>{{en}} Maxi Hinze, ''[http://books.google.cat/books?id=t4tkLTH9_eEC&pg=PA2&dq=third+crusade&hl=ca&ei=IVU1TLK5OMrKOMmWjccE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false The Third Crusade and Its Impact on England]', p.10'</ref> prenent la ciutat al soldà seldjúcida, [[Kilij Arslan II]]. Les circumstàncies exactes de la seva mort són desconegudes. Algunes versions parlen de què es va ofegar mentre es banyava, i d'altres diuen que el seu cavall el va llençar a l'aigua mentre creuava el riu. Segons el cronista Ali ibn al-Athir l'aigua arribava just a la cintura, de manera que és possible que el contrast entre la calor que feia i l'aigua gèlida li hagués provocat un atac de cor (tenia 67 anys).
 
La mort de Frederic va portar al caos al seu exèrcit. Desorganitzats, atemorits, i atacats pels turcs molts alemanys van desertar, van morir, o fins i tot van cometre suïcidi. El fill de Barba-roja Frederic VI de Suàbia va liderar els pocs soldats que quedaven dels que havien iniciat la marxa fins a [[Ciutat d'Acre|Acre]]. Amb l'objectiu d'enterrar Barba-roja a Jerusalem es va posar el seu cos en vinagre dins d'un barril per preservar-lo, però l'intent va fracassar. La seva carn es va acabar enterrant a l'església de Sant Pere d'Antioquia, els seus ossos a la catedral de Tir, i el seu cor i entranyes a Tars.
 
== Família ==
=== Avantpassats ===
 
{{ahnentafel-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1
|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;
|boxstyle_1=background-color: #fcc;
|boxstyle_2=background-color: #fb9;
|boxstyle_3=background-color: #ffc;
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. '''Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic'''
|2= 2. [[Frederic II de Suàbia|Frederic II, duc de Suàbia]]
|3= 3. [[Judit de Baviera]]
|4= 4. [[Frederic I de Suàbia|Frederic I, duc de Suàbia]]
|5= 5. [[Agnès d'Alemanya]]
|6= 6. [[Enric IX de Baviera|Enric IX, duc de Baviera]]
|7= 7. [[Judit de Friül]]
|10= 10. [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic]]
|11= 11. [[Berta de Savoia]]
|12= 12. [[Güelf I de Baviera|Güelf I, duc de Baviera]]
|13= 13. Judit de Flandes
|14= 14. [[Magnus de Saxònia|Magnus, Duc de Saxònia]]
}}
 
=== Núpcies i descendència ===
* Primeres núpcies: Adela de Vohburg. Matrimoni anul·lat, sense descendència
* Segones núpcies: Beatriu de Borgonya.
** Sofia de Hohenstaufen (1161-1187): Casada el 1187 amb el magrave Guillem VI de Montferrat
** Beatriu de Hohenstaufen (1162-1187): Promesa amb [[Guillem II de Sicília]], va morir abans del matrimoni.
** [[Frederic V, duc de Suàbia]] (1164-1170): Duc de Suàbia. Morí als sis anys.
** [[Enric VI, emperador romanogermànic]] (1165-1197): Emperador, rei d'Alemanya, i rei de Sicília.
** [[Frederic VI, duc de Suàbia]] (1167-1191): Nascut amb el nom de Conrad, va prendre el nom del seu germà al succeir-lo al ducat de Suàbia.
** Otó I, comte de Borgonya (1170-1200)
** [[Conrad II de Suàbia|Conrad II, duc de Suàbia i Rothenburg]] (1173-1196)
** [[Felip de Suàbia]] (1177-1208): duc de Suàbia i rei d'Alemanya el 1198.
** Agnès de Hohenstaufen (1180-1184): Promesa amb Emeric d'Hongria, va morir abans del matrimoni.
 
== Referències ==
{{wikimedia|commons=Friedrich I. Barbarossa|s=Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic}}
{{referències}}
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions de tres a un|
títol_1=[[Llista de reis germànics|Rei d'Alemanya]]<br />"[[Rei dels Romans]]"|
abans_1=[[Conrad III]]|
anys_1=[[1152]]–[[1169]]|
 
títol_2=[[Rei d'Itàlia]]|
abans_2=[[Conrad III]]|
anys_2=[[1154]]–[[1186]]|
 
títol_3=[[Sacre Imperi Romà|Emperador del Sacre Imperi]]|
abans_3=[[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari II]]|
anys_3=[[1155]]–[[1190]]|
 
després=[[Enric VI, emperador romanogermànic|Enric VI]]|
}}
{{Filera de successions|títol=[[Duc de Suàbia]]|abans=[[Frederic II, duc de Suàbia|Frederic II]]|després=[[Frederic IV, duc de Suàbia|Frederic IV]]|anys=[[1147]]–[[1152]]}}
 
{{Filera de successions|títol=[[Comte de Borgonya]]|abans=[[Beatriu I, duquessa de Borgonya|Beatriu I]]|després=[[Otó I, compte de Borgonya|Otó I]]|anys=[[1156]]–[[1190]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Reis germànics}}
{{SacreImperi}}
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Frederic I Del Sacre Imperi Romanogermanic}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Ducs de Suàbia|Frederic III de Suàbia]]
[[Categoria:Edat mitjana]]
Usuari anònim