Diversitat funcional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 51:
Diversitat hi ha en tota l'aula i diversos som tots els [[Humà|humans]]. Cadascú en el seu grau i el que s'hauria de fer és adaptar el [[Currículum educatiu|currículum]] basant-se en les necessitats que mostra cada infant.
 
Als plans d'estudi els inconvenients són associats amb la idea que la realització de modificacions curriculars es posicionarien en una situació d'avantatge a l'estudiant amb diversitat funcional en enfront dels seus companys. O suposarien baixar el nivell curricular de la [[matèria]] en general i per tant no adquisició dels objectius que es persegueixen.
 
En definitiva, hi ha evidències significatives que impedeixen, la participació en l'aprenentatge de les persones amb diversitat funcional.
Línia 57:
En resultat d'aquest fracàs, molts estudis plantegen la necessitat de formació del professorat per millorar les estratègies d'ensenyament- aprenentatge davant l'alumnat.
 
S'ha de considerar que l'[[educació]] [[inclusiva]] ha de respondre a la diversitat, ha de ser un tema que necessita contemplar-se en les agendes de totes les universitats, sent imprescindible el fet de fer debats, sensibilitzar a la societat i formació. És necessari que el professorat tingui l'oportunitat i l'espai suficient per formar-se i donar respostes adequades educatives referents a la diversitat.
 
=== Els reptes dels docents ===
Quan els professors avaluen les [[Habilitat|habilitats]] [[acadèmiques]] i de [[comportament]] dels seus estudiants, examinen factors [[Cultura|culturals]], [[Familiar|familiars]] i [[Ecològic|ecològics]] que es troben fora de la mesura d'avaluació que actualment són predominants a Europa.
 
Per tant, els professors el que fan és ser capaços de dissenyar estratègies educatives per a infants amb [[discapacitat]] que siguin fortament basades en el context de la seva [[cultura]].
 
Els professors treballen constantment i perfeccionen les seves [[Competència social i ciutadana|competències]] culturals abans de replantejar el seu [[Currículum educatiu|currículum]] i instrucció. Un dels models de replantejament és el model proposat per [[Weinstein]] et al. (2004) i té quatre components sustentats en:
 
* Pas 1: Els professors examinen els seus coneixements i actituds previs a la diversitat.
Línia 79:
 
=== La Universitat ===
S'estableix que l'educació integral de les persones amb diversitat funcional, amb [[Recursos educatius oberts|recursos]], suport i ajustos que des de la [[legislació]] es considera necessaris. La Llei Orgànica 4/2007 ( BOE,2007) d'Universitats expressa l'imperatiu de respondre a les necessitats i demandes del col·lectiu així com adoptar mesures que garanteixin, l'adaptació de les [[Proves d'accés a la universitat|proves d'accés]], la permanència en els estudis universitaris, augment de [[beques]] i ajudes a l'estudi i integració plena dels estudiants.
 
Encara que les Universitats ofereixin una oportunitat als estudiants amb diversitat funcional, hi ha encara un llarg camí perquè aquesta institució sigui inclusiva. No n'hi ha prou amb garantir el procés; també es requereixen uns plans de treball per aconseguir la continuació i l'èxit en els estudis universitaris.
Línia 92:
 
=== L'ús de les TIC ===
Els diferents centres educatius ofereixen als docents una formació contínua amb la qual adquirir coneixements i habilitats que permetin l'ús de les [[Tecnologies de la informació i la comunicació|TIC]] com un recurs per apropar els processos d'ensenyament-aprenentatge a tots els alumnes, incloent-hi aquells amb necessitats educatives especials per discapacitat.
 
Reparar en els factors d'eficiència i eficàcia de les pràctiques pedagògiques amb les [[Tecnologies de la informació i la comunicació|TIC]], augmenten la comunicació i potencien les capacitats de les persones amb discapacitat afavorint la reducció de les seves limitacions.
 
== Els drets socials ==