Bactriana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre d'imatge repetit |
Cap resum de modificació |
||
Línia 27:
La satrapia menor de Bactriana limitava al sud amb Gandara o Gandhara, i n'era el límit l'[[Hindu Kush]]; al nord, l'[[Amudarià|Oxus]] o [[Amudarià]], que feia de frontera amb Sogdiana; al sud-oest, amb Ària i, a l'oest, amb Margiana; tenia a l'est la satrapia de [[Dirbènia]].
[[Diodor de Sicília]] parla de Bactriana, que fou atacada per Cir, qui va nomenar governador el seu fill petit Tanyoxarces (amb [[Coràsmia]], [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]] i [[Carmània]]). [[Darios III de Pèrsia|Darios]] hi va establir presoners fets a [[Barca]], al nord d'Àfrica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. En l'exèrcit de Xerxes, els soldats ''bactrians'' anaven junts amb els ''[[sakes]]'' i els [[caspis]] i vestien com els [[medes]]; el seu líder llavors era Hystaspes, fill de [[Darios III de Pèrsia|Darios]] i d'[[Atossa]] (filla de Cir).
Heròdot esmenta una revolta contra [[Xerxes]] dirigida per Masistes, que va fracassar. A la mort de Xerxes, el sàtrapa Artapanos es va revoltar altra vegada i Artaxerxes fou derrotat en la primera batalla, però més tard el va poder sotmetre.
En la [[batalla d'Arbela]] o Gaugamela, la cavalleria ''bactriana'' formava l'escorta de [[Darios III de Pèrsia|Darios]] amb mil homes, dirigits per [[Nabarzanes]], que després va fugir cap a [[Transoxiana]]. Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] perseguia el sàtrapa de Bactriana Bessó, que s'havia proclamat rei després de matar [[Darios III de Pèrsia|Darios]], va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar, va creuar l'Oxus i arribà fins a Maracanda ([[Samarcanda]]), a Sogdiana. Després va tornar a Bactriana, on va passar l'hivern i, a la primavera del [[227 aC]], va entrar des allí a l'Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el [[224 aC]], però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, [[Ària (Pèrsia)|Ària]] i [[Drangiana]] i no de Bactriana. Entre el [[312 aC]] i el [[302 aC]], la [[satrapia]] fou reduïda a l'obediència per [[Seleuc I Nicàtor]], i nombroses monedes d'aquest sobirà i del seu fill han estat trobades a la regió.
Vers el [[255 aC]], el [[sàtrapa]] Theodotus (Diodot) es va fer independent, es va proclamar rei, i originà el [[Regne Grec de Bactriana|regne indogrec de Bactriana]]. Els seus successors són coneguts principalment per les monedes. El [[181 aC]], apareix el rei Eucratides, que fou contemporani de [[Mitridates I de Pàrtia]] el Gran, que va tenir un regnat pròsper testimoniat per nombroses monedes en grec i ''[[bactrià]]'' ''pali''. Estrabó diu que governava sobre mil ciutats incloent-ne algunes a l'[[Índia]]. El rei Menandre, vers el [[126 aC]], és esmentat com a rei de Bactriana per Estrabó i Plutarc, però sembla que aquesta regió no era dins els seus dominis; les seves monedes (dracmes) es feien servir fins a Gujarat, i se n'han trobat a la vall de [[Kabul]] i al [[Hazaradjat]], i fins a la vall del [[Jumna]].
| |||