El Museo Universal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Petites errates
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 29:
 
[[Fitxer:Gaspar y Roig.jpg|thumb|left|L'aparador de l'empresa Gaspar y Roig quan s'exposa «El Museo Universal».]]
El seu principal director va ser el periodista republicà Nemesio Fernández Cuesta,{{sfn|Alonso|2013|p=56}} de qui Cecilio Alonso afirma que va portar la revista a creuar límits d'«intencionalitat política» per sobre del que es considerava normal en una revista il·lustrada d'art, literatura i ciència.{{sfn|Alonso|2013|p=59}} A partir de 1865, la revista va tenir un important col·laborador en [[Gustavo Adolfo Bécquer]].<ref>{{ref-publicació|publicació=[[ABC (diari)|ABC]]|títol=Gustavo Adolfo Bécquer y la Feria de Sevilla|nom=José Félix|cognom={{versaleta|Navarro Martín}}|pàgina=11|data=30 d'abril de 1957|url=http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1957/04/30/011.html}}</ref> Entre els artistes gràfics, comptà amb aportacions de [[Valeriano Domínguez Bécquer|Valeriano Domínguez Bécquer,]],{{refn|group=lower-alpha|Aquesta col·laboració és citada per Márquez,{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} sembla que signava sovint amb les seves inicials: «V. B.».{{sfn|Rubio Jiménez|2006|p=378. «A partir de 1865 fueron relativamente frecuentes las viñetas firmadas con las iniciales de Valeriano Bécquer: "V. B." tanto en la revista como en el almanaque anual que repartía entre sus suscriptores ''El Museo Universal''.»}}}} [[Bernardo Rico y Ortega|Bernardo Rico]],{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} [[Enrique Laporta Valor|Enrique Laporta]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1868|p=352}} [[Francisco Laporta Valor|Francisco Laporta]],{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} [[Daniel Urrabieta Vierge|Daniel Urrabieta]],{{refn|group=lower-alpha|Encara que Márquez cita [[Daniel Urrabieta]],{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} és possible que es tractés del seu pare, [[Vicente Urrabieta]], ja que el primer va néixer en 1851, signava com «Vierge» i no com «Urrabieta» i segons la bibliografia consultada no treballà a penes per a publicacions a Espanya abans de marxar a França vers 1869-1870, com es pot veure en l'article corresponent.}} [[Francisco Ortego Vereda|Francisco Ortego]],{{sfn|Alonso|2013|p=56}} Carlos Ribera,{{refn|group=lower-alpha|Cecilio Alonso cita «Carlos Ribera».{{sfn|Alonso|2013|p=56}} A la ''Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX'' de [[Manuel Ossorio y Bernard]], de 1868, només apareixen dos artistes amb el cognom «Ribera»: [[Carlos Luis de Ribera y Fieve]] i [[Juan Antonio Ribera y Fernández|Juan Antonio Ribera]], ambdós pintors,{{sfn|Ossorio y Bernard|1868b|pp=152-162}} pel que és possible que Alonso es refereixi al primer.}}[[Federico Ruiz (pintor)|Federico Ruiz]],{{sfn|Alonso|2013|p=56}} [[Tomás Carlos Capuz]]{{sfn|Ossorio y Bernard|1868|p=118}} o [[Joaquín Sierra y Ponzano]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1868b|p=222}} entre d'altres.
 
En paraules de Charnon-Deutsch, el sorgiment de la revista —al costat del de la seva successora, ''La Ilustración Española y Americana''— «va suposar que Espanya veiés per fi "una revista espanyola il·lustrada que combinés notícies del dia a dia amb una visió monumental del seu passat nacional"»{{sfn|Charnon-Deutsch|2008|p=85}} i segons Trancón Lagunas hauria format junt a ''[[Semanario Pintoresco Español]]'' i ''[[El Museo de las Familias]]'' «la trilogia de revistes més importants del segle [a Espanya] fins a la [[Revolució de 1868]]».{{sfn|Trancón Lagunas|2000|p=66}}