Ernest Rutherford: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Infotaula persona}}
trec enllaç a pàgina de desambiguació
Línia 88:
El 1900, Rutherford es casa amb Mary Newton; d'aquest casament neix el 1901 la seva única filla, Eileen.
 
Rutherford estudià el [[tori]], i se n'adonà en utilitzar el mateix dispositiu que per a l'urani, que el fet d'obrir una porta en el laboratori pertorba notòriament l'experiment, com si els moviments de l'aire en l'experiment poguessin alterar-lo. Aviat arribarà a la conclusió que el tori desprenia una emanació, també radioactiva, ja que a en aspirar l'aire que envolta aquest element, i s'adonà que aquest aire transmet el corrent fàcilment fins i tot a gran distància del tori. Notà que les emanacions de tori només romanen radioactives uns deu minuts, esdevenint unes partícules neutres, una radioactivitat que no es veu alterada per cap reacció química, ni per canvis en les condicions (temperatura, camp elèctric). S'adonà així mateix que la radioactivitat d'aquestes partícules decreix exponencialment, ja que el corrent que passa entre els [[elèctrode]]s també ho fa, i descobrí així el període dels elements radioactius l'any [[1900]]. Amb l'ajuda del químic canadenc [[Frederick Soddy]] l'any [[1902]] arribà a la conclusió que les emanacions de tori són efectivament àtoms radioactius i que la radioactivitat ve acompanyada d'una [[desintegració]] dels elements.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1908/ The Nobel Prize in Chemistry 1908]. Nobelprize.org. (en anglès)</ref>
 
Aquest descobriment va provocar una gran polèmica entre els químics, molt convençuts del principi d'indestructibilitat de la [[matèria]]. No obstant això, la qualitat dels treballs de Rutherford no deixaven marge al dubte. El [[físic]] [[Pierre Curie]] va trigar dos anys a admetre aquesta idea, a pesar que ja havia constatat amb [[Marie Curie]] que la radioactivitat ocasionava una pèrdua de massa en les mostres.