|
Però els Rolling Stones son, sobretot, els reis dels concerts. Durant els any 60 i els 70 van rodar constantement per tot el món fent honor al seu nom. Des dels petits clubs anglesos dels 60, passant per la conquesta dels Estats Units seguint el camí obert pels Beatles, fins a les gires eternes per Europa, Japó, Australia, Sud America i, sobretot, els Estats Units. En una época en que les pantalles gegants simplement no existien, Mick Jagger s'espabilava per a captar l'atendió de milers de fans durant les dues hores de concert. Segurament gràcies a que el seu pare havia sigut professor d'educació física, Jagger sempre ha mantingut un estar de forma envejable. Els excessos amb les drogues i la beguda els deixava pel sea colega Keith Richards.
La década dels 80 va començar amb la publicación de l'àlbum ''Tatto You'' amb les restes de les sessions de ''Some Girls'' i ''Emocional Rescue''. Start me up va ser un éxit brutal i els va servir per començar la majoria de concerts de la gira americana i europea. L'álbum ''Still Life'' gravat en directodirecte durantlas laEstats giraUnits, comentacomença amb elels soacords de piano de Duke Ellington interpretant ''Take the A Train'' interpretada<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=03TYbImaY7M|títol=Still perlife Duke- EllingtonAmerican concert|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>. La passió del jazz del batería Charlie Watts hi va tenir molt a veure. A l'acabar la extenuadaextenuant gira va esclatar el que Keth Richards defineix com "The third world war". Mick Jagger introduceix una cláusula al nou contracte multimillonari de la banda amb la CBS per la qual té dret a gravar tres discs en solitari. El primer disc és el mediocre ''She's the boss''<ref>{{Ref-web|url=https://es.wikipedia.org/wiki/She's_The_Boss|títol=She's the boss|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>. Jagger s'allibera de la cotilla dels Rolling Stones i fantaseafantaseja amb competir en solitariosolitari amb Michael Jackson o la Madonna. Al concert benefic Live Aid <ref>{{Ref-web|url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Live_Aid|títol=Live Aid|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> del 1985, Jagger actua al marge dels Stones fent un show amb Tina Tuner cantant ''It's only rock'nd roll'' <ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=B-xVQKRJosU|títol=Live Aid|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>. Per la seva banda Keith Richards i Ron Wood atueactuen al costat de Bob Dylan cantant ''Blowin in the Wind.'' Richards i Wood s'obliden de la lletra de l'himne de Dylan i el resultat és una de les actuacions més patètiques dels últims anys dalt d'un escenari. <ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=_wqS_7zDBuA|títol=Blowin' in the wind|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El grupogrup sembla trencat. El 1986 publiquen l'album ''Dirty Work'' en compliment del contracte amb la CBS. Les sessions de gravació son un infern. Jagger i Richards no coincidiexen mai a l'estudi. El bateria Charlie Watts, fins aquell moment net com una patena, comentacomença a tonteartontejar amb la heroïna. ElAl videoclip de la cançó ''One hit to the body'' <ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=dx2WRQLSIew|títol=One hit to the body|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> reflexaes pot veure claramente la tensió entre els dos amics.
Altres cançons conegudes són : ''Get off of my cloud'' (1965), ''Paint it black'' (1966), ''Let's spend the night together'' (1967), ''Jumpin' Jack Flash'' (1968), ''Sympathy for the devil'' (1968), ''Honky tonk women'' (1969), ''Gimme shelter'' (1969), ''Brown sugar'' (1971), ''Tumbling dice'' (1972), ''Angie'' (1973), ''It's only rock n'roll'' (1974), ''Miss you'' (1978), ''Beast of burden'' (1978), ''Start me up'' (1981) i ''Waitng on a friend'' (1981).
|
