Sufragi femení: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Fæ (discussió | contribucions) m High resolution |
|||
Línia 21:
El [[1893]] es va aprovar a [[Nova Zelanda]] el primer sufragi femení sense restringir,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Daley |nom=Caroline |cognom2=Nolan |nom2=Melanie |títol=Suffrage and Beyond: International Feminist Perspectives |url=http://books.google.cat/books?id=BW3rN_SxnoMC&pg=PA4&dq=1893+new+zealand+suffrage&hl=ca&sa=X&ei=N6RVUrb1C-r17Aa9_IGoCg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=1893%20new%20zealand%20suffrage&f=false |llengua=anglès |editorial=NYU Press |data=1994 |pàgines=3 |isbn=081471871X}}</ref> gràcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tota manera, a les dones només se'ls permetia votar però no presentar-se a eleccions. Les paperetes femenines de votació es van adoptar just setmanes abans de les eleccions generals. Altra vegada des de 1919 les neozelandeses van tenir el dret a ser elegides per a un càrrec polític.
El primer país a oferir el sufragi universal (i també permetre a les dones presentar-se a eleccions per al parlament) va ser [[Austràlia Meridional]] el 1902 (segons d'altres va ser el [[1894]]), i [[Tasmània]] el [[1903]].
== Estat espanyol ==
Línia 28:
Els primers moviments es produeixen el 1907 quan se'n presenta una iniciativa legislativa que és derrotada.
L'any 1918 es va fundar l'ANME ([[Asociación Nacional de Mujeres Españolas]]), que va ser l'organització feminista més important de l'època. De [[1920]] a [[1931]] es va donar el període de més activitat per aconseguir el vot. Va destacar [[Carmen de Burgos]], que amb la “Cruzada de Mujeres Españolas” va convocar la primera manifestació feminista de l'estat l'any 1921, durant la qual es va repartir un manifest a favor del vot.<ref name="ICD"/>
Durant la dictadura del general [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]], aquest, en un gest paternalista i imitant [[Benito Mussolini|Mussolini]], va donar el dret de vot a les dones a l'[[Estatut Municipal de 1924]]. Aquest dret, molt restringit, doncs només podien votar les dones majors de 23 anys emancipades que no fossin casades ni prostitutes —és a dir, una molt petita minoria— no es va poder exercir mai per l'absència d'eleccions.<ref name="ICD"/>
En començar la [[Segona República Espanyola|Segona República]], destacades diputades com [[Clara Campoamor]] i [[Victoria Kent]] van ser membres de l'ANME. Malgrat això, en els debats parlamentaris sobre la inclusió del sufragi femení en la [[Constitució Espanyola de 1931|Constitució de 1931]], Clara Campoamor es va quedar sola, ja que Victoria Kent s'hi va oposar seguint la disciplina del partit, és a dir, al·legant que el vot de les dones donaria la victòria als partits de dretes per estar massa influenciades per l'Església. Malgrat això, Clara Campoamor va defensar, a costa de la
El 16 d'abril de 1933 van votar per primer cop les dones de [[Canet de Mar]] fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. [[Emília Domenech]], mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores. En les [[Eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] va guanyar la dreta a causa de la divisió de les esquerres. Se'n va culpar aleshores Clara Campoamor, però després no es va rectificar quan el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] guanyà les [[Eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions l'any 1936]].<ref name="ICD"/>
| |||