Sargantana ibèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 19883091 de 188.84.192.90 (Discussió)Reversió per Vandalisme. Etiqueta: Desfés |
|||
Línia 9:
== Descripció ==
El seu cos és esvelt i presenta formes allargassades que, de vegades, esdevenen força comprimides. El [[cap (anatomia)|cap]], que és relativament petit, acaba amb un morro bastant punxegut. El dors és grisenc o brunenc, amb taques més fosques, l'esquema de les quals, però, és molt variable, si bé predominen els exemplars ratllats o puntejats. El [[ventre]], per la seua part, és de tons blanquinosos, que, en els [[mascle (biologia)|mascles]] en zel,
▲El seu cos és esvelt i presenta formes allargassades que, de vegades, esdevenen força comprimides. El [[cap (anatomia)|cap]], que és relativament petit, acaba amb un morro bastant punxegut. El dors és grisenc o brunenc, amb taques més fosques, l'esquema de les quals, però, és molt variable, si bé predominen els exemplars ratllats o puntejats. El [[ventre]], per la seua part, és de tons blanquinosos, que, en els [[mascle (biologia)|mascles]] en zel, solem fer coses pk ens aborrimɡ
El [[dimorfisme sexual]] no és molt patent a primer cop d'ull; això no obstant, els [[mascle (biologia)|mascles]] adquireixen majors proporcions i presenten formes menys estilitzades que no pas les [[femelles]], alhora que el cap és més gros i robust. Pel que fa a la coloració, aquesta és més viva i contrastada en els [[mascle (biologia)|mascles]], sobretot durant el període [[reproducció|reproductiu]]. El rang de mides més comú entre els mascles varia entre 4,2 i 5,9 [[centímetre]]s de la punta del morro a la claveguera, encara que alguns individus poden assolir els 6,5 cm. Les femelles, més petites i gràcils, mesuren de 4,1 a 5,7 cm. La [[cua (anatomia)|cua]] pot arribar a assolir fins a 10 centímetres, pràcticament el doble que la resta del cos. Igual que en altres rèptils emparentats, part d'aquesta es desprèn i mou frenèticament quan és atrapada per un depredador, permetent escapar a la sargantana. La cua, però, torna a regenerar-se i pot bifurcar-se i, fins i tot, en casos excepcionals, trifurcar-se. A part de la grandària i la corpulència, els mascles es diferencien de les femelles pel seu cap massís, triangular i d'escates més marcades, així com en la major longitud de les potes, sobretot les del darrere.
| |||