Aqüeducte de Barcelona: diferència entre les revisions

El punt de captació de l'aigua és bàsic, donada la importància que els romans donaven a la puresa de l'aigua. L'origen de l'aqüeducte de la colònia [[Barcino|Iulia Augusta Faventia Barcino]] es troba a l'àrea de Montcada, propera al riu [[Besòs]]. Desconeixem l'indret exacte, ni com es produïa la captació, però el més probable és que l'aigua no es recollís directament del riu sinó de surgències abundants i de qualitat (''fontes''), com passa a altres ciutats romanes: [[Emerita Augusta]], [[Cesaraugusta]], [[Toletum]] i [[Gades]]. La historiografia planteja com a punt d'inici de recorregut la mina de Montcada, que dóna origen al [[Rec Comtal]] i que la bibliografia ha coincidit en caracteritzar com la font de les aigües transportades per l'aqüeducte nord-est de [[Barcino]]. Segurament hi havia una mena de presa o resclosa on s'acumularia l'aigua i des d'aquí s'iniciaria el recorregut de l'aqüeducte, traçat que en gran part era subterrani, cosa que ajudava a la regulació de la pendent i a la millor conservació de l'aigua.

 

La dada documental que fa referència a la zona més propera de l'inici del recorregut de l'aqüeducte ens porta a l'àrea del turó de Sant Joan, concretament al torrent de Tapioles, on un document datat el 987 pertanyent al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (foli 344, doc. 981) anomena “''ipsa Aquaria antiqua vel in via''”. Aquesta via, juntament amb la que ressegueix el traçat de l'aqüeducte, es pot identificar amb la ''strada francigena'' o via Francisca que, en aquest tram pot identificar-se amb el ramal de la [[via Augusta]] que uneix el Vallès amb el pla de Barcelona pel coll de Finestrelles. L'única evidència arqueològica que podria correspondre a un primer tram del traçat de l'aqüeducte romà és la documentada a la intervenció al carrer Coronel Monasterio 6-16 on es va localitzar una canalització d'''[[opus signinum]]'' que cobria una distància de 90 m.<ref>Memòria de la intervenció arqueològica al C/ Coronel Monasterio 6-16: data intervenció: març-agost 2004 / Giner Iranzo, Daniel. - Còdex, 2004 </ref>