Trobador: diferència entre les revisions

Aquesta moda va néixer a [[Occitània]] durant el [[segle  XI]], el primer trobador del qual es té constància va ser [[Guilhèm d'Aquitània]] ([[1071]]-[[1127]]), [[duc d'Aquitània]]. L'estil va florir en el [[segle XII]]. Els trobadors normalment viatjaven grans distàncies, ajudant així a la transmissió de notícies entre una regió i altra.

Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era exactament la de [[Catalunya]]: la poètica dels trobadors, que sorgeix a [[Occitània]] a finals del [[segle  XI]], afecta també [[Catalunya]] i el nord d'[[Itàlia]] conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal - la llengua de la poesia trobadoresca - i el [[català]] eren relativament poc importants. De fet, en aquell temps, i fins a finals del segle XIX, la idea que el català formava part de l'occità o de la llengua d'Oc era poc qüestionada. Ja en la plenitud de la seva producció literària -[[segle XIV]] i part del [[segle XV]]- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir l'[[occità]], si es vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació pervisqué fins [[Ausiàs March]] -primera meitat del [[segle XV]]-. Finalment, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia del [[segle XX]], tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començant pel primer trobador conegut, [[Guilhèm d'Aquitània]] al Papa [[Climent IV]] o el famós rei d'[[Anglaterra]] [[Ricard Cor de Lleó|Ricard I Cor de Lleó]] (que abans de presidir la cort anglesa va ser [[ducat d'Aquitània|duc]] d'[[Aquitània]] i [[comtat de Poitiers|comte]] de [[Poitiers]]), a altres personatges de la noblesa com el català [[Guerau III de Cabrera]], ves[[comtevescomtat de Girona|vescomte de Girona]] i [[comtevescomtat d'Urgell|Urgell]]; fins a arribar a trobadors famosíssims d'origen humil, com era el cas de [[Marcabru]], que començà com a [[joglar]]. Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les [[trobairitz]]), sempre de la noblesa com la [[comtessa de Dia]]. Evidentment, per alguns trobadors la seva tasca literària, sovint escassa, era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma política. En canvi per altres era una professió de la qual vivien. Malgrat aquestes diferències socials, hi havia la tendència a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos amb finalitats diferents; això no vol dir, és clar, que no fossin conscients del lloc que cadascun d'ells ocupava en la jerarquitzada societat de l'època. Tot i així, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se'ls permetés aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut. L'ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el [[segle XII]], però ja al segle següent alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no eren acollits com anteriorment a totes les corts; la [[Croada albigesa]] i la [[batalla de Muret]] suposà també un entrebanc important en la difusió del seu art.

'''Vegeu l'article [[{{AP|Cançoner (poesia trobadoresca)]]'''|llista de trobadors amb música conservada}}

En aquests documents es conserven 25422.542 poemes, que de vegades es repeteixen en diferents Cançoners i de vegades s'atribueixen a diferents trobadors.

=== Expansió de la poesia ''trobadoresca'' ===

[[Fitxer:bamordiables.jpg|333px|thumb|Il·lustració que al·ludeix als perills de l'amor, de "Lo Breviari d'amor" ([[1288]] - [[1292]]) de [[Matfre Ermengau|Matfres Ermengau]] de Besièrs]]

# '''''Aràbica o hispanoaràbica'''''. [[Lévi-Provençal]] va trobar quatre versos hispanoaràbics copiats sencers o gairebé sencers en els manuscrits de [[Guillem IX d'Aquitània]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Miscelánea de estudios árabes y hebraicos |volum=Volums 2-4 |url=https://books.google.es/books?id=X68SAAAAIAAJ&q=L%C3%A9vi-Proven%C3%A7al++Guillem+d%27Aquit%C3%A0nia&dq=L%C3%A9vi-Proven%C3%A7al++Guillem+d%27Aquit%C3%A0nia&hl=ca&sa=X&ved=0CCgQ6AEwAWoVChMIytid6_j-xwIVirYUCh2bPw9q |llengua=castellà |editorial= |data=1953 |pàgines=137 |isbn=}}</ref> Segons les fonts historiogràfiques, Guillem VIII, el pare de Guillem d'Aquitània, se'n dugué a [[Poitiers]] centenars de captius musulmans. J. B. Trend admeté que els trobadors havien pres el seu sentit de la forma, i fins i tot el tema de la seva poesia dels musulmans [[andalusí|andalusins]]. La hipòtesi que la tradició trobadoresca era una creació, en una proporció més o menys gran, de Guillem pel seu contacte amb les arts mores mentre lluitava a la [[Reconquesta]] a Espanya també fou defensada per [[Ramón Menéndez Pidal]] al principi del segle XX, però l'origen de la hipòtesi es troba en el [[Cinquecento]] i Giammaria Barbieri (mort el 1575) i Juan Andrés (mort el 1822). Meg Bogin, traductor a l'anglès de les trobadoreses va mantenir aquesta hipòtesi.

* [[Guerau III de Cabrera]]