Gall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.203.209.170. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 5:
| autoritat = {{Versaleta|[[Carolus Linnaeus|Linnaeus]]}}, 1758<ref name="Linnaeus">{{ref-publicació|autor = Usha Vashist, Aline Duarte Falqueto, Danilo Lustrino, Victor Menezes Tunholi Vinícius Menezes Tunholi-Alves, Marcos Antônio José dos Santos, Marta D'Agosto, Carlos Luiz Massarda i Jairo Pinheiro|llengua = anglès|article = Hepatic profile of Gallus gallus Linnaeus, 1758 experimentally infected by Plasmodium juxtanucleare Versiani & Gomes, 1941|url = http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6TD7-51921BH-7&_user=10&_coverDate=10%2F21%2F2010&_rdoc=1&_fmt=high&_orig=browse&_origin=browse&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=000ab9c54ca20bc9cf229e5ac3229f06|format = abstract|publicació = Veterinary Parasitology|any = 2010|doi = 10.1016/j.vetpar.2010.10.031}}</ref>
}}
El '''gall''' (''Gallus gallus domesticus'') és un [[ocell]] [[domèstic]]; la femella s'anomena '''gallina''' i els mascles capats [[Capó|capons]]. Probablement deriva del [[gall de Bankiva]] que és considerada l'espècie salvatge que originà l'actual gall domèstic.<ref name="enciclopedia">{{ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0185439|títol= "Gall"|editor= Gran Enciclopèdia Catalana|consulta= 11 de juny del 2009|llengua= català}}</ref>
És un dels [[animal domèstic|animals domèstics]] més comuns i estesos, amb més de 24.000 milions d'exemplars al món a data del [[2003]].<ref name="Firefly">Firefly Encyclopedia of Birds, Ed. Perrins, Christopher. Buffalo (Nova York): Firefly Books, Ltd., 2003. (en anglès)</ref>
Els galls són l'espècie d'ocell més nombrosa del món.
Les proves recents demostren que la domesticació del gall ja havia començat fa més de 10.000 anys al [[Vietnam]];<ref name=Sherman>{{ref-llibre|autor = Sherman, David M.|any = 2002|títol = Tending Animals in the Global Village|editorial = Blackwell Publishing|pàgines = p. 46|isbn = 0-683-18051-7|llengua = anglès|url = http://books.google.cat/books?id=6zdTf3JMbsoC&printsec=frontcover&dq=%22Tending+Animals+in+the+Global+Village%22&source=bl&ots=PjxhCKyek_&sig=JgbQtSIERaf3hcqJKdygHdTK6r4&hl=ca&ei=RRzoTLqIFIGwhAfrv5QP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|edició = edició il·lustrada}}</ref>
fins aquest descobriment, el saber convencional deia que el gall havia estat domesticat a l'Índia.<ref name=Sherman/> Des de l'Índia, el gall domèstic arribà a [[Pèrsia]]. Del regne persianitzat de [[Regne de Lídia|Lídia]] a l'oest de l'Àsia Menor, els galls domèstics foren importats a [[Grècia]], possiblement no abans del segle V aC.<ref>Maguelonne Toussaint-Samat, (Anthea Bell, translator) ''The History of Food'', Ch. 11 "The History of Poultry", edició revisada. 2009, p. 306.</ref> S'han conegut galls a Egipte des de temps de la [[XVIII Dinastia]]. Segons les cròniques de [[Tuthmosis III]], "l'ocell que pon ous cada dia" arribà a Egipte com un tribut de la terra entre Síria i Shinar, és a dir, [[Babilònia]].<ref>Howard Carter, "An [[Ostracon]] Depicting a Red Jungle-Fowl (The Earliest Known Drawing of the Domestic Cock)" ''The Journal of Egyptian Archaeology'', '''9'''.1/2 (April 1923), p. 1-4.</ref>
Els galls són considerats [[Omnivorisme|omnívors]], en estat lliure graten el terra constantment buscant [[llavor]]s, [[insecte]]s o animals més grans com alguns [[rèptils]] o [[Ratolí|ratolins]] joves.
El gall és una au de [[corral]] criada per la seva [[carn]] (i pels seus [[ou (biologia)|ous]] en el cas de la [[femella]], la '''gallina'''). La gallina es distingeix del [[Mascle (biologia)|mascle]] perquè és més petita de mida, té la [[cresta]] més curta i no té [[Esperó (anatomia) |esperons]]. Es poden classificar les diferents [[raça|races]] de gallines en espècies salvatges i espècies domèstiques. Té una [[esperança de vida]] d'entre cinc i deu anys.
== Característiques morfològiques ==
[[Fitxer:Rooster portrait2.jpg|thumb|left|El cap d'un gall]]
El gall està caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans. És de cos gros, d'ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de [[plomatge]] de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere.<ref name="enciclopedia"/>
Els galls i les gallines mostren un evident [[dimorfisme sexual]],<ref>{{format ref}} http://www.criadoresdelgallodeleon.com/estudio.htm El Gall de Bankiva manifesta clarament el dimorfisme sexual. (en castellà) Consultat el 24 de gener de 2009</ref> podent distingir ambdós a primera vista. Els mascles són més grans, mesurant al voltant dels 50 cm i arriba a pesar fins a 1,5 quilograms. Posseeixen una gran cresta vermellosa al cap, la qual fan servir com a símbol de dominància. Es diu que els exemplars de gall vermell salvatges tenen colors més brillants que els seus parents domèstics.
El dors ho cobreix una capa de plomes daurades des del coll fins a l'esquena. La cua està composta per plomes fosques grans i arquejades que brillen de color blau, porpra o verda sota la llum. A banda i banda del seu cap apareixen dues taques blanques, que li distingeixen d'altres espècies properes, a més de les potes grisenques.
Les gallines són més petites. No solen fer més de 50 cm i amb prou feines arriben a un quilogram de pes.<ref>{{format ref}} http://uy.keegy.com/tag/kg/27/ La gallina domèstica no sol mesurar més de 50 centímetres i tot just arriba a 1 quilogram de peso. Consultat el 24 de gener de 2009. (en castellà)</ref> Posseeixen una coloració menys atractiva, destinada a proporcionar protecció i amagatall en el seu hàbitat. Els seus apèndixs carnosos del cap són també molt menys prominents. Així, tant la cresta com la cua són més petites, i també els manca esperons.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0185487 "Gallina domèstica" a la ''Gran Enciclopèdia Catalana'']. Consultat l'11 de juny de 2009.</ref>
A l'època de muda (de juny a octubre) els mascles adquireixen un plomatge compost per plomes llargues i negres cap a la meitat del dors, i la resta del cos cobert de plomes ataronjades. En les femelles no és apreciable cap canvi, encara que igualment muden de plomes. En els exemplars domèstics les característiques físiques dependran de la raça i les característiques d'aquesta.
Hi ha estudis recents que posen de manifest gens latents en el gall domèstic per a la producció de dents en les mandíbules. Aquests estudis demostren que les aus, en general, descendeixen de dinosaures teròpodes. També pel mateix motiu es va descobrir que alguns pollastres abans de néixer tenen una cua més llarga, que després s'escurça al cap de poc de néixer.<ref>{{format ref}} http://www.maxpedia.org/cgi-bin/mp/m.pl?la=es&sw=gallina Existeixen estudis recents que posen de manifest gens latents en el gall. Consultat el 24 de gener de 2009. (en castellà)</ref>
== Comportament ==
Són aus naturalment gregàries, que han perdut la facultat del vol degut a la selecció artificial de l'ésser humà.<ref>{{format ref}} http://www.granjasdeesclavos.com/gallinas/como-son Son aus naturalment gregàries. Consultat el 25 de gener de 2009. (en castellà)</ref> El gall vermell salvatge només vola cap a un lloc més elevat per a posar fora de perill o per fugir de possibles depredadors. Els galls domèstics poden arribar a ser territorials i violents en algunes races, encara que normalment són bons animals, fàcils de domesticar mitjançant alimentació a mà.
Posseeixen un sistema social característic amb un ordre jeràrquic que comença a desenvolupar a la setmana de vida, i que a les set setmanes ja està completament establert. Hi ha un mascle dominant, que domina sobre tots els altres, i un mascle sotmès a tots. Les gallines tenen un ordre jeràrquic independent i no entren en la dominància dels mascles.
L'[[acció física]] de dominància consisteix en l'elevació de la cua i el cap. La submissió es mostra de forma oposada, baixant el cap i la cua, ajupir i inclinant el cap cap a un costat. Les gallines se senten fora de perill sota la dominància d'un gall, i només es defensaran per la força si es troben allunyades del gall dominant. Si mor el gall dominant, el següent en l'ordre jeràrquic pren el càrrec immediatament.
== Cant ==
[[Fitxer:Rooster crowing small.ogv|thumb|250px|right|Un gall cantant]]
El gall produeix un tipus de cant, descrit mitjançant l'[[onomatopeia]] "quiquiriquic",<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp "quiquiriquic" al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.] Consultat l'11 de juny de 2009.</ref> sempre que no estigui castrat, és a dir, que sigui un [[capó]]. El gall canta durant tot el dia, si bé concentra els seus cants en certs períodes del dia, com són l'alba, al migdia, la mitja tarda, ja meitat de la nit, entre les tres i les cinc del matí.<ref>{{format ref}} http://e-nimals.com/curiosidades/el-canto-y-el-cacareo-del-gallo/ Consultat el 25 de gener de 2009. (en castellà)</ref> Aquests cants i els esporàdics que se solen donar al llarg del dia, fora dels períodes descrits, serveixen com a desafiament territorial a altres galls, per atreure les femelles properes i com a senyal d'avís en general. En general és un so més de tipus violent o alerta.
El gall emet a més d'altres sons, aquesta vegada ja semblants als que emet la femella de la seva espècie sent l'onomatopeia utilitzada per descriure'ls com a "cocó". Aquest so l'emet sobretot quan es proposa fecundar a alguna femella, o quan ha trobat menjar, per trucar a la resta de la seva família, una crida a la que acudeixen tots els altres a una gran velocitat. Aquest so és més de tipus tranquil i familiar.<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 25/01/2009 Buscon.rae.es] (en castellà)</ref> És important destacar que aquest comportament és molt més usual en aus rurals, és a dir, lliures; si bé el cant l'emeten sempre.<ref>AAVV. ''Mundo Rural. Razas Autóctonas de Castilla y León''. Junta de Castilla y León, Consejería de Agricultura y Ganadería. 1999. D.L.:VA-672-99</ref>
[[Fitxer:Chicken eggs.jpg|thumb|250px|right|Els ous poden tenir diverses tonalitats segons la raça a la qual pertanyen]][[Fitxer:Egg incubator.jpg|thumb|250px|right|Incubadora d'ous]]▼
== Reproducció ==
▲[[Fitxer:Take five.jpg|thumb|250px|right|Cinc polls o cries de gall i gallina]][[Fitxer:Chicken eggs.jpg|thumb|250px|right|Els ous poden tenir diverses tonalitats segons la raça a la qual pertanyen]][[Fitxer:Egg incubator.jpg|thumb|250px|right|Incubadora d'ous]]
L'estació de reproducció comença a la primavera i es prolonga fins a l'estiu, amb la intenció que els polls neixin sota la calor estiuenc. Els galls anuncien la seva presència amb el seu cant característic a l'alba. Aquest cant serveix tant per atreure les femelles com per alertar a altres mascles de la presència d'un competidor. També pot estar ocasionat per algun disturbi al seu voltant.
Les gallines arriben a la maduresa sexual sobre les 20 [[Setmana|setmanes]] (depèn de la raça). Llavors comencen a pondre ous i quan en tenen uns quants, es poden posar lloques, és a dir, es mantenen molt de temps covant els ous, només deixant-los per beure i menjar una mica. Al cap de 21 dies neixen els polls.
=== Incubació i gestació ===
Les gallines ponen un ou al [[dia]] durant diversos dies (entre 8 i 10), en el qual es desenvolupa l'[[embrió]],<ref>[http://www.granjacanales.com/index_archivos/Mundogallina.htm "Mundogallina"] a ''Granjacanales.com''. Consultat el 24 de gener de 2009 </ref> i els [[Incubació|incuben]] fins que neixen els polls, donant-los [[calor]] i canviant llur posició. Es coneix com gallina lloca aquella que deixa de pondre i es limita a covar-los i protegir-los.
L'embrió es nodreix del rovell, que hi penetra per mitjà del [[melic]]. A la fi del primer dia el [[sistema circulatori]] ja serà operatiu dins de l'ou, i el [[Cap (anatomia)|cap]] començarà a prendre forma. Al cap del cinquè dia es formen els [[Sistema reproductor|òrgans sexuals]], al tretzè es comença a calcificar l'[[esquelet]] usant el [[calci]] de la closca de l'ou, i al cap de 21 dies el poll està completament desenvolupat per començar a trencar la closca, la qual cosa els pot prendre de 10 a 20 hores. La gallina s'avalota en sentir piular els polls eixits de la closca.
Com que la desclosa dels ous no es produeix al mateix temps, la mare continua de covar durant dos dies després del naixement del primer. Els polls esgoten els nutrients del rovell, que han absorbit abans de néixer. Entre 2 i 4 setmanes després de néixer els polls ja tenen [[Ploma|plomes]], i al cap de 8 setmanes ja tenen el plomatge d'adult. A 12 setmanes són expulsats del grup per les seves mares per tal formin el seu propi grup o s'ajuntin a un altre. A 5 mesos d'edat assoleixen la maduresa sexual, normalment els mascles són els que l'assoleixen abans.<ref>Diccionario Enciclopédico Interactivo, Grupo OCEANO: OCEANO, p. 51-52. Consultat el 25 de gener de 2009 </ref>
=== Incubació artificial ===
Els ous de gallina poden ser incubats de manera artificial amb resultats satisfactoris.<ref name="Guerraetal">{{ref-web|títol= Calidad externa e interna de los huevos no aptos (deformes, pequeños, grandes y rugosos) para la incubacion procedentes de reproductoras
pesadas|llengua= castellà|autor= Luis Guerra Casas, Idalmis Cabrera Morales i José Trinchet Reyes|url = http://www.reduc.edu.cu/147/04/1/14704109.pdf|editor= Reduc.edu.cu.|consulta= 24 de gener del 2009}} {{pdf}}</ref> Pràcticament tots els pollastres sortiran de la closca en aproximadament 21 dies en condicions apropiades de [[temperatura]] (37 [[Grau Celsius|°C]]) i [[humitat relativa]] (55%, elevat fins al 70% en els tres últims dies per estovar la closca).
Moltes incubadores artificials de mida industrial poden incubar milers d'ous al mateix temps, incloent-hi rotacions totalment automatitzades per als ous.
== Cria ==
{{principal|Carn de pollastre}}
[[Fitxer:Roasted chicken.jpg|thumb|right|Pollastre [[rostit]].]]
La carn del gall, també coneguda com a "pollastre", és un tipus de [[aviram|carn d'aviram]]. El pollastre és un dels tipus de carn més utilitzats al món, en part gràcies al seu cost relativament baix. Es fan servir gairebé totes les parts de l'animal com a [[aliment]] i és possible cuinar-les de moltes maneres diferents. Els plats amb pollastre més populars inclouen el [[pollastre a l'ast]], el [[pollastre a la planxa]], la [[sopa de pollastre]], les ''[[buffalo wings]]'', el [[pollastre tandoori]], el [[pollastre amb mantega]] i l'[[arròs de pollastre]]. El pollastre també és un dels plats principals de molts restaurants de [[menjar ràpid]].
El gall domèstic descendeix principalment del [[gall de Bankiva]] (''Gallus gallus'') i se'l [[classificació científica|classifica científicament]] dins de la mateixa espècie.<ref name=nature>[http://www.nature.com.prxy5.ursus.maine.edu/nature/journal/v432/n7018/full/nature03156.html#abs A genetic variation map for chicken with 2.8 million single-nucleotide polymorphisms]. International Chicken Polymorphism Map Consortium (GK Wong {{etal}}) 2004. Nature 432, 717-722| doi:10.1038/nature03156 (en anglès)</ref> Per consegüent, a vegades els galls domèstics poden conviure i criar amb poblacions de galls de Bankiva.<ref name=nature/> Anàlisis [[genètica|genètiques]] recents han revelat que com a mínim el [[gen]] que [[expressió gènica|codifica]] la pell groga va ser incorporat als galls domèstics a través de la [[híbrid (biologia)|hibridació]] amb el [[gall gris]] (''G. sonneratii'').<ref>Eriksson J, Larson G, Gunnarsson U, Bed'hom B, Tixier-Boichard M. {{etal}} (2008) ''Identification of the Yellow Skin Gene Reveals a Hybrid Origin of the Domestic Chicken.'' PLoS Genet 23 de gener del 2008 {{ref-web|url=http://genetics.plosjournals.org/perlserv/?request=get-document&doi=10.1371%2Fjournal.pgen.1000010.eor&ct=1|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}. (en anglès)</ref> Alguns científics creuen que els galls només han estat domesticats una vegada, a la regió que avui en dia és [[Tailàndia]]. Les diferents races actuals haurien sorgit posteriorment com a resultat de petits canvis.<ref name=oneMatriarch>{{ref-publicació|article=One subspecies of the red junglefowl (Gallus gallus gallus) suffices as the matriarchic ancestor of all domestic breeds |nom=A |cognom=Fumihito |nom2=T |cognom2=Miyake|nom3=S |cognom3=Sumi|coautors=et al|publicació=PNAS |data= 20 de desembre del 1994 |volum=91 |exemplar=26 |pàgines=12505-12509|llengua = anglès}}</ref> Altres científics creuen que els entrecreuaments intensos que s'han produït en el passat donen múltiples orígens al gall, tots a les jungles del sud i el sud-est asiàtic.<ref>{{citar ref|nom=Yi-Ping |cognom=Liu |nom2=Gui-Sheng |cognom2=Wu |nom3=Yong-Gang |cognom3=Yao |nom4=Yong-Wang |cognom4=Miao |nom5=Gordon |cognom5=Luikart |nom6=Mumtaz |cognom6=Baig |nom7=Albano |cognom7=Beja-Pereira |nom8=Zhao-Li |cognom8=Ding |nom9=Malliya Gounder |cognom9=Palanichamy |first10=Ya-Ping |last10=Zhang |títol=Multiple maternal origins of chickens: Out of the Asian jungles |publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=38 |number=1|any=2006|pàgines=12-19|llengua= anglès}}</ref>
Els investigadors han trobat [[os]]sos de gall en quantitats inusuals i a l'exterior del seu àmbit de distribució a la [[selva pluvial|jungla]], cosa que suggereix que els [[humans]] els hi criaven. S'han trobat ossos de galls domèstics d'aproximadament el 6000-4000 aC a Yangshao i Peiligan (a la [[República Popular de la Xina|Xina]]), un període en què el [[clima]] de l'[[Holocè]] no era naturalment apropiat per les espècies del [[gènere (biologia)|gènere]] ''Gallus''.<ref>CHOF, p. 496, citant West & Zhou, 1988</ref> No existeixen dades [[arqueologia|arqueològiques]] sobre Tailàndia i el [[sud-est asiàtic]].
Se'n troben indicis posteriors envers el 3000-2000 aC a [[Harappa]] i [[Mohenjo-Daro]] ([[Pakistan]])<ref>CHOF, p. 496, citant Zeuner 1963, Crawford 1984</ref> i (segons investigadors de [[lingüística]]) a les poblacions [[austronèsia|austronèsies]] que es desplaçaven a través del sud-est asiàtic i [[Oceania]]. Una via septentrional va dur els galls a la [[conca del Tarim]] al que avui en dia és l'[[Iran]]. El gall va arribar a [[Europa]] ([[Romania]], [[Turquia]], [[Grècia]] i [[Ucraïna]]) envers el 3000 aC, i la [[Vall de l'Indus]] envers el 2500 aC.<ref name="CHOF">CHOF : The Cambridge History of Food, 2000, [[Cambridge University Press]], vol. 1, p. 496-499. (en anglès)</ref> El gall va arribar a l'[[Europa Occidental]] molt més tard, envers el [[I mil·lenni aC]]. Els [[fenicis]] van dur els galls arreu de les costes del [[Mediterrani]] fins a [[Ibèria]]. La cria de galls va augmentar durant l'[[imperi Romà|època romana]] però va disminuir durant l'[[edat mitjana]].<ref name="CHOF" /> A l'[[Orient Pròxim]], els primers indicis de galls es remunten fins a una mica abans de l'any 2000 aC, a [[Síria]], i només es van estendre cap al sud durant el I mil·lenni aC. El gall va ser introduït a [[Egipte]] per fer-ne [[baralla de galls|baralles]] envers el 1400 aC i només va començar a ser-hi criat extensivament a l'època [[Claudi Ptolemeu|ptolemaica]] (envers el [[300 aC]]).<ref name="CHOF" /> No se sap gaire cosa sobre l'arribada dels galls a [[Àfrica]]. S'han suggerit tres possibles rutes d'introducció cap a principis del [[mil·lenni I]]: a través de la vall del [[riu Nil|Nil]] a Egipte, a través del [[comerç]] de l'est d'Àfrica amb els [[antiga Grècia|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] o els [[història de l'Índia|indis]], o des de [[Sud-àfrica]].<ref name="CHOF" /> Encara hi ha debat sobre la presència de galls domèstics a les [[Amèriques]] abans de la [[conquesta de l'oest]], però les gallines d'ous blaus, que només es troben a les Amèriques i Àsia, apunten a un origen asiàtic dels primers galls americans.<ref name="CHOF" />
La manca de dades correspondents a Tailàndia, Rússia, el [[subcontinent indi]], el sud-est asiàtic i l'[[Àfrica subsahariana]] fa que resulti difícil traçar un mapa clar de l'expansió dels galls en aquestes àrees. Una millor descripció i anàlisi genètica de les races locals [[espècie amenaçada|amenaçades]] d'[[extinció]] podria ajudar a aclarir aquesta àrea.<ref name="CHOF" />
Linha 19 ⟶ 79:
[[Fitxer:Embryo.ogv|thumb|right|Les primeres fases de la gestació i la circulació sanguínia d'un embrió de gall.]]
En condicions naturals, la majoria d'ocells només ponen ous fins que han completat una [[llocada]] i aleshores procedeixen a covar tots els ous. Moltes gallines fan això i es dediquen a covar els ous seient-hi a sobre. Les gallines es queixen o piquen si se les intenta moure. Només abandona el niu molt rarament per menjar, beure o prendre un bany de pols. La gallina cova els ous, mantenint el niu a un nivell constant de temperatura i humiditat i regirant els ous de tant en tant a la primera fase de la incubació.
Al final del període d'incubació (que dura uns 21 dies),<ref name="grandin69">{{ref-llibre |títol= Animals in Translation|cognom= Grandin|nom= Temple|enllaçautor= Temple Grandin|coautors= Johnson, Catherine|any= 2005|editorial= Scribner|lloc= Nova York (Nova York)|isbn= 0743247698|pàgines= |pàgines= |url=69-71 language = anglès}}</ref> els ous que han estat [[fecundació|fecundats]] es desclouen, de manera que tots els pollets surten de l'ou amb un o dies de diferència, malgrat el fet que han estat postos al llarg d'un període d'unes dotze setmanes. Abans que surtin de l'ou, la gallina pot sentir els pollets piular a l'interior i comença a cloquejar per encoratjar-los a trencar la closca. Per començar, els pollets obren un forat respirador amb el [[denticle]] a l'extrem rom de l'ou, sovint a la part superior. Aleshores reposen unes quantes hores, absorbint el que queda de [[rovell d'ou|rovell]] i retirant el flux sanguini de la membrana situada a sota la closca (que anteriorment han utilitzat per respirar a través de la closca). Aleshores agrandeixen el forat, girant a poc a poc i acabant per trencar completament la vora roma de la closca. Els pollets surten de la closca i el [[plomissol]] moll se'ls asseca gràcies l'escalfor del niu.
== Races de gallines domèstiques ==
| |||