El '''temps verbal''' és una característica pròpia de moltes llengües per distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris. D'altres llengües expressen el [[temps]] amb vocables propis o [[morfema|morfemes]]. Per veure la conjugació del temps verbal en català, consulteu [[Flexió verbal del català]].
Els verbs de les llengües s'estructuren seguint dos models bàsics: l'absolut i el relatiu; essent el primer aquell on el verb pren com a referència temporal el moment de l'enunciació, mentre que el segon pren com a referència el tema de la conversa.
