El terme ''jueu'' (hebreu: יהודי/''Yehudí'') procedeix de [[Judà (fill de Jacob)|Judà]] (o ''Yehudà'', en hebreu, que era un dels fills del patriarca bíblic [[Jacob]]). Judà (o la seva variant grega ''Judea'') designava també a una [[Regne de Judà|entitat política]] que va existir a la regió oriental del [[Mediterrani]], almenys des de mil anys abans de l'[[Era Comuna]] i fins un segle després. Els habitants de [[Judea]] eren els ''jueus'', terme que després es va anar ampliant també als que havien emigrat des de Judea i als seus descendents. En català, el terme ''jueu'' procedeix del llatí ''judaeus'', al seu torn derivat del grec ''Ioudaios'' (Ἰουδαῖος). Existeix equivalència etimològica en altres llengües, per exemple, ''Jude'' en alemany, ''juif'' en francès, ''judío'' en castellà, ''Jew'' en anglès, ''xudeu'' en gallec, ''chodigo'' en aragonès, ''fot'' en danès, ''zsidó'' en hongarès, etc. La paraula ''Jueu'' ('Lloa l'Etern') no apareix a la [[Torah]] (els 5 llibres de Moshéh), sinó que apareix en la resta dels llibres del [[Tanakh]], no vol dir que la paraula ''Iehudi/Jueu'' ('Lloa l'Etern') sigui pejorativa davant la paraula ''ivrí/Hebreu''.
