Realitat: diferència entre les revisions

La '''realitat''' és el conjunt de tot allò que efectivament [[existència|existeix]], en contrast amb tot allò que és [[imaginació|imaginari]] o allò que sembli altra cosa que el que és.<ref>''Compact [[Oxford English Dictionary]] of Current English'', [[Oxford University Press]], 2005. (Full entry for ''reality'': "reality • noun (pl. realities) 1 the state of things as they actually exist, as opposed to an idealistic or notional idea of them. 2 a thing that is actually experienced or seen. 3 the quality of being lifelike. 4 the state or quality of having existence or substance.")</ref> Sol equivaler al [[món]] amb una existència [[física]]. Les [[ficció|ficcions]] no es consideren com a reals. El mot en català "realitat" està pres del [[llatí medieval]] ''realitate'', amb el mateix significat.<ref>[[Diccionari català-valencià-balear]] </ref>

Segons les escoles [[filosòfiques]] que l'analitzen, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la [[percepció]], com l'[[ànima]] o [[Déu]], o el regne del que és [[quantitat|quantificable]] i [[mesura]]blemesurable, accessible mitjançant la [[raó]] o els [[Sentit (capacitat de percepció del món físic)|sentits]] i susceptible de ser usat com a prova per a les [[hipòtesi]]s o [[judici]]s. Així, segons per quina, '''real''' pot ser [[cert]], existent o [[ésser]], podent oposar-se a irreal, possible, [[potencial]], [[ideal]] o imaginari.

Es distingeixen diverses idees de laala realitat, com a oposició a altra cosa en general, al llarg de la història. Corresponen a diferents cultures, societats i corrents, i són sotmeses a crítica per d'altres:

*La realitat com a [[actualitat]] s'equipara a realitat com a [[existència]]. Suposa la confusió entre l'[[esfera]] de l'[[ésser]] amb la manera d'ésser. El real ha d'incloure també els altres modes: possibilitat real, impossibilitat real, necessitat real, perquè també es pot concebre una realitat [[essencial]] o [[idea]]lideal, el mateix que una realitat [[lògica]] o cognoscitiva.

**La realitat com a actualitat presenta una confusió entre el [[mode]] de l'ésser amb el [[moment]] de l'ésser:

***Els modes de l'ésser són del [[tipus]] del real i de l'ideal.

*El real és determinat pel grau de [[perfecció]] o plenitud d'ésser: L'[[organisme]] és [[supervisor|superior]] a la [[matèria]] [[mort]]amorta, l'[[animal]] superior al [[vegetal]] i l'[[espiritualitat]] superior a l'animal, i el [[puresa|purament]] espiritual superior a l'[[humà]]. Suposa la confusió entre el mode i la determinabilitat de l'ésser. Però la determinabilitat varia, mentre que el mode és permanent.

*L'actualitat com a realitat suposa un [[Acció (filosofia)|acte]] d'ésser, la qual cosa fa necessària la realització d'una essència com a idea determinada a la realització d'una [[finalitat]], (el pas de la δύναμις a la ένέργεια) que no sols és aplicable a tot el real sinó que exclou l'imperfet o ho fa inintel·ligible.

{{Article principal|Metafísica|Ontologiaontologia}}

Procurar definir la realitat condueix, indefectiblement, a referir-se a la pregunta ''«de què estan fetes les coses?»'', o ''«què són pròpiament les coses?»''. La resposta depèn de l’estadi de desenvolupament en què es troben les ciències de la natura.<ref name="pensamentmateria">{{ref-web| url = http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis9k81.htm | títol = Matèria | editor = Filoxarxa | consulta = 21 maig 2013}}</ref> De fet, definir la realitat depèn en gran mesura de la [[cosmovisió]], el [[model conceptual]] des del qual hom interpreta allò que existeix a partir de la imatge o [[concepte]] general del [[món]],; basant-se en el conjunt d'opinions i creences que conformen aquesta imatge. Les concepcions del món (cosmovisions) es plantegen des dels aspectes de les creences i actituds vitals que no són justificables racionalment, ja que el seu nucli és, en definitiva, una fe irracional. Per això, es diu que no hi ha concepcions científiques del món, però sí que pot haver-hi una ciència de les concepcions del món.<ref name="pensamentconcepciomon">{{ref-web| url = http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis50tj.htm | títol = Concepció del món | editor = Filoxarxa | consulta = 21 maig 2013}}</ref>

Els considerats [[Subjecte (filosofia)|subjecte]] i [[objecte]] de la filosofia [[tradicional]] pertanyen tots dos al mateix sistema de realitat.{{cita|En poques paraules, presentaré una perspectiva segons la qual la ment no «copia» simplement un món que només admet la descripció de la teoria veritable. Però, des del meu punt de vista, la ment no construeix el món (ni tan sols estant subjecta a la constricció imposada per «cànons metodològics» i «sense data» independents de la ment). I si és que ens veiem obligats a utilitzar llenguatge metafòric, deixem que la metàfora sigui aquesta: la ment i el món construeixen alhora la ment i el món (o, fent la metàfora més hegeliana, l'univers construeix l'univers- exercint-ne les nostres ments (col·lectivament) un especial paper en la construcció.{{sfn|Putnam|1988|pp= 12-13}}|[[Hilary Putnam]] (1988)}}

Les [[percepció|percepcions]] i [[interpretació|interpretacions]] de la realitat sobre les quals cadascú construeix les [[evidència|evidències]] no permeten afirmar que una en sigui la [[verita|veritable]] i les altres no, com pot considerar una [[Consciència (psicologia)|consciència]] no [[crítica]] o certes explicacions ferotges.

No és possible una afirmació [[fonament]]alfonamental del tipus del [[realisme]] [[metafísic]] com si fos un punt de vista des de la [[divinitat]] que ens permetés veure des de fora la realitat. I qualsevol altra pretensió en aquest sentit, tipus [[positivista]]-[[relativista]] o realista-[[materialista]], està [[condemna|condemnada]] al [[fracàs]].

Avui es considera un realisme intern com un continu [[anàlisiraonament analític|analític]] i [[síntesiSíntesi (filosofia)|sintètic]], d'[[inducció]] i [[paradigma]] [[científic]], com si fos un sistema complex que parla del sistema real com a [[món]] enmarcatemmarcat en [[concepte]]s, [[conjunt]]sconjunts de [[creençaa|creences]] i compromisos.{{sfn|Honderich|2001|p=876}}

Segons [[John Maxtell]], la realitat entesa com a existència no té sentit sense un punt de [[referència]],; és a dir, un suport o [[univers]] en una [[ment]] subjectiva que el [[concepte|conceptua]] i que és la que [[projecció|projecta]] sobre les coses els conceptes d'aquestes, dóna [[sentit]] a l'univers i [[creativitat|crea]] a cada instant l'existència o realitat en què [[vida|viu]].{{sfn|Maxtell|2012|p=145 }}

''"[[Realitat virtual]]''" és un ambient simulat per ordinador que pot estimular una presència física en un lloc copiat o inspirat del món físic real o ser totalment imaginari. A diferència dels models, el seu ús no és d'estudi ni predicció de l'ambient sinó, a l'actualtatactualitat, bàsicament lúdic.

* {{ref-web| url = http://plato.stanford.edu/entries/realism/ | títol = Realism | autor = Alexander Miller | obra = [[Stanford Encyclopedia of Philosophy]] | editor = Metaphysics Research Lab, CSLI, Stanford University | data = 6 abril 2010 | consulta = 7 febrer 2011 | llengua = anglès}}