Euro: diferència entre les revisions

<u>L’'''euro'''</u> (codi [[ISO 4217]]: '''EUR'''; símbol: '''€''') <u>és la [[unitat monetària]] de dinou dels vint-i-vuit [[estat]]s que formen part de la [[Unió Europea]] (i també d'alguns de fora de la Unió)</u>. Els estats, coneguts conjuntament com l'[[Eurozona]], són [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[Eslovàquia]], [[Eslovènia]], [[Espanya]], [[Estònia]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Grècia]], [[República d'Irlanda|Irlanda]], [[Itàlia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Luxemburg]], [[República de Malta|Malta]], els [[Països Baixos]], [[Portugal]] i [[Xipre]]. La moneda també és utilitzada en sis estats europeus més, amb acords formals o sense: [[Andorra]], [[Kosovo]], [[Mònaco]], [[Montenegro]], [[San Marino]] i la [[Ciutat del Vaticà]]. Consegüentment uns 334 milions d'europeus l'utilitzen diàriament.<ref>{{ref-web|url=http://www.prb.org/pdf13/2013-population-data-sheet_eng.pdf |títol=2013 World Population Data Sheet |editor=Population Reference Bureau |consulta=10 de gener de 2013}} (en anglès)</ref> El 2013, més de 210 milions de persones del món utilitzava monedes que tenien un canvi fix respecte a l'euro, més de 182 milions de les quals vivien a l'Àfrica.

El projecte de crear una moneda europea comuna neix cap als anys 1970. Antoine Schwartz explicava el 2012 algunes de les dificultats inicials.<ref name="Schwartz2012">{{ref-web|cognom=Schwartz|nom=Antoine|url=http://www.monde-diplomatique.fr/2012/01/SCHWARTZ/47206|consulta=1 gener 2014|títol=Quand l’euro enfiévrait les rédactions|editor=Le Monde Diplomatique|llengua=francès|mes=gener|any=2012}}</ref> Segons ell, a finals dels anys 1980, el projecte era defensat fonamentalment pels responsables francesos, encapçalats pel president [[François Mitterrand]], que volien rellançar la integració europea i intentar limitar creixent hegemonia del marc alemany. Els dirigents alemanys eren reticents i per apaivagar-la, el president francès va concedir la liberalització completa dels moviments de capital. A més, un comitè encapçalat pel que en aquells anys era el president de la [[Comissió Europea]], [[Jacques Delors]], va fer una proposta que fos acceptable pel [[Deutsche Bundesbank|banc central d'Alemanya]]. En resum, proposava que la [[unió monetària]] es realitzés segons les condicions fixades per Alemanya, és a dir, la creació d'un [[Banc Central Europeu]], independent del poder polític i amb l'única finalitat de mantenir un baix nivell d'[[inflació]]. A més a més, es prohibiria al Banc concedir préstecs als Estats i s'obligaria aquests a recórrer als mercats financers o a la banca privada per a obtenir finançament, mentre que el Banc central europeu sí que podria concedir crèdits els bancs privats a una taxa d'interès preferencial.<ref name="Cassen2012">{{ref-notícia|cognom=Martín Vidal|nom=Albert|títol=Un crédito salva la paga extra de los funcionarios de la Generalitat|publicació=Público.es|url=http://www.publico.es/dinero/414342/un-credito-salva-la-paga-extra-de-los-funcionarios-de-la-generalitat|consulta=1 gener 2014|data=28 desembre 2011|llengua=castellà}}</ref> Per tant, la moneda naixia amb tresdues problemes importants:<ref name="Cassen2012" />