Diferència entre revisions de la pàgina «Harmonia musical»

desambiguo
m (#QQ17 Enllaços incorrectes a pàgines de desambiguació)
(desambiguo)
Al [[segle XIV]], amb l'aparició de l'''[[ars nova]]'', els [[compositor]]s cada vegada empraven figures més curtes i afegien més melodies a sobre dels cants plans preexistents, fet que provocà que l'Església s'hi oposés argumentant que la música per ser digna de Déu havia de mantenir les característiques que [[Gregori, el Gran]] va dictar.
 
La [[música religiosa|música eclesiàstica]] estava controlada per l'[[Església Catòlica|Església]] en els períodes del renaixement, el [[música barroca|Barroc]] i el [[classicisme musical|classicisme]]. L'estil [[Forma musical|forma]]l i harmònic del classicisme, el període més curt de la [[història de la música]], va ser agafat com a [[referència]].
 
En el romanticisme els compositors cada vegada s'allunyaren més del centre [[to]]nal, fins que al [[segle XX]] s'arribà a la [[música atonal]]. No es podria parlar de trencar les regles del classicisme, donat el fet que en el segle XX fins i tot, on l'atonalitat presentava textures i melodies contrastants amb l'estil clàssic, hi va haver sistemes i noves instruccions de com aconseguir aquella atonalitat, com en seria exemple el [[dodecafonisme]].
65.841

modificacions