Sobirania alimentària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He canviat de 2037 a 2007 (l'any en el qual es va fer la trobada a Sélingué, Mali)
m enllaç cap a via campesina
Línia 1:
'''Sobirania alimentària''' és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la [[terra]], als [[recursos naturals]], a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de [[Organisme modificat genèticament|transgènics]], a protegir i a regular la producció i el [[comerç]] agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’[[Organització Mundial del Comerç]], el [[Banc Mundial]] i el [[Fons Monetari Internacional]].
 
El concepte de sobirania alimentària va ser promogut pel moviment internacional camperol [[La Via Campesina]] l'any 1996 a [[Roma]] en el marc de la Cimera Mundial de l'Alimentació de l'[[FAO|Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i]]Agricultura (FAO). En l'actualitat el concepte de sobirania alimentària és assumit per un ampli ventall de moviments socials (dones, consumidors, immigrants, pescadors...). La màxima expressió de la internacionalització i de l'assumpció d'aquest concepte per una gran diversitat de col·lectius d'arreu del [[món]] va ser la trobada que va tenir lloc a [[Sélingué]] ([[Mali]]), del 23 al 27 de febrer del 2007, amb el nom de [[Fòrum per la Sobirania Alimentària]] i que va reunir a centenars d'activistes de tot el món que van discutir i proposar estratègies per tal d'avançar en la defensa del dret a la sobirania alimentària.
 
==Vegeu també ==