Llengües retoromàniques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
|mapa=[[Fitxer:Rhaeto-Romance languages.svg|300px|Àrea on es parla el retoromànic]] Àrea on es parla el retoromànic
}}
El '''retoromànic''' és una branca de les [[llengües romàniques]] composta per tres llengües: el [[romanx]] ([[Grisons]], [[Suïssa]]), el [[ladí]] ([[Dolomites]], [[Itàlia|Estatestat italià]]) i el [[furlà]] ([[Friül]], [[Itàlia|Estatestat italià]]); és parlat, doncs, en l'àrea [[Alps|alpina]] de l'antiga [[província romana]] de [[Rètia]], d'on en prové el nom. Alternativament ([[qüestió ladina]]), es pot considerar que el conjunt del retoromànic constitueix una única llengua, el '''rètic''', i llavors romanx, ladí i furlà en serien els tres grups dialectals. Segons alguns autors, el retoromànic representa la resta d'una àrea romànica més àmplia que arribava pel nord fins al [[Danubi]].
 
L'existència del retoromànic havia passat per alt a la ciència lingüística fins que el donà a conèixer el romanista [[Graziadio Isaia Ascoli]] el 1873, sota el nom de ''ladiladí''. El terme ''retoromànic'' ('romànic de Rètia') fou encunyat pel lingüista austríac [[Theodor Gartner]] el 1883. L'ús del terme ''rètic'' implica considerar tot el conjunt com una sola llengua.
 
== Varietats ==
Comprèn tres llengües (o, alternativament, tres grups dialectals de la llengua rètica):
* [[romanx]] ''(rumantsch)'': dialectes [[Sobreselvàsobreselvà]] o ''sursilvan'', [[Sotaselvàsotaselvà]] o ''sutsilvan'', [[Surmiransurmiran]], [[Altalt engiadinès]] o ''puter'' i [[Baixbaix engiadinès]] o ''vallader''. D'ençà del 1982 compta ambun estàndard unitari: el romanx grisó ''(rumantsch grischun)''. Es parla al cantó [[Suïssa|suís]] dels [[Grisons]], on és llengua cooficial des del 1794; també és reconegut com a quarta llengua nacional de Suïssa d'ençà del 1938, i com a quarta llengua oficial de l'Estatestat d'ençà del 1996. En l'actualitat el nombre de parlants del romanx és d'unes 35.000 persones.
* [[Ladí]] ''(ladín)'': parlat a les [[Dolomites]] ([[Itàlia]]). D'ençà del 1994 compta ambun estàndard unitari: el ladí dolomític o ladí estàndard ''(ladin dolomitan o ladin standard)''. Té certes mesures de protecció al seu domini lingüístic, tot i que de grau variant segons les zones. Reconegut oficialment per l'Estatestat com a llengua el 1999.
*[[Furlà]] ''(furlan)'': parlat al [[Friül]]. D'ençà del 1986 compta ambun estàndard unitari: el furlà estàndard (a partir de la ''grafie uficiâl de lenghe furlane''). Té estatus de "llengua regional" al [[Friül-Venècia Júlia]] i comptagaudeix ambde certes mesures de protecció aen tot el domini lingüístic. Reconegut oficialment per l'Estatestat com a llengua el 1999.
 
Al llarg dels segles l'avenç de les parles alemanyes i italianes n'ha reduït força el territori, que probablement havia estat continu. Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les diferències destacables que n'hi ha entre les diferents varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua. Socialment hi ha consciència de germanor entre els diferents pobles de parla retoromànica. En total, el nombre de parlants de retoromànic se situa entre les 500.000 i les 750.000 persones: poc més de 30.000 romanxs, una xifra similar de ladinòfons i almenys mig milió de furlanòfons.
 
Les llengües retoromàniques corren un perill cert de desaparèixer sota la pressió incessant de les potents llengües oficials dels estats que les inclouen. Pràcticament tots els parlants estan bilingüitzats en la llengua estatal de cada zona, alemany o italià. El perill és més agut pel que fa al romanx i al ladí, comunitats lingüístiques poc nombroses. El furlà, que, amb més de mig milió de parlants, per superfície i població constitueix el gruix principal del retoromànic, és la varietat que compta amb majors potencialitats de normalització.
 
==Característiques==
Línia 33:
! Català || [[Sobreselvà]] || [[Sotaselvà]] || [[Surmiran]] || [[Alt engiadinès]] || [[Baix engiadinès]] || Rumantsch Grischun || [[Friülà]] || [[Nones]] ([[Ladí]]) || [[Llatí]]|| Italià
|--
| or || aur || or || or || or || or, aur, ar || aur || aur || or|| aurum || oro
|--
| dur || dir || dir || deir || dür || dür || dir || dûr || dur ||durus || duro
Línia 67:
 
== Vegeu també ==
* [[Romanx]].
* [[Ladí]].
* [[Friülà]].
* [[Grisons]].
* [[Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill|Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill d'extinció]].
* [[Llibre Roig de Llengües Amenaçades]].
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/index.php?hl=en&page=atlasmap Atles de les llengües amenaçades del món] de la [[UNESCO]].
* [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90079 Informe d'Ethnologue sobre les llengües retoromàniques].
{{commonscat}}
{{Llengües romàniques}}