|
Adeu
== Organització ==
[[Fitxer:Bronze lance warrior Staatliche Antikensammlungen 10.382.jpg|thumb|right|Guerrer nu portant una llança amb el braç aixecat. Bronze del segle VIII a.C., Staatliche Antikensammlung de [[Munic]].]]
La guerra grega antiga va estar dominada a terra per la formació de la [[falange]], una profunda línia formada per hoplites equipats amb [[Aspis|escuts]], [[llances]] i [[Xifos|espases]]. L'[[hoplita]] rep el seu nom del seu escut, l{{'}}''hoplon''. El pla de la falange consistia bàsicament a avançar cap a l'enemic amb la llança de cada falangita estesa cap a l'enemic. Quan la falange arribava a l'abast de les espases, els falangites treien les seves i començaven a lluitar. Si els arquers enemics disparaven fletxes a la falange, els falangites aixecaven els seus escuts, ja que la unitat era essencial per a la seva defensa. La falange grega era la millor [[infanteria]], demostrada per la victòria [[atenesa]] a [[Batalla de Marató|Marató]]. Deu mil hoplites atenesos organitzats en una falange, van derrotar a un exèrcit [[imperi persa|persa]] molt superior en nombre, d'uns 26.000 homes; els soldats atenesos van sofrir escasses pèrdues. Un altre tipus de soldat era el [[peltasta]], que pertanyia a la infanteria lleugera i estava equipat principalment amb diverses [[Javelina|javelines]]. Els peltastes eren usats normalment per les [[escaramussa]].
L'antic regne de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] va perfeccionar la [[falange macedònia|falange]] amb l'ús de les, inusitadament llargues, [[sarisses]]. A més de la formació de la falange, els [[macedonis]] sota el rei [[Filip II de Macedònia|Filip II]] van començar a usar esquadrons de [[cavalleria]] ordenats i unitats tàctiques d'escaramussadors en la batalla.
Un altre canvi introduït per Filip II va ser la creació i el manteniment d'un exèrcit professional. Abans, les falanges gregues havien estat compostes per soldats-ciutadans. Els exèrcits professionals, no obstant això, molt entrenats van ser la norma; especialment després que el fill de Filip, [[Alexandre el Gran]], conquistés el vast [[imperi persa]] i, a la seva mort, deixés diversos estats als [[diàdocs]]. No va ser fins a l'evolució de la falange a l'estil més flexible de la [[legió romana]], en organització i equipament, i combinat amb el més àmpliament difós ús de la cavalleria lleugera, quan la falange grega va perdre en el [[camp de batalla]]. Una altra forma de falange, la [[falange obliqua]], es va emprar quan els exèrcits enfrontats intentaven flanquejar a la falange, o atacar els costats vulnerables. Per defensar-se contra aquesta maniobra, les ales dreta i central de la falange es fusionaven amb l'ala esquerra per formar una falange de cinquanta homes de fons.
Entorn de l'època de les [[guerres mèdiques]], els grecs (i especialment els atenesos) van tenir la idea d'armar [[vaixells]] i lluitar en el mar. L'embarcació de combat grega bàsica era el [[trirrem]], amb tres fileres de rems en cada costat per augmentar la velocitat i la maniobrabilitat. L'estratègia atenesa en els combats navals va demostrar el seu èxit en la [[batalla de Salamina]], on una petita flota atenesa basada en el principi de xocar, cremar i capturar les embarcacions enemigues, va vèncer completament a la flota persa.
Després de la derrota dels perses en el [[mar Egeu]], els atenesos van usar la seva marina com a defensa contra els [[pirates]] i altres perills, en un esforç de promoure el comerç dins de la [[confederació de Delos]]. La guerra naval va ser decisiva en la [[guerra del Peloponès]], quan l'estratègia d'[[Atenes]] es va convertir una altra vegada en superioritat naval i els atenesos van intentar tancar-se dins dels seus ''[[Murs Llargs]]'' i utilitzar la seva flota per bloquejar els ports dels aliats d'[[Esparta]], limitant el comerç. Després de l'arriscada aventura militar a [[Sicília]], Atenes va perdre una gran part de la seva flota i molts dels seus millors soldats. Els espartans van aprofitar aquest cop aixafant i creant ràpidament la seva pròpia marina amb el suport de [[Pèrsia]]. Amb un inqüestionable exèrcit de terra i una marina passable, Esparta va incitar a moltes colònies ateneses a rebel·lar-se, privant a Atenes dels fons necessaris per construir més vaixells. No va passar molt temps abans que [[Esparta]] prengués [[Atenes]], derroqués els murs de la ciutat i la saquegés.
== El soldat-ciutadà ==
|
