Joana I de Castella: diferència entre les revisions

Morta [[Isabel la Catòlica]] el [[26 de novembre]] de [[1504]], es planteja el problema de la successió a Castella. Per la [[Concòrdia de Salamanca]] de [[1505]] s'acordà el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i la mateixa Joana. Les males relacions entre Felip, a qui donava suport la noblesa castellana, i Ferran van fer que aquest renunciés al poder a Castella ([[Concòrdia de Villafáfila]] de [[1506]]) per evitar un enfrontament armat, i es centrà en els seus assumptes a la [[Corona d'Aragó]].

 

[[Fitxer:Doña Juana "la Loca" (Pradilla).jpg|thumb|right|300px|''[[Doña Juana la Loca]]'' (1877), de [[Francisco Pradilla y Ortiz]]. [[Museo del Prado]] ([[Madrid]])]]

El [[25 de setembre]] de [[1507]] mor Felip, entre rumors d'enverinament. Els rumors sobre l'estat de bogeria de Joana van augmentar. Des de [[Burgos]], on va morir Felip, el traslladaren a [[Granada (Andalusia)|Granada]] per enterrar-lo, viatjant sempre de nit i amb la reina Joana sense separar-se ni un moment del fèretre i besant-li els peus al seu difunt marit quan paraven a descansar. A partir d'aquell moment, Joana no es va voler canviar més de roba, ni rentar-se i [[Ferran el Catòlic]] va decidir fer-la recloure a [[Tordesillas]] el mes de gener de l'any [[1509]], iniciant el [[rei d'Aragó]] una regència a Castella fins al [[1516]]. Allà va passar la resta de la seva vida fins al dia que va morir, el [[12 d'abril]] del [[1555]], després de 46 anys de reclusió forçosa i sempre vestida de negre.