Abdon Terrades i Pulí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m substitueixo infotaula
m retoc
Línia 10:
Terrades va néixer a Figueres al carrer de la Muralla. Fou fill d'un comerciant tractant de grans i bestiar.<ref name="GEC"/> Estudià en un internat [[jesuïta]] de [[Perpinyà]] després de cursar els estudis bàsics a l'escola pública de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]].<ref name=literatura>[[#literatura|Diccionari de la literatura catalana]], p. 985-986</ref> La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a [[Barcelona]], on passà a residir el 1840.<ref name="obrer1356">[[#obrer|''Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans'']], p. 1356</ref> Hi fundà una organització secreta –la Societat Patriòtica–<ref name="obrer1356"/> i començà a difondre un ideari republicà mitjançant un full volant (anomenat ''Hojas Terradas'') que posteriorment fou transformat en ''El Republicano'', periòdic de propaganda política republicana (1842).<ref name="obrer1356"/>
 
El mateix 1842 fou elegit [[alcalde de Figueres]], però les autoritats no acceptaren l'elecció perquè es negava a jurar lleialtat a la regència de [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Baldomero Espartero]] (duc de la Victòria).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fages i de Romà |nom=Narcís | editorial=Per Gregorio Matas y de Bodallés | editorial=Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona |lloc=Figueres |data=1842 |títol=Defensa de D. Abdon Terradas |citació= Mandado procesar con real orden por haberse denegado á jurar fidelidad al serenissimo señor regente del reino la primera vez que tomó posesión del cargo de alcalde 1º..../ la pronunció su patrono Don Narciso Fages de Romà }}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom= |títol=Diario de las sesiones de Cortes |url= http://books.google.cat/books?id=TuHl3upJ3qcC&pg=PA126&dq=abdon+terradas&hl=ca&sa=X&ei=nmCqT9W8AeSp0QXVptnMDw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=abdon%20terradas&f=false |llengua= castellà |volum=Volum 8 | editorial=Corts d'Espanya |pàgines=p. 4618, 5021 }}</ref> L'elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades. Finalment, Terrades fou empresonat al [[castell de Sant Ferran]] de Figueres,<ref name="obrer1357">[[#obrer|''Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans'']], p. 1357</ref> on romangué fins a l'abril, quan va exiliar-se a [[Perpinyà]]. Des de la mateixa Perpinyà envià el ''Pla de la Revolució'' (programa polític revolucionari on Terrades definia l'estratègia dels republicans); aquest pla es va popularitzar gràcies a la cançó de «[[La campana (cançó)|La campana]]» (1842),<ref name="GEC"/><ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Poetes de l’Empordà Ed. a cura de [[Joan Ferrerós i Serra|Joan Ferrerós]] | editorial = Carles Vallès| lloc = Figueres| data =1986 | pàgines =187-188 | url = | llengua = | isbn = }}</ref> la música de la qual –segons alguns estudiosos, tot i que no està demostrat– fou composta per [[Josep Anselm Clavé]]. El caràcter subversiu d'aquesta cançó –que es convertí en un autèntic himne revolucionari– va fer que els qui la cantessin fossin, a vegades, detinguts per les autoritats de l'època.
 
Mentre intentava de recollir un fons econòmic per a preparar una insurrecció antiesparterista, deslligada però dels moderats, es relacionà amb cabetians francesos i fou implicat en el [[complot de Tolosa de 1843|complot comunista de Tolosa]] del gener del 1843.<ref name="GEC"/> Detingut, no fou absolt sinó fins a l'agost del 1843.<ref name="obrer1357"/> Tornà a Figueres el setembre i es veié implicat en el moviment partidari de la Junta Revolucionària Central (el moviment de la [[Jamància]]).