Abdon Terrades i Pulí: diferència entre les revisions

El mateix 1842 fou elegit [[alcalde de Figueres]], però les autoritats no acceptaren l'elecció perquè es negava a jurar lleialtat a la regència de [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Baldomero Espartero]] (duc de la Victòria).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fages i de Romà |nom=Narcís | editorial=Per Gregorio Matas y de Bodallés | editorial=Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona |lloc=Figueres |data=1842 |títol=Defensa de D. Abdon Terradas |citació= Mandado procesar con real orden por haberse denegado á jurar fidelidad al serenissimo señor regente del reino la primera vez que tomó posesión del cargo de alcalde 1º..../ la pronunció su patrono Don Narciso Fages de Romà }}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom= |títol=Diario de las sesiones de Cortes |url= http://books.google.cat/books?id=TuHl3upJ3qcC&pg=PA126&dq=abdon+terradas&hl=ca&sa=X&ei=nmCqT9W8AeSp0QXVptnMDw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=abdon%20terradas&f=false |llengua= castellà |volum=Volum 8 | editorial=Corts d'Espanya |pàgines=p. 4618, 5021 }}</ref> L'elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades. Finalment, Terrades fou empresonat al [[castell de Sant Ferran]] de Figueres,<ref name="obrer1357">[[#obrer|''Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans'']], p. 1357</ref> on romangué fins a l'abril, quan va exiliar-se a [[Perpinyà]]. Des de la mateixa Perpinyà envià el ''Pla de la Revolució'' (programa polític revolucionari on Terrades definia l'estratègia dels republicans); aquest pla es va popularitzar gràcies a la cançó de «[[La campana (cançó)|La campana]]» (1842),<ref name="GEC"/><ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Poetes de l’Empordà Ed. a cura de [[Joan Ferrerós i Serra|Joan Ferrerós]] | editorial = Carles Vallès| lloc = Figueres| data =1986 | pàgines =187-188 | url = | llengua = | isbn = }}</ref> la música de la qual –segons alguns estudiosos, tot i que no està demostrat– fou composta per [[Josep Anselm Clavé]]. El caràcter subversiu d'aquesta cançó –que es convertí en un autèntic himne revolucionari– va fer que els qui la cantessin fossin, a vegades, detinguts per les autoritats de l'època.