Dictadura dels Coronels (1967-1974): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
Línia 9:
Els serveis secrets dels EUA foren els que organitzaren el cop d'estat,<ref>{{Ref-web|url=https://www.nytimes.com/1973/07/01/archives/london-paper-asserts-c-i-a-engineered-the-coup-in-greece-sent-to.html|títol=London Paper Asserts C.I. A. Engineered the Coup in Greece|consulta=abril 2018|llengua=anglès|editor=New York Times|data=1 de juliol 1973}}</ref> temerosos de perdre influència en un país estratègic al mediterrani amb un govern de centre que tenia posicions independents pel que fa a política regional i internacionals.<ref name=":0" /> El cop tingué lloc quan s'havien de convocar eleccions per al 28 de maig. El pretext dels colpistes fou l'amenaça comunista suposadament infiltrada en tots els estaments de l'estat.
 
Nombrosos opositors polítics, sobretot els d'esquerra, socialistes i comunistes, foren perseguits i empresonats. S'estengué la pràctica de la deportació a illes desertes de l'Egeu, convertides en centres de tortura. Milers de persones foren empresonades i exiliades especialment els militants d'esquerra i d'roganitzaciosnorganitzacions democràtiques opositores, i també artistes i intel·lectuals grecs. Els militars prohibiren els diaris estrangers i utilitzaren al religió com a font de legitimació ideològica, es féu obligatòria l'assistència a missa per als joves, es prohibiren els cabells llargs per als homes i les minifaldilles, i es prohibiren llibres, fins i tot obres clàssiques d'autors com Arisòfanes, Shakespeare o Txèkhov.
 
Alguns països denunciaren el cop i la dictadura, sobretot els països escandinaus i Holanda, però com els Estats Units, el Regne Unit i la República Federal Alemanya defensaren la seva permanència al [[Consell d'Europa]] (d'on el règim marxaria pel seu compte abans de la votació que havia de decidir la seva explusió) i a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], de la qual seguiria formant part. Durant la dictadura militar, 87.000 persones foren arrestades sense càrrecs, 10.000 empresonades, 4500 processades en tribunals militars, més de 100 assassinades pel règim. 3500 persones foren internades en els centres de tortura de al policia militar (ESA).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blum|nom=William|títol=Killing Hope: U.S. Military and CIA Interventions Since World War II, revised edition|url=|edició=|llengua=anglès|data=2003|editorial=Common Courage Press|lloc=|pàgines=|isbn=1-56751-252-6}}</ref>
Línia 19:
El 1975, alguns dels impulsors del cop foren jutjats en els judicis de la junta militar, a la presó de Korydallos. Georgios Papadopoulos, Stylianos Pattakos i Nikolaos Makarezos foren condemnats a mort per alta traïció, però la pena fou commutada per cadena perpètua. Pattakos i Makarezenos foren alliberats per suposats motius de salut el 1990 pel govern de [[Nova Democràcia (Grècia)|Nova Democràcia]], tots ells seguiren reivindicant la dictadura i no mostraren mai cap penediment, igual que Papadopoulos, que morí de càncer en un hospital el 1999.
 
L'any 1999 el president dels EUA Bill Clinton reconeixia i lamentava el suport que havien donat els Estats Units a la dictadura militar grega.<ref>{{Ref-web|url=http://articles.latimes.com/1999/nov/21/news/mn-35991|títol=Clinton Says U.S. Regrets Aid to Junta in Cold War|consulta=abril 2018|llengua=anglès|editor=Los Angeles Times|data=21 de novembre 1999}}</ref>
 
== Referències ==