Joseph Sieyès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 2:
'''Emmanuel-Joseph Sieyès.''' Comte de Sieyès, ([[Frejús]], [[3 de maig]] del [[1748]] - [[París]], [[20 de juny]] del [[1836]]) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la [[Revolució Francesa]] i de l'era napoleònica.
Va néixer a Frejús, a la [[Provença]], i va ser educat per l'Església a la Sorbona. Allí es va veure imbuït dels ensenyaments de [[John Locke]], [[Étienne Bonnot de Condillac]] i altres pensadors polítics amb especial preferència per la Teologia. Malgrat això, va prendre les ordes, i la seva formació li proporcionà una ràpida promoció a vicari general i canceller de la [[diòcesi de Chartres]]. En 1788, la convocatòria dels [[Estats Generals de França]], després d'un interval de més d'un segle i mig des de la darrera vegada, i la invitació de [[Jacques Necker]] als escriptors per a exposar els seus punts de vista per a la constitució dels Estats, va permetre a Sieyès publicar el seu celebrat pamflet: ''Qu'est-ce que le tiers état?'' (Què és el Tercer Estament?). Començava la seva resposta amb «Tot. Què ha estat fins ara en l'ordre polític? Gens. Que és el que desitja? Ser quelcom». Per aquestes paraules, es deia que estava en deute amb Chamfort. El pamflet va tenir molt d'èxit, i el seu autor, malgrat els dubtes per la seva vocació clerical, va ser triat com l'últim (el vintè) dels diputats de París en els Estats Generals.
Malgrat la seva poca habilitat com a orador, la seva influència va ser gran. Va ser un dels consellers fonamentals per a la constitució dels Estats en una càmera com l'Assemblea Nacional, però es va oposar a l'abolició dels títols i la confiscació de les terres de l'Església. Triat per al comitè especial sobre la Constitució, es va oposar al dret de veto absolut del Rei, enfrontant-se amb [[Mirabeau]]. A l'Assemblea va ser poc actiu, parlant molt rarament i generalment amb brevetat i ambigüitat oral. Va tenir una considerable influència en la formació de l'entramat dels Departaments, però després de la primavera de 1790, va ser eclipsat per altres.
| |||