Gaceta Médica Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1985|pp=295-298}} [[Bartomeu Robert i Yarzábal|Bartomeu Robert]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Izquierdo Ballester, S|títol=Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort|publicació=Cercles: revista d'història cultural|pàgines=pp: 116-129|volum=2002; 5|issn=1699-7468|url=http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/viewFile/191125/262734|llengua=|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Ramon Coll i Pujol]],{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1986|pp=299-302}} Enrique Alabern,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=5}} Julio Altabás,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=11}} Félix Antigüedad y Díez,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|pp=18-19}} N. Azcarreta,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=130}} N. Bové y Piqué,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=54}} [[Josep Brunet i Bellet]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=55}} [[Francesc de Paula Campà i Porta]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=65}} Narciso Carreras y Piñana,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=74}} [[Josep Codina i Castellví]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=87}} [[Lluís Comenge i Ferrer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=89}} [[Pere Esquerdo Esquerdo|Pere Esquerdo]]<ref>{{ref-publicació|cognom=González Esquerdo, A|títol=El doctor Pere Esquerdo (1851-1922), un il·lustre viler|publicació=La Marina d'ahir|pàgines=pàgs: 10|volum=2011 Nov 25; |url=http://lamarinadahir.blogspot.com.es/2011/11/el-doctor-pere-esquerdo-1851-1922-un_25.html|llengua=|consulta= 11 maig 2018|}}</ref> i el seu germà [[Àlvar Esquerdo Esquerdo|Álvar]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=119}} [[Jaume Ferran i Clua|Jaume Ferrán]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=136}} Eduardo García Solá,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=164}} Juan Heredia,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=196}} Federico León,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=224}} [[Andrés Martínez y Vargas|Andrés Martínez Vargas]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=263}} Antonio Muñoz,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=296}} [[Jaume Pi i Sunyer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=349}} Joan Ribas Perdigó,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=376}} Antonio Rodríguez-Morini,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=388}} [[Santiago Ramón y Cajal]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Ramón y Cajal, S|títol=Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales|publicació=Gaceta Médica Catalana|pàgines=pp: 737-739|volum=1890 Des 15; Any XIII (323)|pmid=|url=http://biblioteca.ucm.es/BUCM/med/doc12573.pdf|llengua=castellà|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Lluís Suñé i Molist|Lluís Suñé]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Suñé Molist, L|títol=Osteosarcoma del aparato auditivo|publicació=Gaceta Médica Catalana|pàgines=pp: 257-259|volum=1882 Maig 15; Any II (33)|pmid=|url=https://archive.org/details/gacetamdicacata01unkngoog|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> o [[Ramon Turró i Darder|Ramon Turró]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=455}} entre altres.
Rodríguez Méndez, catedràtic d'[[Higiene]] a la [[Facultat de Medicina (UB)|facultat de Medicina de la UB]], impulsà el corrent [[Higienisme|higienista]] propi d'aquells anys. La revista fou la primera en fer arribar a la comunitat científica catalana la reproducció dels informes que [[Robert Koch|Koch]] enviava a les autoritats [[Alemanya|alemanyes]] sobre el ''[[Vibrio cholerae]]'' i les seves implicacions [[Infecció|infeccioses]], juntament amb comentaris del seu director (1883-1884). També exposà i avaluà amb molta freqüència els treballs i les idees de [[Louis Pasteur|Pasteur]], absolutament innovadores i motiu de polèmica en aquells temps. Entre 1890 i 1891 publicà diversos articles sobre la [[tuberculina]], les seves utilitats i les complicacions derivades de l'aplicació terapèutica de dit [[estret]] [[microbiològic]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Calbet i Camarasa, JM; Ausín i Hervella, JL|títol=La introducció de la tuberculina a Barcelona|publicació=Gimbernat|pàgines=pp: 145-155|volum=2004; 42|issn= 0213-0718 |url=https://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/44917/60342|llengua=|consulta= 26 maig 2018|}}</ref> Durant anys, 'La Gaceta' fou l'òrgan d'expressió de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Roca Rosell, A|títol=Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró|publicació=Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions|pàgines=pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1|volum=1988|url=https://www.academia.edu/21364951/Hist%C3%B2ria_del_Laboratori_Municipal_de_Barcelona_de_Ferran_a_Turr%C3%B3|llengua=|consulta= 1 maig 2018|}}</ref>
Entre [[1885]] i [[1906]] la revista edità com a secció especial un suplement anomenat ''Boletín de clínica y terapéutica''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Biblioteca de Catalunya|títol=Boletín de clínica y terapéutica: lecciones, discursos, memorias|publicació=CCUC/CBUC|pàgines=pàgs: 1|volum=2018; NR b1556057|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b1556057~S22*cat|llengua=|consulta= 12 maig 2018|}}</ref> D'aquest període cal destacar els articles del pioner de la [[psiquiatria]] organicista [[Joan Giné i Partagàs]] i del [[neuròleg]] [[Lluís Barraquer i Roviralta]].
| |||