Curopalata: diferència entre les revisions

'''Curopalata''' (en grec: κουροπαλάτης, ''kouropalatēs'' del llatí: ''cura palatii'' "[aquell] qui té cura del palau")<ref name="ODB">{{harvnb|Kazhdan|1991|p=1157}}.</ref> era una dignitat nobiliària de la [[Cort (noblesa)|cort]] [[bizantina]], una de les més altes des de l'època de l'emperador [[Justinià I]] (regnat 527-565) a la dels [[Comnè]] al segle XII.<ref name="Toumanoff ">{{harvnb|Toumanoff|1963|pp=202, 388}}.</ref>

La primera referència, com a ''curapalati'', a principis del segle V, en qualitat de funcionari o ''vir spectabilis'', rang immediat sota el ''castrensis palatii'' (encarregat del manteniment del palau imperial, en l'Europa occidental [[majordom de palau]]).<ref>{{harvnb|Bury|1911|p=33}}.</ref> Quan l'emperador Justinià I (regnat 527-565) va fer curopalata el seu nebot i hereu [[Justí II]] el 552, l'ofici prengué un nou significat,<ref>{{cite web|last=Evans|first=James Allan|title=An Online Encyclopedia of Roman Emperors: Justin II (565–579 A.D.)|url=http://www.roman-emperors.org/justinii.htm |date=23 June 1999 |accessdate= }}</ref> i esdevingué una de les dignitats més altes, situant-se al costat de [[Cèsar (títol)|Cèsar]] i ''[[nobilissimus]]'' i, com aquestes, reservades inicialment per als membres de la família imperial. A diferència d'elles, però, més tard va arribar a ser concedida a importants governants estrangers, sobretot al [[Caucas]]. Així, des del 580 al 1060, setze prínceps governants i reis georgians ostentaren aquest títol honorífic, així com, després de 635, diverses dinasties armènies.<ref name="Toumanoff "/><ref name="Rapp">{{harvnb|Rapp|2003|p=374}}.</ref>