Sacerdot: diferència entre les revisions

Les religions naturals que adoren esperits i divinitats de la naturalesa, practicades fins al dia de hui per nombrosos pobles, consagren al sacerdot com la persona que s'encarrega de mantindre un equilibri entre eixes forces misterioses i les persones. En vista a això, naix el concepte del sacrifici ritual i altres formes litúrgiques en les quals s'establix un diàleg entre el poble i els esperits. En molts pobles antics el sacrifici podia ser fins i tot humà, i era realitzat al mig d'una festivitat popular dirigida a complaure i mantindre en harmonia les forces de la naturalesa. D'estes manifestacions primigènies de la humanitat, es troben restes en les mateixes [[Bíblia|Escriptures]] judeocristianes i es pot evidenciar en ella una lluita constant entre el [[politeisme]], aspecte elaborat de les religions naturals i el [[monoteisme]] que conquistava.{{CC|data=novembre de 2016}}

 

Durant la prevalença de les religions politeistes, de les quals es poden posar com a exemples destacats la dels antics [[grecs]], els [[romans]], els [[asteques]], els antics [[antic Egipte|egipcis]] i altres, el sacerdoci es diversifica i cada divinitat té la seua pròpia casta. D'això trobem rastre en les [[Bíblia|Escriptures]] quan per exemple en el Llibre dels Reis es parla dels "sacerdots de [[Baal]]". Així mateix en la cultura grecoromana es podien trobar sacerdots dedicats al culte de [[Zeus]] i en les civilitzacions indoamericanes els sacerdots del culte solar, com els [[Txibtxes]]. La casta sacerdotal que es dedicava al culte d'un déu en particular, s'encarregava del temple, dels sacrificis i l'administració de les ofrenes dedicades al mateix. S'ha de destacar el culte romà a la deessa [[Vesta (mitologia)|Vesta]], que s'encomanava a sacerdotesses molt apreciades pel poble romà, les [[vestals]], que gaudien de nombrosos privilegis.{{CC|data=novembre de 2016}}