Gran Enciclopèdia Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Digitalització del fons del grup: Inserció d'un enllaç. |
Inicis del projecte (fonts les escriptures i altre documentació original) |
||
Línia 6:
==Inicis ==
El projecte va ser ideat en un petit pis a la [[Plaça Universitat]]<ref name=":1">{{ref-publicació|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Enciclopèdia catalana després de l'Enciclopèdia|publicació=Diari Ara|data=4/12/2015|pàgines=38-39| consulta=11 desembre 2015|enllaçautor=Jordi Nopca}}</ref> el 1965 per [[Max Cahner]], [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]], [[Enric Lluch i Martín|Enric Lluch]] i [[Ramon Folch i Guillèn|Ramon Folch]], els quals decidiren crear una nova enciclopèdia
Desprès de moltes reunions a casa d’en Canher, en les que es bastiren els primers pressupostos nasqué el 29 de desembre de 1965, “ENCICLOPÈDIA CATALANA S.A.”, escripturada amb 100.000 ptes. de capital ( l’aportació real fou de 3.200.000 ptes.). Va ésser nominat president en [[Max Cahner i Garcia|Max Canher]], en nom d’[[Edicions 62]], (amb un capital que representava el 57%), i que es responsabilitzà de la confecció i edició de l’obra; en [[Joan Martí i Mercadal|Joan Martí Mercadal]], conseller delegat (fiduciari d’en [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]], amb un 28%) que s’encarregà de controlar les finances i en [[Salvador Casanovas i Martí]], (vinculat tant amb Edicions 62, com amb Jordi Pujol, amb un 15% de capital) amb funcions de coordinador secretari.
D’antuvi es treballà sobre una obra en 3 volums de 1000 pàgines cada un, basada en la italiana Garzanti. Més endavant en [[Max Cahner i Garcia|Max Canher]] plantejà el projecte en 8 volums de 800 pàgines. Durant molts dies es mantingueren en estudi les dues opcions: la “petita” i la “gran”. Quan s’optà definitivament per la segona es seguí utilitzant el nom de “la Gran”, que ha perdurat fins avui.El mateix any [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]] n'assumí la direcció i el 1967 es va iniciar la redacció de l'obra, en un pis del carrer Balmes. Els primers articles es van escriure a mà.<ref name="BalcellsPujol2002">{{ref-llibre|cognom1=Balcells|nom1=Albert|cognom2=Pujol|nom2=Enric|títol=Història de l'Institut d'Estudis Catalans|url= http://books.google.com/books?id=hzghLXO9zDIC&pg=PA175|any=2002| editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-656-3 |pàgines=p. 175}}</ref><ref name=":1" /><ref name=":0">{{ref-publicació|cognom=Massot|nom=Josep|títol=Albert Pèlach: "Enciclopèdia Catalana hizo visible nuestra cultura"|publicació=La Vanguardia|data=2 agost 2015|url= http://www.lavanguardia.com/54434722092/index.html| consulta=3 agost 2015}}</ref> L'equip inicial estigué format per dotze persones, entre les quals es trobaven [[Enric Lluch i Martín|Enric Lluch]], [[Josep Maria Ferrer i Roca|Josep Maria Ferrer]], [[Joan-Lluís Marfany]], [[Núria Aramon]], [[Hortènsia Curell]], Domènec Aguilar i [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]].<ref name="BalcellsPujol2002" /> [[Ramon Aramon i Serra|Ramon Aramon]], per la seva part, fou l'assessor lingüístic general de l'obra.<ref name="BalcellsPujol2002" /> [[Edicions 62]], on Cahner era editor, publicaria el primer volum el desembre de 1968.<ref name=":0" /> D'aquesta manera, es publicaren tres volums fins al 1971.<ref name="BalcellsPujol2002" /> Pels volts de 1970 ja hi havia una cinquantena de persones treballant en el projecte -com [[Teresa Lloret]], [[Francesc Fontbona]], [[Roger Alier]], [[Josep Maria Torres Ribé]], [[Juli Moll]], [[Víctor Ferro]], etc.-, sense comptar-hi els col·laboradors externs.<ref name=":1" />
Tot i que inicialment el projecte de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' va néixer sota el paraigües d'[[Edicions 62]], aquesta empresa se'n desmarcà el 1970, a causa de l'elevat cost econòmic del projecte.<ref name="BalcellsPujol2002"/><ref>Valèria Gaillard, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/547800-50-anys-dedicions-62.html «50 anys d'Edicions 62»], ''El Punt Avui'', 7 de juny de 2012</ref> En aquells moments es va crear l'empresa Enciclopèdia Catalana SA i es va demanar suport financer a [[Banca Catalana]], fet que suposà que el 1972 es produís l'acomiadament de tot el personal i una forta reestructuració empresarial.<ref name="BalcellsPujol2002"/> Jordi Carbonell, fins al moment director del projecte, va ser substituït per [[Joan Carreras i Martí]].<ref name="GEC"/>
Linha 12 ⟶ 16:
L'agost de 1973 va patir dos assalts per part d'un grup d'ultradreta: el primer va ser descobert el 4 d'agost, enmig de les vacances, al local de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' de la Rambla de Catalunya, on els atacants van emportar-se'n 30.000 pessetes de la caixa forta i quatre IBM de composició valorades en 3 milions, i van omplir les parets amb frases com ''«Catalanistas al paredón»'', junt amb les sigles del [[Partido Español Nacional Sindicalista]]; el segon, el 17 d'agost, a la redacció de l'enciclopèdia, ubicada a la Via Laietana, aquest cop sense endur-se'n res ni pintar les parets.<ref>{{ref-web|url= http://ddd.uab.cat/pub/ppc/avuiSIC/avuiSIC_a1973m9d30n69.pdf| consulta=7 desembre 2014|títol=Assalten dues vegades la "Gran Enciclopèdia Catalana" de Barcelona| editor=Avui|data=30 setembre 1973}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Nuevo asalto a la "Gran Enciclopedia Catalana"|publicació=La Vanguardia|data=18 agost 1973|pàgines=p. 22|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1973/06/28/pagina-22/34274786/pdf.html?search=enciclopedia%20catalana}}</ref>
Sota la direcció de Joan Carreras es van continuar publicant els següents volums fins a arribar al quinzè, el 1980, any en que es va fer la presentació oficia a la [[Generalitat de Catalunya]], al Saló Sant Jordi,amb en [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]] i en [[Max Cahner i Garcia|Max Canher]], l’un com a President de la mateixa i l’altre com a Conseller de Cultura.<ref name="BalcellsPujol2002"/> Tres anys més tard, el 1983, es publicaria el volum 16, el primer suplement,<ref name="GEC08">{{citar ref |títol =L'enciclopèdia | editor =GrEC |obra =Dossier de presentació |data =2008 |url =http://www.enciclopedia-catalana.cat/pdf/ca/dossier_19_2_08.pdf | consulta = 27 gener 2013 }}</ref> i un ''Atles Universal Català'' (1983), reeditat els posteriors anys i del qual el 1999 es féu una edició renovada.<ref name="GEC">{{GEC|0030866|Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Paral·lelament, la campanya política contra [[Jordi Pujol]] i [[Francesc Cabana]] davant Banca Catalana faria qüestionar el projecte.<ref name="BalcellsPujol2002"/>
==Edicions posteriors i suplements ==
| |||