Ports púnics de Cartago: diferència entre les revisions

{{cita|Els ports de Cartago estaven disposats de tal manera que els navilis podien passar d'un a l'altre; accedien des del mar per una entrada d'uns 21 m d'amplària, la qual es tancava amb una cadena de ferro. El primer port, reservat als mercants, estava proveït de nombrosos i variats amarradors. Enmig del port interior hi havia una illa. L'illa i el port estaven vorejats per grans [[Moll (port) |molls]]. Al llarg d'aquests molls hi havia hangars, que podien albergar 220 [[vaixell de guerra|vaixells de guerra]], i sobre els hangars es van aixecar magatzems pels [[aparell (nàutica)|aparells]]. Davant de cada hangar s'elevaven dues [[columna jònica|columnes jòniques]], que donaven a la [[circumferència]] del port i de l'illa l'aspecte de [[pòrtic]]. A l'illa es va construir un [[Pavelló (arquitectura)|pavelló]] per l'[[almirall]], i d'aquesta construcció partien els senyals de les [[trompetes]] i les trucades dels [[herald]]s. Des d'aquí, l'almirall exercia la seva vigilància. L'illa estava situada enfront de l'entrada i es trobava a major altura: així l'almirall veia el que ocorria en el mar, mentre que els que arribaven de més enllà no podien distingir amb claredat l'interior del port. Els [[Arsenal (marina de guerra) |arsenals]] eren invisibles fins i tot per als vaixells mercants: aquests estaven envoltats d'un mur doble i dotats de portes, les quals permetien als mercants passar del primer port a la ciutat sense que poguessin travessar els arsenals.<ref>''Lybica'' (96) citat per François Decret, ''op. cit.'', p. 65.</ref>}}

 

 

El lloc actual de la llacuna circular té una [[Àrea|superfície]] d'unes vuit [[hectàrea|hectàrees]], l'altra llacuna mesura aproximadament el doble.<ref>Mesuraments efectuats per Charles Ernest Beulé i recollides per M'hamed Hassine Fantar, ''op. cit.'', p. 128.</ref> El port comercial estava unit al mar per un [[canal navegable]], el qual havia de desembocar a l'actual [[Badia (geografia)|badia]] de [[Kram]], de la qual no existeix cap resta.