Regnat d'Isabel II d'Espanya: diferència entre les revisions

|moneda =

|membre_de =

|títol_líder_bis = Regent/rei d'Espanya

|líder1_bis = [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina]]

|any_líder1_bis = 1833-1840

|líder2_bis = [[Baldomero Espartero]]

|any_líder2_bis = 1840-1843

|líder3_bis = I[[Isabel II d'Espanya]]

|any_líder3_bis = 1843-1868

|líder4_bis = [[Francisco Serrano Domínguez|Francisco Serrano]]

|any_líder4_bis = 1869-1871

|líder5_bis = [[Amadeu I d'Espanya]]

|any_líder5_bis = 1871-1873

|legislatura =

}}

El '''Regne constitucional d'Espanya''' fou l'estructura política de [[monarquia constitucional]] que adoptà la Monarquia Espanyola després de la mort de [[Ferran VII de Castella]] el [[1833]] i la promulgació de la [[Constitució espanyola de 1837]]. Acabada la [[Guerra del Francès]] ([[1808]]-[[1814]]) el retorn al tron de Ferran VII de Castella suposà la derogació de la [[Constitució Espanyola de 1812]] elaborada a les [[Corts de Càdis]] i la restitució de la [[Monarquia Absoluta Borbònica|monarquia absoluta borbònica]]. La mort de Ferran VII de Castella el 29 de setembre de [[1833]] i l'esclat del conflicte successori entre la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel de Borbó]] i el seu germà [[Carles Maria Isidre de Borbó]] oferí als [[liberals]] la possibilitat d'instaurar novament una monarquia constitucional a Espanya. Carles Maria Isidre de Borbó, autoproclamat Carles V, va rebre el suport dels partidaris de la continuació de l'absolutisme, mentre els liberals recolzaren a la menor d'edat Isabel proclamant-la [[Isabel II d'Espanya]].