|
| periode = [[Cambrià superior]] – recent
}}
Els '''vertebrats''' (Vertebrata) són un cuc tan fort com un gorila subscribiosa a EL JAMON canal dale al like desenlaze aquí https://www.youtube.com/channel/UCNPhOy2ZWlk6XeFm3KPDyEw
Els '''vertebrats''' (Vertebrata) són un [[subfílum]] de [[metazou]]s [[celomat]]s [[deuteròstom]]s [[cordat]]s, de [[simetria bilateral]], proveïts d'un [[teixit ossi]] format per [[vèrtebres]] que protegeixen el [[sistema nerviós]] [[epineure]], i dotats d'una dilatació cefàlica o [[encèfal]] protegida per una caixa [[crani]]al. Comprèn quasi 60.000 espècies, la meitat de les quals són [[peixos]].<ref>[http://www.iucnredlist.org/info/tables/table1 IUCN The World Conservation Union]</ref>
Els vertebrats han aconseguit colonitzar i adaptar-se a diferents ambients, inclosos els més difícils i inhòspits. Encara que procedeixen inicialment de l'[[aigua dolça]], han aconseguit ocupar el medi [[mar|marí]] i passar posteriorment al terrestre, el qual dominen en l'actualitat.
== Característiques ==
Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan proveïts d'un [[crani]] que protegeix el cervell, i un [[esquelet]] cartilaginós o ossi, que comprèn una part axial metameritzada, la [[columna vertebral]].
Els vertebrats típics tenen el cos dividit en tres regions: cap, tronc i cua; el tronc al seu torn se subdivideix en tòrax i abdomen. Del tronc sobresurten les extremitats, que són senars en les [[llamprees]] i parells en la resta de vertebrats. Presenten [[notocordi]], que es transforma en [[columna vertebral]] en l'estat adult. El cap està ben diferenciat i agrupa i centralitza la majoria d'òrgans sensorials i nerviosos. L'estructura cranial dels vertebrats ha aconseguit mantenir-se fàcilment en estat [[fòssil]], motiu aquest que ha estat fonamental per conèixer la seva evolució.
Durant el desenvolupament [[embrió|embrionari]], les parets del cos dels vertebrats desenvolupen uns orificis o clivelles branquials, que donen lloc a les ganyes o [[brànquies]] i a diferents estructures. L'esquelet pot ser ossi, cartilaginós, i a voltes presenta dermoesquelet, que consisteix en unes formacions cutànies.
== Evolució ==
Els primers registres fòssils són de l'[[Ordovicià]], encara que s'estima que podien existir ja en el [[Cambrià]]. En el [[Devonià]], els [[sarcopterigis]] (peixos pulmonats), van obrir les portes a l'aparició dels primers [[tetràpodes]]. Els [[lissamfibis]] es van diversificar durant el [[Carbonífer]] i van donar lloc als avantpassats dels [[amfibis]] moderns, especialment el grup dels [[crosopterigis]], que tenien la capacitat de respirar aire atmosfèric. La major part es van extingir (†) al final de l'era [[paleozoic]]a.
El desenvolupament dels [[amniotes]], avantpassats dels rèptils, va succeir a començaments del Carbonífer, a partir d'uns tetràpodes semblants als amfibis. Es van diferenciar tres llinatges:
*[[Anàpsids]], dels quals deriven els quelonis
*[[Sinàpsids]], d'on deriven els [[mamífers]]
*[[Diàpsids]], origen dels [[rèptils]] i els [[ocells]], incloent-hi els [[dinosaures]].
== Classificació ==
=== Classificació linneana tradicional ===
Durant dècades, els vertebrats s'han classificat en vuit grans grups:
*[[Placoderms]] (peixos fòssils)
*[[Àgnats]] (peixos sense mandíbules, fòssils majoritàriament)
*[[Condrictis]] (peixos cartilaginosos)
*[[Osteïctis]] (peixos ossis)
*[[Amfibis]] (granotes, gripaus, tritons)
*[[Rèptils]] (serps, llangardaixos, tortugues, cocodrils)
*[[Ocells]]
*[[Mamífers]]
Ordenats [[taxonomia|taxonòmicament]] seguirien el següent esquema:
* Superclasse [[Agnatha]]
** Classe [[Cephalaspidomorphi]]
** Classe [[Myxini]] (superclasse dubtosa i per això es considera com una classe dins Agnatha)
* Superclasse [[Gnathostomata]]
** Classe [[Chondrichthyes]] (taurons i altres peixos cartilaginosos)
** Classe [[Osteichthyes]] (peixos ossis)
*** Subclasse [[Actinopterygii]]
*** Subclasse [[Sarcopterygii]] (peixos pulmonats)
** Superclasse [[Tetrapoda]] (amb quatre extremitats)
*** Classe [[Amphibia]]
*** Classe [[Reptilia]]
*** Classe [[Aves]]
*** Classe [[Mammalia]]
=== Classificació cladística ===
Intensos estudis basats en mètodes [[cladística|cladístics]], sobretot a partir de la dècada dels 80, han produït una revolució en la classificació dels vertebrats; el debat roman obert i la classificació que segueix no ha de considerar-se definitiva; segons Hickman,<ref name="Hickman">Hickman, C. P., Ober, W. C. i Garrison, C. W., 2006. ''Principios integrales de zoología'', 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3</ref> les relacions filogenètiques entre els grups actuals són:
| 