Nit de Sant Joan: diferència entre les revisions

Com a continuació d'una iniciativa encetada el [[1955]] per l'excursionista nordcatalà Francesc Pujades, des de l'any [[1966]], diversos col·lectius i organitzacions distribueixen la [[Flama del Canigó]], des del cim de la muntanya, arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan. La flama roman encesa tot l’any al [[Castellet de Perpinyà]] i es renova cada 23 de juny de bon matí al cim del Canigó. A Barcelona, la Flama hi arriba d’ençà de la dècada dels setanta.<ref name="ICUB"/> Per exemple, com en molts altres municipis, el 23 de juny a la tarda la [[Flama del Canigó]] arriba a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on és rebuda per les autoritats municipals, l’Àliga de la Ciutat i els Gegants de la Ciutat, mentre sona la cançó «Muntanyes del Canigó». Tot seguit, els representants de cada barri agafen el foc que encendrà les fogueres de tota la ciutat. Amb l’encesa delsde les fogueres comencen les revetlles a les places i carrers dels barris barcelonins i, paral·lelament, els sopars populars, espectacles pirotècnics, balls i molta gresca fins a la matinada.<ref name="ICUB"/> La Flama surt del cim del [[Canigó]] la matinada del [[23 de juny]] i comença a escampar-se per tots els [[Països Catalans]] a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s'encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.