Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions

En plena [[tercera revolta dels sarraïns valencians]] Jaume I va emmalaltir ràpidament. El [[9 de juliol]] del [[1276]], trobant-se a la residència reial d'[[Alzira]] (''Casa del Rei'', ''Casa Reial'' o ''Casa de l'Olivera''), el rei signà el decret que autoritzava l'[[Pere el Gran|Infant Pere]] a ocupar els castells que cregués convenient en el [[Regne de València]] i a poder-hi nomenar els alcaids, traspassant així el comandament de la campanya militar al seu fill. Cada volta més greu, el [[21 de juliol]] del [[1276]] féu cridar el seu fill Pere i després de donar-li diversos consells, abdicà de tots els seus regnes en favor dels seus fills, i ara reis, [[Pere el Gran]] (III d'Aragó, I de València i III de Barcelona) i [[Jaume II de Mallorca]]. Es convertí en monjo de l'[[Orde del Cister]] i inicià aleshores el viatge per ingressar al [[Monestir de Santa Maria de Poblet]]. Les cròniques situen la mort de Jaume I en algun lloc no determinat proper a [[València]] de camí cap a [[Monestir de Poblet|Poblet]]. Per contra, la [[crònica de Ramon Muntaner]] situa la mort del rei a la mateixa residència reial de la vila d'[[Alzira]], talment com si no hagués arribat a empendre el viatge cap al monestir. La data sí que és coneguda: Jaume I va morir el [[27 de juliol]] de [[1276]], després d'un regnat de seixanta-tres anys.