Paviment hidràulic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Floor tiles - Can Ginestar - Sant Just Desvern.jpg|thumb|170px|Paviment a [[Can Ginestar]] ([[Sant Just Desvern]])]]

A l'àrea de Barcelona va haver-hi fàbriques destacables com "M. C. Butsems", "Orsola, Solà i Cia.". "Munner i Boada", "La Catalana", "Mosaics Martí" (que encara fabrica mosaic hidràulic) i "Teòtim Fortuny", però la més important i amb major presència a les edificacions [[modernista|modernistes]] del moment va ser '''Escofet, Fortuny i Cia. S. en C.''', més tard anomenada Escofet, Tejera i Cia. S. en C., E. F. Escofet i Cia. S. en C., Fill d'E. F. Escofet, S. en C. (més endavant S.A.), fundada el [[1886]] i que va fabricar per a tota Espanya i Amèrica.<ref>[http://www.ipc.uji.es/web_ipc/es/ch14.htm catàleg de fabricants de mosaics i rajoles]</ref> En l'actualitat l'empresa continua en actiu sota el nom "Escofet 1886 S.A". però ja no fabrica mosaic hidràulic. Sitges també va ser una de les ciutats pioneres en la fabricació de rajoles hidràuliques, gràcies a la fàbrica cimentera de Vallcarca, propietat de Carles Butsems i Josep Fradera. L'empresa s'hi va instal·lar l'any 1903 per aprofitar la naturalesa geològica del [[massís del Garraf]], que té forma [[calcària]] i, per tant, és idònia per a la fabricació de ciment.<ref>{{ref-web|url=http://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/vilassar-de-dalt-acull-la-mostra-%E2%80%9Ccatifes-de-ciment-el-mon-de-la-rajola-hidraulica%E2%80%9D|consulta=18 setembre 2015|títol=Vilassar de Dalt acull la mostra "Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica"|obra=web|editor=[[Diputació de Barcelona]]}}</ref>

La coincidència d'aquesta tècnica amb el desenvolupament del [[modernisme]] va fer que els dissenys fossin més complexos i artístics i que els fabricants comptessin amb elsarquitectes reconeguts i dissenyadors de moda entre els seus col·laboradors, com [[Alexandre de Riquer]], [[Domènech i Montaner]], [[Josep Puig i Cadafalch]], [[Josep Pascó]], Antoni Saurí i Sirés [[Antoni Maria Gallissà i Soqué|Antoni Maria Gallissà]], [[Rafael Masó i Valentí|Rafael Masó]] i [[Enric Sagnier]] .<ref>[http://www.escofet.com/ca_es/historia_1906.aspx?menu=4_1 Història Escofet i cia.]</ref> Antoni Gaudí va dissenyar un únic paviment, per a la Casa Batlló, que finalment no es va col·locar en aquesta casa però sí en la Casa Milà i que aradesde l'any 1997 pavimenta les voreres del Passeig de Gràcia de Barcelona. Els dibuixos representaven formes geomètriques, florals o vegetals. Els dissenys més senzills tenien un dibuix que es repetia i concatenava peça a peça. Generalment els decoradors componien els dissenys simulant una catifa que ocupava tota l'habitació i que requeria rajoles que conformessin una sanefa perimetral. També era habitual que la composició de la imatge final s'obtingués amb la combinació de 2, 4 o 6 peces diferents, la qual cosa complicava de forma notable la producció i instal·lació.

Aquest preparat s'aboca en la ''[[trepa]]'', que no és altra cosa que un motlle que integra uns separadors de bronze o llautó encaixats en un marc. Cada espai s'omple amb el seu color corresponent. Com més tonalitats tingui el dibuix, més temps serà necessari, per la qual cosa el cost de la rajola augmentarà. Aquesta capa, la decorada, que serà visible quan estigui col·locada, té uns 4-5 mm. de gruix.