Josep Grases Saqui: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{vegeu3|el militar i polític Josep Grases|l'arquitecte|Josep Grases i Riera}}
{{Infotaula
|carrec = Diputat al [[Congrés dels Diputats]]
|escut_carrec = Escudo_de_España_1874-1931.svg
| inici = [[20 de febrer]] de [[1822]]
| final = [[27 de setembre]] de [[1823]]
|predecessor =
|successor =
| k_etiqueta = Circumscripció
| k_nom = [[Principat de Catalunya]]
|carrec2 = [[Capità general de València]]
| escut_carrec2 = Coat_of_Arms_of_the_Former_3rd_Spanish_Military_Region_(Until_1984).svg
|inici2 =[[1854]]
|final2 = [[1854]]
|predecessor2=[[Antonio María Blanco Castañola]]
|successor2 =[[Juan Villalonga y Escalada]]
}}
'''Josep Grases Saqui''' (Reus segles XVIII - XIX) va ser un militar i polític català
Ingressà a l'exèrcit com a cadet el 1799, i participà en la [[Guerra del francès]] on va obtenir la graduació de capità. Quan va esclatar la revolució de [[1820]] es trobava a [[Cadis]] a les ordres del coronel Quiroga, que el va nomenar ajudant d'Estat Major. Va ascendir a coronel d'infanteria i va participar activament en l'aixecament de [[Riego]]. El 1920 i el 1921 formava part de l'Estat Major del Ministre de Guerra. El gener de 1921 va ser enviat a França a realitzar una Comissió del govern, i a [[Lieja]] per tal de comprar 20.000 fusells. Al llarg del [[Trienni Liberal]] va ocupar diversos càrrecs militars de responsabilitat, i al juny de
Diputat a Corts a la segona legislatura del [[Trienni liberal]] (1822-1823),<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2851610%29.NDIP.|consulta=28-IV-2015|títol=José Grases|obra=Índice histórico de Diputados|editor=Congreso de los Diputados}}</ref> s'arrenglerà amb els moderats i participà en les comissions del tribunal de Corts, en la de Belles Arts i en la de Guerra. Participà també en les discussions sobre l'ordenança de l'exèrcit i de la [[Milícia Nacional]], i de pressupostos. Seguí les Corts fins a Cadis i allà dirigí, com a tinent coronel, la [[Batalla del Trocadero|defensa del Trocadero]], que va finalitzar amb la derrota de l'exèrcit liberal. Va ser condemnat a mort pels absolutistes, perquè va ser un dels diputats que va votar a favor de considerar [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] amb "bogeria momentània". Va aconseguir exiliar-se a França i el 1830 va participar en l'intent d'invasió liberal de la península. Tornà a Espanya amb la mort de Ferran VII, va obtenir el grau de Brigadier el 1835 i ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: cap militar de Lleida el 1834 i comandant general de Castelló el 1837-1838.<ref name=":0" />
Era un constitucional decidit i valent, poc parlador en públic però bon tertulià, i bon dibuixant.<ref>{{ref-llibre|títol=Condiciones y semblanzas de los Sres. Diputados a Cortes para los años de 1822 y 1823|pàgines=25|lloc=Madrid|editorial=Imprenta del Zurriago|any=1822}}</ref>
| |||