Viquipèdia

Generalitat de Catalunya: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 178.139.185.40. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Infotaula d'organització
Es una panda de politicos independentistas que diuen xuminades cataluña es españa
| tipus_infotaula = govern
| nom = Generalitat de Catalunya
| tipus = Govern
| nom_original =
| nom_lleng1 =
| nom_lleng2 =
|logo =
| mida_logo =
| peu_logo = Logotip de la Generalitat
| escut = Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
| mida_escut =
| peu_escut = [[Senyal de la Generalitat de Catalunya]]
| imatge =
| mida_imatge =
| peu =
| data_fundacio = {{Data inici|1359|12|19}} <br/>'''Reinstauració:''' {{Data inici|1931|04|17}}
| predecessor =
<!-- (etc.) -->
| extincio =
| successor =
| ambit =Catalunya
| empleats =240.000 treballadors
| pressupost =32.483,1 milions d'euros
| etiqueta_lider1 =
| nom_lider1 =
<!-- (etc.) -->
| nom_lider2 = [[Joaquim Torra i Pla]]
| etiqueta_lider2 = [[President de la Generalitat de Catalunya|President]]
| nom_lider3 = [[Pere Aragonès i Garcia]]
| etiqueta_lider3 = [[Vicepresidència del Govern de Catalunya|Vicepresident]]
| lloc_web = [http://www.gencat.cat/ www.gencat.cat]
}}
La '''Generalitat de Catalunya''' és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'[[autogovern]] de [[Catalunya]]. És integrada pel [[Parlament de Catalunya]], la [[President de la Generalitat de Catalunya|Presidència de la Generalitat]], el [[Govern de Catalunya|Govern]] i les altres institucions de l'administració.
 
El 27 d'octubre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar l'inici dels tràmits per a constituir la [[República Catalana (2017)|República Catalana]]. El [[Govern espanyol]], en aplicació de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|Article 155]] de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]], ha dissolt el Parlament i assumeix les funcions de Presidència i del Govern.<ref name="A155">{{Ref-web|url=http://www.boe.es/boe/dias/2017/10/28/pdfs/BOE-A-2017-12329.pdf|títol=Real Decreto 944/2017, de 27 de octubre|consulta=30 octubre 2017|llengua=castellà|editor=BOE|data=28 octubre 2017}}</ref>
 
El [[Govern de Catalunya 2016-2017|govern de Carles Puigdemont]] s'oposa a la decisió anterior. Finalment, els independentistes revaliden la majoria en vots i parlamentària en les eleccions del 21 de Desembre del 2017.
 
Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les [[Corts Catalanes|Corts]] als diferents territoris de la [[Corona d'Aragó]] i que donaren lloc a la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General del Principat de Catalunya]] ([[1359]]), a la [[Diputació del General del Regne d'Aragó]] ([[1362]]) i a la [[Diputació del General del Regne de València]] ([[1412]]). La seva seu oficial és el [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] a la ciutat de [[Barcelona]].
 
== Història ==
=== Antecedents ===
[[Fitxer:St George's Cross Crowned Badge.svg|thumb|140px|Senyal antic de la Generalitat de Catalunya]]
La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les [[Corts Catalanes]], les quals, durant el regnat de [[Jaume I|Jaume I el Conqueridor]] (1208-1276), es reunien convocades pel [[rei]] com a representatives dels estaments socials de l'època. Sota [[Pere II el Gran]] (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien: l'[[braç eclesiàstic|eclesiàstic]] (clerecia), el [[braç militar|militar]] (noblesa) i el [[braç popular|popular]] o cambra reial ([[Localitat|viles]] i [[ciutat]]s sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya".
 
El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les [[Corts de Montsó (1289)|Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l'any 1289]], quan és designada una "[[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]]", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al [[rei]] a petició seva.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez de Movellán Torent |nom=Isabel |títol=La Diputació del General de Catalunya: 1413-1479 |url=http://books.google.cat/books?id=ZOn5mac3WOcC&pg=PA466&dq=diputaci%C3%B3+del+general+1289&hl=ca&sa=X&ei=kobiUd2DJ-He7AaS_ICoBQ&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=diputaci%C3%B3%20del%20general%201289&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2004 |pàgines=466 |isbn=8472837505}}</ref> Aquest impost es coneixia popularment com '''Drets de General''' o '''[[generalitats]]''', nom que es va exportar a França on es van crear les ''Généralités'', districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputació del General.
 
=== La Generalitat medieval ===
{{AP|Diputació del General de Catalunya}}
 
La Pau i la Treva de Déu era un moviment social promogut a la XI e segle com la resposta de l'Església i els camperols a les violències perpetrades per nobles feudals. Es pot considerar l'origen de les Corts catalanes.
 
La ciutat natal, llavors, delimitava un espai protegit de violència feudal. No obstant això, per garantir la convivència del clima, cal anar més enllà, establint una autoritat que prohibia la pràctica de qualsevol tipus d'acte violent en qualsevol part del territori. Aquest va ser l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, a les comarques catalanes, va tenir lloc a Toluges (Rosselló), el 1027, sota la presidència de l'abat Oliba, en nom del bisbe Berenguer d'Elna , absent de la diòcesi perquè estava en peregrinació.
 
Un altre precedent medieval: la Diputació de la Generalitat de Catalunya, on "General" significa la comunitat política dels catalans i no el rang militar), que el 1931 els legisladors consideraven oportú invocar com a base legitimadora per a l'autogovern contemporani.
 
El passat polític de Catalunya com a comunitat territorialment diferenciada amb institucions representatives i autònomes pròpies, respecte al poder sobirà de la pròpia sobirania catalana pròpia 988-1283, monarquies aragoneses (1283-1516) i monarquies castellanes (1516-1808) i de l'estat constitucional espanyol (des de 1812), es pot dividir en quatre etapes, separades per tres grans pauses en l'ordre legal / públic.
 
Primera abolició
Les institucions catalanes que depenien de la Generalitat es van abolir en el que actualment es coneix a Catalunya com a Catalunya del Nord, un any després de la signatura del Tractat dels Pirineus al segle XVII, que va transferir el territori de la sobirania espanyola al francès.
 
Després, a principis del segle XVIII, a mesura que es van aprovar els Nous Decrets a Espanya, la institució va ser abolida també al territori espanyol.
 
Primera restauració
 
Nota bancària de la Generalitat de Catalunya, 1936
La Generalitat de Catalunya va ser restaurada a la part meridional de Catalunya i va donar la seva moderna funció política i representativa com a govern regional de Catalunya el 1932, durant la Segona República espanyola. [10]
 
Després que la coalició de dreta guanyés les eleccions espanyoles el 1934, els líders d'esquerres de la Generalitat de Catalunya es van rebel·lar contra les autoritats espanyoles, i es va suspendre temporalment de 1934 a 1936.
 
Segona abolició
El 1939, quan la Guerra Civil espanyola va acabar amb la derrota del partit republicà, la Generalitat de Catalunya va ser abolida i va romandre durant la dictadura franquista fins a 1975. El president de la Generalitat de l'època, Lluís Companys, va ser torturat i executat a l'octubre de 1940 pel delicte de "rebel·lió militar".
 
Segona restauració
La successió de presidents de la Generalitat es va exiliar a l'exili des de 1939 fins a 1977, quan Josep Tarradellas va tornar a Catalunya i va ser reconegut com el president legítim del govern espanyol. Tarradellas, quan va tornar a Catalunya, va fer el seu comentari sovint comentat: "Ciutadans de Catalunya: Estic aquí" ("Ciutadans de Catalunya: Estic de tornada"), Reassumint els poders autonòmics de Catalunya, una de les nacionalitats històriques del present- dia Espanya.
 
Després d'això, es van transferir els poders atorgats a la Generalitat de Catalunya d'acord amb la Constitució espanyola de 1978 i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya després d'aprovar-se tant per referèndum a Catalunya com pel Parlament.
[[Fitxer:Segellmajor-generalitat-catalunya.jpg|thumb|220px|Segell major de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General del Principat de Catalunya]] de finals del [[segle XV]] que representa el seu patró, [[Sant Jordi]] portant un escut amb la [[Creu de Sant Jordi]], que era l'escut d'armes de la institució.<ref>Alberto Montaner Frutos,'' El señal del rey de Aragón: Historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995, p. 156, fig. 68. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]
El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d'Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del [[segle XIV]] exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l'artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del [[segle XIV]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat basant-se en les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin.
 
Però el sistema [[constitucionalista]] característic de la [[Corona d'Aragó]] impedia al sobirà imposar una nova legislació fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra legislació calia negociar-la amb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts en cadascun dels respectius estats. Les Corts o ''Parlamentum'' eren l'[[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] de cada estat de la Corona d'Aragó i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles, eclesiàstics i síndics de les principals ciutats i viles reials. Aquest [[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] havia nascut en el segle anterior, durant el regnat de [[Pere el Gran]] i arribà a la seva maduresa política durant el Tres-cents arran de les reiterades convocatòries degudes al finançament de les guerres de la monarquia. En el cas del [[Principat de Catalunya]] es convocava a la celebració de les [[Corts Catalanes]].
 
El conflicte bèl·lic féu que les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)|Corts Generals de Catalunya de 1358-1359]] fossin obertes a [[Barcelona]], continuades a [[Vilafranca del Penedès]] i closes a [[Cervera]]. En aquesta darrera es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la guerra contra Castella i repel·lir les invasions castellanes al [[regne d'Aragó]] i al [[regne de València]]. Així mateix es pactà el [[19 de novembre]]<ref>Vilaweb, ''[http://www.vilaweb.cat/noticia/3669304/generalitat-catalunya-650-anys.html La Generalitat de Catalunya fa 650 anys]''</ref> la designació de 12 diputats, 4 per cada braç, amb atribucions executives en matèria fiscal i els respectius [[oïdors de comptes]], a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió però, esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el [[deute públic]] reial a llarg termini sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials. La comissió permanent, la Diputació del General de Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat eclesiàstic, a qui es considerava el [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]]; el primer fou [[Berenguer de Cruïlles]], [[bisbe de Girona]].
 
A l'interregne de 1410-1412 produït a la mort de [[Martí l'Humà]] i amb el nomenament de [[Ferran d'Antequera|Ferran I]] com a rei, la Generalitat féu un pas important en el seu autogovern. Si la Generalitat havia nascut com una "delegació entre corts", de mica en mica havia anat assumint responsabilitats polítiques i de defensa del territori, ajudant al rei i disposant de les seves pròpies armes navals. Aquesta posició menys subordinada, juntament amb la feble posició inicial del rei, permet reforçar normativament els [[dret català|drets de Catalunya]] i fer una compilació de les [[Constitucions catalanes]]. A les [[Corts de Barcelona (1413)|Corts de Barcelona]] del [[4 de gener]] de [[1413]], el rei accepta una reforma que dóna autonomia a la Generalitat en el nomenament dels seus diputats sense intervenció reial ni aprovació. A més, regula la durada dels mandats, el procés electoral i les substitucions dels diputats.
 
===La Generalitat moderna===
{{AP|Diputació del General de Catalunya|República Catalana}}
[[Fitxer:Pau claris i casademunt.jpg|thumb|250px|[[Pau Claris]], Canonge de la Seu d'Urgell i <br/>94è President de la Generalitat de Catalunya.]]
Durant el primer mig segle de vida l'organisme va conservar el seu caràcter d'organisme fiscal i financer, però a partir de les reformes de [[1413]] va anar adquirint cada vegada més competències polítiques. Es configurà així l'estructura política del [[Principat de Catalunya]] bastida basant-se en les Corts o ''Parlamentum'', que emetia nova [[poder legislatiu|legislació]] a través del ''[[pactum]]'' entre la terra i el rei, i la Diputació del General de Catalunya designada del ''Parlamentum'' que exercia el poder executiu sobre les seves competències econòmiques i polítiques. A les seves inicials funcions economicadministratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en les [[Corts Catalanes]], vetllar perquè les [[Constitucions catalanes]] i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei i els seus oficials, i publicar o interpretar els acords pactats en les Corts. Aquest creixent protagonisme de la Diputació del General amb jurisdicció política, judicial i militar, culminà durant la [[Guerra civil catalana]] ([[1462]]-[[1472]]) quan la institució s'enfrontà militarment contra el rei de la [[dinastia Trastàmara]] [[Joan II d'Aragó]]. La guerra acabà quan finalment el monarca ratificà l'existència de la Diputació del General. A partir d'aleshores es produí un notori redreç i desplegament de l'administració. Es consolidà una institució nascuda de les guerres exteriors i confirmada amb les guerres interiors que buscava solucions a partir dels acords pactats en Corts. Al [[segle XVII]] novament la Generalitat de Catalunya desencadenà la guerra quan davant el creixent autoritarisme monàrquic del període de [[1593]]-[[1652]], el projecte centralista del favorit comte duc d'Olivares conculcant les [[Constitucions catalanes]] culminà amb la [[Guerra dels Segadors]]. La guerra deturà novament els projectes autoritaris de la monarquia, però suposà una regressió per a l'àmbit competencial de la institució. A les [[Corts de Barcelona (1454)|Corts de 1455]], i per evitar el nepotisme oligàrquic, s'introduí el sistema d'[[insaculació]]: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.
 
:''Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.
:''Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors, paguets, e maners, e façars pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills. (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya)''
 
Durant els segles XV i XVI la Generalitat va construir edificis a les diverses ciutats del país a fi de recaptar impostos:
* [[Casa de la Generalitat]] al portal de Sant Antoni, a Barcelona
* [[Casa de la Generalitat (Girona)]]
* [[Palau de la Generalitat (Perpinyà)]]
* [[Casa de la Generalitat (Tortosa)]]
El [[1641]], [[Pau Claris]] 94è [[president de la Generalitat de Catalunya]], proclamà la [[República Catalana]], i poc després, [[Lluís XIII de França]] és proclamat [[comte de Barcelona]].
 
===Abolició per Felip V l'any 1714===
Encara que a la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la [[Junta de Braços]] la que tenia el comandament, s'havia posicionat en favor de la causa [[austriacisme|austriacista]] aixecant [[Regiment de la Generalitat de Catalunya|un regiment]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref> els [[Decrets de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], el [[16 de gener]] del [[1716]], liquidaren de fet la institució centenària, transgredint les [[Constitucions catalanes]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |títol=La desfeta de la memòria història( Vol III) de Catalunya durant la Guerra de Successió |editorial=[[Ara Llibres]] |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn=}}</ref>
 
===La Junta Superior de Catalunya===
{{AP|Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya|Diputació Provincial de Catalunya}}
La [[Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya]] va ser l'organisme de govern autònom que governà a [[Catalunya]] entre el [[1808]] i [[1812]] durant la [[Guerra del Francès]]. Els seus precedents són les juntes de corregiment que s'organitzaren per tal de combatre la invasió francesa, essent la primera a constituir-se la de Lleida, que convocà als representants de les altres per tal de formar una Junta Superior de Catalunya. Constituïda la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya aquesta s'autodeclarà com a depositària de les facultats tant de la Reial Audiència de Barcelona com del Poder Legislatiu. Així mateix també nomenà el Capità general de Catalunya i imposà tributs per finançar la guerra aixecant i finançant tropes per lluitar contra els francesos. Fou suprimida per ordre de les [[Corts de Cadis]] ([[1812]]), i en lloc seu fou creada una teòrica Diputació Provincial de Catalunya que es constituí el 30 de novembre de 1812, mentre en la pràctica el territori de Catalunya era ocupat per les tropes franceses i era annexionat al [[Primer Imperi Francès]]. El [[1820]], durant el [[Trienni Liberal]], es tornà a reclamar la constitució de la [[Diputació Provincial de Catalunya]] enmig del debat sobre l'organització provincial amb una creixent influència dels principis uniformistes [[jacobí|jacobins]] dins del pensament liberal espanyol. A la mort de Ferran VII l'estructuració del [[Regne constitucional d'Espanya|Regne constitucional d'Espanya (1833-1874)]] es basà en el model de divisió provincial aprovat pel decret de 30 de novembre de [[1833]], de resultes del qual l'històric territori de Catalunya quedava esquarterat definitivament en quatre províncies espanyoles.
 
===Restauració carlina===
{{AP|Diputació de Catalunya|Tercera Guerra Carlina}}
[[Fitxer:Reproducció d'un retrat del general Rafael Tristany.jpg|thumb|250px|General [[Rafael Tristany i Parera]]. <br/>Comandant general del Principat i primer President de la [[Diputació General de Catalunya]] restaurada pels carlins el 1874.]]
El pretendent carlí [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]] va cridar a la revolta el [[15 d'abril]] de [[1872]] i va ser escoltat pel [[País Basc]] i [[Catalunya]] on disposà de la col·laboració de [[Ramon Cabrera]]. Un dels motius que va empènyer Catalunya a sumar-se a la revolta va ser la promesa de restitució dels [[Constitucions catalanes|Furs catalans]] i la restauració de la Generalitat de Catalunya abolits el [[1714]] per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. El pretendent carlí Carles VIII impulsà el [[1872]] la lluita a [[Catalunya]] enviant-hi el seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Austria-Este|Alfons Carles de Borbó]]. Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Vic]], [[Manresa]] i [[Olot]] davant la impotència i desesperació del govern de Madrid. Aquestes conquestes oferiren als carlins el domini d'una basta part de tota la Catalunya interior mentre les forces lleials al govern de Madrid amb prou feines tenien capacitat per assegurar les ciutats costaneres.
 
El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya fou la jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunya abolides després del 1714 els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'[[1 d'octubre]] de [[1874]].<ref name=Guinovart>{{ref-llibre |cognom=Guinovart i Escarré |nom=Joan |títol=Tomàs Caylà: un home de la terra |url=http://books.google.cat/books?id=XiGcX2kOeOYC&pg=PA34&dq=olot+guerra+carlina&hl=ca&sa=X&ei=uGsvT5fJHJS5hAeL9IDxCg&ved=0CE8Q6AEwBQ#v=onepage&q=olot%20guerra%20carlina&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.34 |isbn=8492147679 }}</ref> En fou declarat President el general [[Rafael Tristany]], que jurà els furs a [[Olot]],<ref name=Guinovart/> i aquest seria seguit després per [[Francesc Savalls]]. La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Renyer i Alimbau |nom=Jaume |cognom2=Pujol |nom2=Enric |cognom3=Albareda i Salvadó |nom3=Joaquim |títol=Pensament polític als Països Catalans, 1714-2004 |url=http://books.google.cat/books?id=hrek2VFJHMoC&pg=PA169&dq=Sant+Joan+de+les+Abadesses+seu+diputaci%C3%B3+1874&hl=ca&sa=X&ei=BFhmT-egCYLOhAfgqcjxBA&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Sant%20Joan%20de%20les%20Abadesses%20seu%20diputaci%C3%B3%201874&f=false |editorial=Pòrtic |data=2008 |pàgines=p.169 |isbn=8498090350 }}</ref> localitat des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.106 |isbn=8497912659}}</ref>
 
El decret de constitució de la Diputació de Catalunya signat a [[Estella-Lizarra]] per Carles VII constava de vint articles que forjaven clarament els pilars de la recuperació de les llibertats catalanes. Així l'article sisè declarava a la Diputació com l'òrgan competent per imposar impostos i recaptar-los. L'article setè l'autoritzava a poder realitzar emprèstits. L'article vuitè donava poders a la Diputació per nomenar i substituir alcaldes i corporacions municipals. L'article novè l'autoritzava a nomenar els funcionaris. El desè a crear cossos policials i a tenir cura de l'exèrcit. El dotzè posava el servei de correus i telègraf sota l'autoritat de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació de Catalunya]]. El tretzè confirmava la Diputació per a procurar per la instrucció pública. El catorzè instava la Diputació a crear en el mínim espai de temps la [[Reial Audiència de Catalunya]] amb dues sales i tres magistratures cadascuna. Segon d'historiador Jaume Grau «la restauració carlina retornava a Catalunya Impostos, Justícia, Municipis, Policia, Exèrcit, Ensenyament, Funcionaris, tot un seguit de poders competencials que [[Catalunya]] avui en dia encara no ha recuperat. Ningú no pot negar que una de les motivacions principals que impulsava els carlins catalans era la recuperació de les llibertats perdudes el [[1714]]».<ref name="Grau2007">{{ref-llibre|cognom=Grau|nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana|url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA106|consulta=12 Març 2011|data=1 gener 2007|editorial=Cossetània Edicions|isbn=9788497912655|pàgines=106–}}</ref>
 
La lluita continuà fins que a Madrid fou proclamat com a rei d'Espanya [[Alfons XII]], perquè després de la [[Batalla de Montejurra (1876)|batalla de Montejurra]] el [[17 de febrer]] de [[1876]] el pretendent carlí Carles VII va haver de passar a França i poc després [[Alfons XII]] entrava a [[Pamplona]]. La derogació dels [[Decrets de Nova Planta]] de Felip V i la restauració de la Generalitat de Catalunya es donava per acabada i es consolidava el període històric conegut per [[Restauració borbònica|Restauració borbònica (1874-1931)]].
 
===La Mancomunitat de Catalunya===
{{AP|Mancomunitat de Catalunya}}
[[Fitxer:Enric prat de la riba.jpg|thumb|250px|dreta|[[Enric Prat de la Riba]], teòric [[catalanisme|catalanista]] i<br/>President de la Mancomunitat de Catalunya.]]
La [[Mancomunitat de Catalunya]] esdevingué la institució d'autogovern de Catalunya entre el [[1914]] i el [[1925]] durant el període de la [[Restauració borbònica|Restauració borbònica (1874-1931)]], esdevenint alhora tant successora de la Generalitat moderna, com precursora de la Generalitat contemporània.
 
El [[1833]] el secretari d'estat de Foment Javier de Burgos havia dissenyat un nou organigrama estatal uniforme pel [[Regne constitucional d'Espanya]] estructurant-lo en 49 petites [[Províncies d'Espanya|províncies espanyoles]] centralitzades des de [[Madrid]]. Aquestes noves províncies van batejades el nom de les seues capitals (excepte els territoris forals de Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia). Les províncies estaven administrades per una diputació provincial i no tenien cap tipus de lligam entre elles, desapareixent per tant el concepte administratiu de regió. Aquest fou el règim imperant a l'Espanya liberal malgrat els intents dels [[carlisme|carlins]] de restablir les institucions d'autogovern de les regions històriques. No fou fins al [[1914]] quan s'aconseguí, mitjançant la unificació de les quatre diputacions provincials catalanes -[[Diputació de Barcelona]], [[Diputació de Girona]], [[Diputació de Tarragona]] i [[Diputació de Lleida]]- restablir un òrgan administratiu per a tota Catalunya: la Mancomunitat de Catalunya. El procés de la seua creació ja es va endegar el [[1911]], per bé que el ''Congreso de los Diputados'' la va autoritzar amb unes competències molt retallades. El 18 de desembre del 1913 el rei signà la [[Llei de mancomunitats provincials|llei de mancomunitat provincials]] i la Mancomunitat de Catalunya es formalitzà el [[6 d'abril]] del [[1914]].
 
La Mancomunitat de províncies catalanes estava formada per una assemblea que aplegava els 96 diputats provincials catalans a les [[Corts espanyoles]], així com pel Consell format per 8 Consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no [[catalanisme|catalanistes]]. El seu primer President fou [[Enric Prat de la Riba]] (1914-1917), seguit per [[Josep Puig i Cadafalch]] (1917-1923). Els dos primers Presidents de la institució eren membres de la [[Lliga Regionalista]] i varen dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència i sanitat. La Mancomunitat impulsà una campanya a favor del [[projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919]], tot i que finalment no va tirar endavant. També varen emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i varen potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana. En aquesta direcció es va crear el [[Servei Geogràfic]], el Servei Geològic i la Secció de Telèfons amb l'objectiu de fer arribar el [[telèfon]] a tots els racons de Catalunya. També es creà la [[Secció de Ferrocarrils Secundaris]] i els Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya per a la construcció del [[Metro de Barcelona|Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona]] i el [[Servei Meteorològic de Catalunya]]. Es fundà la [[Biblioteca de Catalunya]], l'[[Escola Industrial]], l'Escola Superior de Belles Arts, l'[[Escola Superior d'Alts Estudis Comercials]], l'[[Escola de Bibliotecàries]], l'[[Escola Superior d'Agricultura de Barcelona|Escola Superior d'Agricultura]], l'[[Escola del Treball de Barcelona|Escola del Treball]] i l'[[Institut d'Estudis Catalans]], sota l'impuls del qual [[Pompeu Fabra i Poch|Pompeu Fabra]] redactà les [[Normes ortogràfiques]] (1913), la [[Gramàtica catalana]] (1918), i el [[Diccionari general de la llengua catalana]], que no va poder veure la llum fins al 1932. El darrer President fou Alfons Sala (1923-1925), ja sota el règim dictatorial del general [[Miguel Primo de Rivera]] que acabà per abolir la institució d'autogovern catalana el [[1925]]. La tasca i modernitat de la Mancomunitat de Catalunya serví de model per quan es restablí la Generalitat de Catalunya el 1931.
 
=== La Generalitat contemporània ===
{{AP|Generalitat Republicana}}
[[Fitxer:Macia 2a tongada scans 003 editora 8 44 1.jpg|thumb|200px|[[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]], conegut popularment com ''L'Avi'', president de la '''Generalitat de Catalunya''' des del restabliment de la Generalitat el [[1931]] fins a la seva mort, el [[25 de desembre]] de [[1933]].]]
El [[1931]] el sistema de la [[Restauració borbònica|Restauració Borbònica (1874-1931)]] era esgotat. L'any anterior els partits polítics republicans d'Espanya s'havien posat d'acord en el [[Pacte de Sant Sebastià]] a fi de preparar un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'abolició de la monarquia, la proclamació de la república espanyola i autonomia política per a Catalunya. Arran de les eleccions municipals de [[12 d'abril]] de [[1931]], que determinaren la caiguda de la monarquia, [[Francesc Macià]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la [[República Catalana#Segle XX|República catalana]] com a Estat de la Federació Ibèrica» el dia [[14 d'abril]], poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la [[Segona República espanyola]]. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de la Segona República Espanyola que envià en avió a [[Barcelona]], el dia 18 d'abril els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona actués com a govern de la Generalitat de Catalunya, la històrica institució d'autogovern del Principat de Catalunya.
 
Aquesta Generalitat provisional presidida pel mateix [[Francesc Macià]] i composta per un [[Govern de Catalunya 1931-1932|govern provisional de Catalunya (1931-1932)]], una assemblea de representants dels municipis (Diputació Provisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels serveis pertanyents a les suprimides [[Diputació provincial|Diputacions provincials]] de [[Girona]], [[Tarragona]] i [[Lleida]], mentre que s'establia la seu de la Generalitat al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la plaça Sant Jaume]]. Els diputats catalans elaboraren un [[Estatut de Núria|projecte d'Estatut a Núria]] aprovat en referèndum el [[2 d'agost]] de [[1931]] i modificat i aprovat a les [[Corts Espanyoles]] el [[12 de setembre]] de [[1932]]. Amb l'estatut aprovat, el 20 de novembre de [[1932]] es varen fer les [[eleccions al Parlament de Catalunya (1932)]] per constituir les institucions i formar el [[Govern de Catalunya 1932-1933|Govern de Catalunya (1932-1933)]] amb [[Francesc Macià]] ratificat com a [[President de la Generalitat de Catalunya]] i [[Lluís Companys]] com a [[President del Parlament de Catalunya]].
 
[[Fitxer:President Companys.jpg|thumb|esquerra|200px|President de la Generalitat de Catalunya [[Lluís Companys]].]]
El [[25 de desembre]] de [[1933]] morí Francesc Macià i el Parlament nomenà Companys com a successor, el qual va exercir el càrrec fins al final de la [[Guerra civil espanyola]] excepte el parèntesi de suspensió de l'Estatut que va d'octubre de 1934 a febrer de 1936, ocasionat pels [[fets del sis d'octubre]]. Al capdavant del Parlament a Companys el succeïren [[Joan Casanovas i Maristany]] fins al 1938, i després [[Josep Irla i Bosch]]. [[Estatut de Règim Interior de Catalunya|''L'Estatut Interior de Catalunya'']] de [[25 de maig]] de [[1933]] va deixar fixades les institucions autonòmiques i les relacions entre elles, i es configurà el [[Consell Executiu]], encapçalat pel president de la Generalitat -o per un [[Conseller Primer]], com a delegat de l'anterior- i format per consellers titulars dels departaments de l'administració. El traspàs dels serveis d'ordre públic permeté eliminar els governadors civils i donà lloc a la [[Junta de Seguretat de Catalunya]] que coordinava les accions autonòmica i estatal en aquesta àrea, i el [[Tribunal de Cassació de Catalunya|Tribunal de Cassació]], amb jurisdicció sobre les matèries civils i administratives de competència autonòmica.
 
El [[6 d'octubre]], en resposta a l'entrada de les dretes de la [[CEDA]] al [[govern espanyol]], el president Companys va proclamar unilateralment un «Estat Català de la República Federal espanyola» però la insurrecció va ser vençuda el mateix dia pel capità general de Catalunya, i Companys destituït i empresonat. Entre octubre de 1934 i febrer de 1936, l'Estatut va ser suspès pel govern de Madrid i la presidència de la Generalitat fou ocupada per persones designades pel govern central amb el títol de governadors generals de Catalunya: Francisco Jiménez Arenas, Manuel Portela Valladares, el republicà radical [[Joan Pich i Pon]], Eduardo Alonso, el cedista valencià [[Ignasi Villalonga]], i el lliguista [[Fèlix Escalas i Chamení|Fèlix Escalas]]. Amb el triomf del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les eleccions de [[16 de febrer]] de [[1936]] es va aixecar la suspensió de l'Estatut i Companys va tornar a ser president de la Generalitat.
 
El cop i l'aixecament militar del [[18 de juliol]] de [[1936]] provocà l'inici de la [[Guerra civil espanyola]]. El general [[Francisco Franco]] va abolir la Generalitat quan entrà el 1938 a Catalunya per Lleida, per bé que la Generalitat republicana va seguir actuant fins a l'entrada de les tropes franquistes el gener de 1939. Un cop acabada la [[Guerra Civil espanyola]] de [[1936]]-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim [[franquisme|franquista]] reproduí la repressió de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] i, a més, abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, [[Lluís Companys]], defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la col·laboració [[nazi]] de la [[Gestapo]], li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc ([[1940]]). Mort el [[president Companys]], [[Josep Irla i Bosch|Josep Irla]], darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l'exili fins que, l'any [[1954]], el va succeir [[Josep Tarradellas]], també a l'exili. Novament, el [[centralisme]] imposà els governadors civils i les diputacions provincials, i al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] s'instal·là un cop més la [[Diputació]] de [[Barcelona]]. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.
 
===Restauració de la Generalitat contemporània===
El [[4 de gener]] de [[1977]], durant la [[Transició democràtica espanyola]],<ref>[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1977/00165 Ley 1/1977, De 4 De Enero, Para La Reforma Politica.]</ref> es creà per decret el [[Consell General de Catalunya]].<ref>[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1977/06970 Real Decreto 382/1977, De 18 De Febrero, Por El Que Se Crea El Consejo General De Cataluña Y Se Desarrollan Otras Propuestas De La Comision Creada Para El Estudio De Su Regimen Especial.]</ref> Després de les eleccions legislatives espanyoles del [[15 de juny]] de 1977 el president exiliat de la Generalitat [[Josep Tarradellas i Joan]] es va reunir amb el [[president del Govern espanyol]], [[Adolfo Suárez González|Adolfo Suárez]], per negociar el restabliment de la Generalitat. El [[29 de setembre]] de [[1977]] el president del govern espanyol derogà la llei franquista de 1938 que havia abolit les institucions catalanes d'autogovern i restablí provisionalment la Generalitat de Catalunya en virtut del reial decret llei 41/1977,<ref>[http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-24354 Real Decreto-Ley 41/1977, de 29 de septiembre, sobre Restablecimiento Provisional de la Generalidad de Cataluña.]</ref> abans per tant de l'aprovació de la [[Constitució espanyola de 1978]]. Dies després, el [[17 d'octubre]] de [[1977]], es nomenà a Josep Tarradellas com a President provisional de la Generalitat i a [[Frederic Rahola i d'Espona]] com a Conseller de Presidència. Tarradellas formà un [[govern de Catalunya 1977-1980|govern de concentració (1977-1980)]] amb dotze consellers per tal de redactar l'[[estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979]] que seria aprovat en referèndum el novembre de [[1979]]. Finalment va convocar [[eleccions al Parlament de Catalunya (1980)]] i als comicis convocats el [[20 de març]] de 1980 foren elegits els primers 135 diputats del [[Parlament de Catalunya]], que quedà constituït el [[10 d'abril]]. Finalment amb l'elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat quedà format el primer Govern estatutari i la Generalitat de Catalunya quedà total i novament constituïda.
 
==La Generalitat en l'actualitat==
En l'actualitat, segons l'[[Estatut de Catalunya]], la Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de [[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]]. Està formada pel [[Parlament de Catalunya]], pel Consell Executiu o [[Govern de Catalunya|Govern]], per la [[President de la Generalitat de Catalunya|Presidència de la Generalitat]] i per les altres institucions que l'Estatut i les lleis estableixen.
 
===El Parlament===
{{AP|Parlament de Catalunya}}
El [[Parlament de Catalunya]] representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de Govern. Exerceix, així mateix, les altres competències que li són atribuïdes per l'ordenament jurídic i en especial per l'[[Estatut de Catalunya]].
 
===El President de la Generalitat===
{{AP|President de la Generalitat de Catalunya}}
 
El [[President de la Generalitat de Catalunya]] té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern. També té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.
 
===El Govern===
{{AP|Consell Executiu de Catalunya}}
El [[Consell Executiu de Catalunya]] o Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya. És així mateix titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària.
 
===El Consell de Garanties Estatutàries===
{{AP|Consell de Garanties Estatutàries}}
El [[Consell de Garanties Estatutàries]] de la Generalitat de Catalunya (antigament Consell Consultiu) és un organisme de caràcter consultiu que dictamina, en els casos que la llei estableix, sobre l'adequació a l'Estatut d'autonomia dels projectes o proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament. Vetlla a més, en la seva actuació, per l'observança i l'acompliment de la Constitució i de l'[[Estatut de Catalunya]].
 
===El Síndic de Greuges===
{{AP|Síndic de Greuges de Catalunya}}
El [[Síndic de Greuges]] té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l'Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa l'activitat de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal. Així mateix, supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i dels organismes que en depenen.
 
===La Sindicatura de Comptes===
{{AP|Sindicatura de Comptes de Catalunya}}
La [[Sindicatura de Comptes]] és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
 
===El Consell de l'Audiovisual de Catalunya===
{{AP|Consell de l'Audiovisual de Catalunya}}
El [[Consell de l'Audiovisual de Catalunya]] és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern en l'exercici de les seves funcions.
 
===La Comissió Jurídica Assessora ===
{{AP|Comissió Jurídica Assessora}}
La [[Comissió Jurídica Assessora]] és l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya. Exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, per tal de garantir-ne l'objectivitat i la independència, d'acord amb l'Estatut d'autonomia i la Constitució.
 
===Delegacions als Països Catalans===
[[File:Presentació Bibliowikis a L'Alguer 06.jpg|thumb|Espai Llull a l'Alguer]]
2003. Obertura de la [[Casa de la Generalitat a Perpinyà]].
 
2009. Obertura de l'[[Espai Llull]] a l'Alguer.
 
===Delegacions a l'exterior===
{{AP|Llista de representacions de Catalunya a l'exterior}}
La Generalitat, a més de comptar amb una representació a [[Madrid]] i [[Brussel·les]] disposa a l'empara dels articles 193 i 194 de l'Estatut d'Autonomia de mantes delegacions a l'estranger, les quals van ser tancades pel [[President del Govern d'Espanya|President]] del [[Govern d'Espanya|Govern Espanyol]], [[Mariano Rajoy Brey|Mariano Rajoy]], com a part de les mesures de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|article 155]] aplicat pel Govern desprès de la proclamació il·legal de l'[[Independentisme català|Independència de Catalunya]].<ref>{{Ref-publicació|article=El Gobierno cierra las 'embajadas' catalanas en el exterior excepto la de Bruselas|publicació=Expansión.com|llengua=es|url=http://www.expansion.com/catalunya/2017/10/27/59f37e8eca4741ba6e8b4670.html}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=BRUSSEL·LES|nom=EL PERIÓDICO /|article=El representant de Catalunya a Brussel·les s'acomiada per carta|publicació=elperiodico|llengua=ES|url=http://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20171030/amadeu-altafaj-demana-que-la-ue-sinvolucri-a-trobar-una-solucio-per-a-catalunya-6389958|data=2017-10-30}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Casqueiro|nom=Javier|article=Exteriores comienza a cerrar las embajadas políticas catalanas|publicació=EL PAÍS|llengua=es|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/10/30/actualidad/1509358941_346682.html|data=2017-10-30}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Las embajadas catalanas cerradas y Diplocat, más de 25 millones para las arcas públicas. Noticias de España|publicació=El Confidencial|llengua=es|url=https://www.elconfidencial.com/espana/2017-10-28/embajadas-catalanas-cerradas-articulo-155-diplocat-independencia_1468352/}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Pellicer|nom=Lluís|article=Els funcionaris que incompleixin les ordres s’enfronten a l’expulsió|publicació=EL PAÍS|llengua=ca|url=https://cat.elpais.com/cat/2017/10/28/catalunya/1509205806_414397.html|data=2017-10-28}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Robles|nom=Pilar Santos / Gemma|article=Rajoy destitueix tot el Govern, pren el control dels Mossos i tanca les ambaixades|publicació=elperiodico|llengua=ES|url=http://www.elperiodico.cat/ca/politica/20171027/consell-ministres-decrets-rajoy-dui-independencia-estat-reacciones-6384422|data=2017-10-27}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=CatalunyaPress.cat|article=El Govern central respon al desafiament secessionista|publicació=Catalunyapress|llengua=ca|url=http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/873983/rajoy-reuneix-als-seus-ministres-i-demana-tranquillitat-davant-acte-delictiu-parlament-catal}}</ref> Les ambaixades de les quals disponia la generalitat eren aquestes:
 
{|
|-
| valign="top" |Mostra de les ambaixades tenint en compte la seva dissolució de totes i cada una de les mateixes, excepte la de Brussel·les*, però sent igualment cessats tots els representants i delegats de la Generalitat presents a les ambaixades.
* ''{{bandera|Alemanya}} '''[[Berlín]]''' ([[Alemanya]]): '''[[Marie Kapretz]]''', delegada del Govern de Catalunya a Alemanya.''
* ''{{bandera|Àustria}} '''[[Viena]]''' ([[Àustria]], amb tasques de prospecció a {{bandera|Hongria}} [[Hongria]] i {{bandera|Eslovènia}} [[Eslovènia]]): '''[[Adam Casals]]''', delegat del Govern a Àustria.''
* ''{{bandera|Estats Units}} '''[[Washington D.C.]]''' ([[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], amb competències esteses al {{bandera|Canadà}} Canadà i {{bandera|Mèxic}} Mèxic): '''[[Andrew Davis]]''', delegat del Govern als Estats Units, Canadà i Mèxic.<ref>{{ref-publicació|cognom=March|nom=Oriol|títol=La Generalitat trasllada de Nova York a Washington el seu delegat als Estats Units|publicació=Ara|data=24 desembre 2013|pàgines=p. 6}}</ref>''
* ''{{bandera|França}} '''[[París]]''' ([[França]], amb competències esteses a {{bandera|Suïssa}} [[Suïssa]]): '''[[Martí Anglada i Birulés]]''', delegat del Govern a França i Suïssa.''
* ''{{bandera|Itàlia}} '''[[Roma]]''' ([[Itàlia]]): '''[[Luca Bellizzi]]''', delegat del Govern a Itàlia.''
* ''{{bandera|Portugal}} '''[[Lisboa]]''' ([[Portugal]]): [[Ramon Font Bové|'''Ramon Font''']], delegat del Govern de la Generalitat a Portugal.''
* ''{{bandera|Regne Unit}} '''[[Londres]]''' ([[Regne Unit]], amb competències esteses a {{bandera|Irlanda}} Irlanda): '''[[Sergi Marcén López]]''', delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i Irlanda.''
* {{bandera|Unió Europea}} '''[[Brussel·les]]*''' (Delegació davant la [[Unió Europea]], amb competències esteses al [[Benelux]]: {{bandera|Bèlgica}} [[Bèlgica]], {{bandera|Països Baixos}} [[Països Baixos]] i {{bandera|Luxemburg}} [[Luxemburg]] ): '''Actualment sense representant permanent del Govern davant la Unió Europea i cap de la Delegació de Brussel·les.'''
* ''{{bandera|Dinamarca}} '''[[Copenhaguen]]''' ([[Dinamarca]], amb competències esteses als [[Països nòrdics]]: {{bandera|Finlàndia}} [[Finlàndia]], {{bandera|Islàndia}}[[Islàndia]], {{bandera|Noruega}} [[Noruega]] i {{bandera|Suècia}} [[Suècia]]): [[Francesca Guardiola i Sala|'''Francesca Guardiola''']], delegada als Països Nòrdics''
* ''{{bandera|Polònia}} '''[[Varsòvia]]''' ([[Polònia]], amb funcions de prospecció als [[Estats bàltics|països bàltics]]: {{bandera|Estònia}} [[Estònia]], {{bandera|Letònia}} [[Letònia]] i {{bandera|Lituània}} [[Lituània]]): '''[[Ewa Adela Cylwik]]''', delegada a Polònia i als Països Bàltics''
* ''{{bandera|ONU}} '''[[Ginebra]]''' (organismes internacionals): '''[[Manuel Manonelles]]''',  delegat del GoverCapsn a Ginebra''
| valign="top" |
|}
 
Després de l'aplicació de l'article 155, la Generalitat només mantindrà oberta la següent delegació:
* {{bandera|Unió Europea}} '''[[Brussel·les]]''' (Delegació davant la [[Unió Europea]], amb competències esteses al [[Benelux]]: {{bandera|Bèlgica}} [[Bèlgica]], {{bandera|Països Baixos}} [[Països Baixos]] i {{bandera|Luxemburg}} [[Luxemburg]] ): [[Amadeu Altafaj i Tardio|'''Amadeu Altafaj Tardio''']], representant del Govern davant la Unió Europea i cap de la Delegació de Brussel·les, qui va cesar les seves funcions també després de l'aplicació de l'article.<ref>{{Ref-publicació|cognom=20Minutos|article=Amadeu Altafaj asume el 155 y se despide como representante de la Generalitat ante la UE - 20minutos.es|publicació=20minutos.es - Últimas Noticias|url=http://www.20minutos.es/noticia/3173602/0/altafaj-se-despide-como-representante-del-govern-ante-la-ue-a-raiz-del-155/}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Amadeu Altafaj acata su cese como representante del Govern en Bruselas|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20171030/432485152217/amadeu-altafaj-acata-cese-representante-govern-union-europea.html}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Planas|nom=El Periódico / Eva Cantón / Carles|article=El representante de Catalunya en Bruselas se despide por carta|publicació=elperiodico|llengua=ES|url=http://www.elperiodico.com/es/internacional/20171030/amadeu-altafaj-pide-que-la-ue-se-involucre-en-hallar-una-solucion-para-catalunya-6389958|data=2017-10-30}}</ref> Actualment aquesta delegació es l'única que es troba oberta però es manté sense cap delegat.
A més, la Generalitat mantenia diversos projectes de delegacions pendents d'obrir als següents llocs:
{|
|-
| valign="top" |
* {{bandera|Croàcia}} '''[[Zagreb]]''' ([[Croàcia]])
* {{bandera|Ciutat del Vaticà}} '''[[Ciutat del Vaticà]]''' ([[Santa Seu]])
* {{bandera|Marroc}} '''[[Rabat]]''' ([[Marroc]])
|}
 
S'han tancat o no han prosperat les següents delegacions:
{|
|-
| valign="top" |
* {{bandera|Argentina}} '''[[Buenos Aires]]''' ([[Argentina]]); 2009-[[2011]].<ref>Decret 421/2011 de 27 de desembre, del Departament de la Presidència, de supressió de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Argentina; entrada en vigor: 01/01/[[2012]] ([[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya|DOGC]] número 6.034 de 29/12/2011).</ref>
* {{bandera|Estats Units}} '''[[Nova York]]''' ([[Estats Units]]); 2008-2013.<ref>{{Ref-publicació|article=La Generalitat trasllada de Nova York a Washington el seu delegat als Estats Units|publicació=Ara.cat|llengua=ca|url=http://www.ara.cat/premium/politica/Generalitat-Washington-delegat-Estats-Andrew_0_1053494696.html}}</ref>
* {{bandera|Mèxic}} '''[[Ciutat de Mèxic]]''' ([[Mèxic]]).<ref>Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya del 09/06/2009.</ref>
* {{bandera|Marroc}} '''[[Casablanca]]''' ([[Marroc]]) ''-projecte-''
|}
 
== Cronologia ==
 
=== Govern ===
{| class="wikitable"
!<sup>provisional</sup>
! colspan="4" |<sup>President</sup>
! colspan="6" |<sup>Governació</sup>
! colspan="3" |<sup>Treball</sup>
!<sup>Economia i Finances</sup>
! colspan="3" |<sup>Ensenyament i Cultura</sup>
!<sup>Política Territorial i Obres Públiques</sup>
!<sup>Sanitat i Assistència Social</sup>
!<sup>Agricultura i Ramaderia</sup>
!<sup>Sense cartera</sup>
|-
|<sup>1977-78</sup>
| colspan="4" rowspan="3" |<sup>Josep Tarradellas i Joan (ERC)</sup>
| colspan="6" |<sup>Frederic Rahola i d'Espona (ERC)</sup>
| colspan="3" rowspan="3" |<sup>Joan Codina i Torres (PSC)</sup>
|<sup>Joan Josep Folchi i Bonafonte (UCD)</sup>
| colspan="3" rowspan="3" |<sup>Pere Pi-Sunyer i Bayo (CDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Narcis Serra i Serra (PSC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Ramon Espasa i Oliver (PSUC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Josep Roig i Magrinyà (ERC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Antoni Gutiérrez Díaz (PSUC), Jordi Pujol i Soley (CDC), Joan Reventós i Carner (PSC), Carles Santís i Anfruns (UCD) i Josep Maria Triginer i Fernández (PSC)</sup>
|-
|<sup>1978-79</sup>
| colspan="6" |<sup>Manuel Ortínez i Mur</sup>
| rowspan="2" |<sup>Eduard PUnset i Casals</sup>
|-
|<sup>1979-80</sup>
| colspan="6" |<sup>Josep Maria Bricall i Masip</sup>
|<sup>Lluís Armet i Coma (PSC)</sup>
|-
!<sup>I legislatura</sup>
!<sup>President</sup>
! colspan="3" |<sup>Adjunt a la Presidència</sup>
! colspan="4" |<sup>Governació</sup>
! colspan="2" |<sup>Justícia</sup>
!<sup>Treball</sup>
!<sup>Indústria i Energia</sup>
!<sup>Comerç i Turisme</sup>
!<sup>Economia i Finances</sup>
! colspan="2" |<sup>Ensenyament</sup>
!<sup>Cultura i Mitjans de Comunicació</sup>
!<sup>Política Territorial i Obres Públiques</sup>
!<sup>Sanitat i Seguretat Social</sup>
! colspan="2" |<sup>Agricultura, Ramaderia i Pesca</sup>
|-
|<sup>1980-82</sup>
| rowspan="3" |<sup>Jordi Pujol i Soley (CiU)</sup>
| colspan="3" rowspan="3" |<sup>Miquel Coll i Alentron (UDC)</sup>
| colspan="4" |<sup>Joan vidal i Gayolà (CDC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Ignasi de Gispert i Jordà (UDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Joan Rigol i Roig (UDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Vicenç Oller i Compañ (CDC)</sup>
| rowspan="5" |<sup>Francesc Sanuy i Gistau (CDC)</sup>
|<sup>Ramon Trias i Fargas (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="8" |<sup>Joan Guitart i Agell (CDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Max Cahner i Garcia (CDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Josep Maria Culell i Nadal (CDC)</sup>
| rowspan="8" |<sup>Josep Laporte i Salas (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="3" |<sup>Agustí Carol i Foix (CDC)</sup>
|-
|<sup>1982-83</sup>
| colspan="4" rowspan="2" |<sup>Macià Alavedra i Moner (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="5" |<sup>Agustí Bassols i Parés (UDC)</sup>
|<sup>Jordi Panasdemunt i Gubert (CDC)</sup>
|-
|<sup>1983-84</sup>
| rowspan="5" |<sup>Josep Maria Culell i Nadal (CDC)</sup>
| rowspan="6" |<sup>Xavier Bigatà i Ribé (CDC)</sup>
|-
!<sup>II legislatura</sup>
! colspan="4" |<sup>President</sup>
! colspan="4" |<sup>Governació</sup>
!<sup>Treball</sup>
!<sup>Indústria i Energia</sup>
!<sup>Cultura</sup>
! colspan="2" |<sup>Agricultura, Ramaderia i Pesca</sup>
|-
|<sup>1984-85</sup>
| colspan="4" rowspan="14" |<sup>Jordi Pujol i Soley (CiU)</sup>
| colspan="4" rowspan="2" |<sup>Macià Alavedra i Moner (CDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Oriol Badia i Tobella (CDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Joan Hortalà i Arau (ERC)</sup>
|<sup>Joan Rigol i Roig (UDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="4" |<sup>Josep MIró i Ardèvol (CDC)</sup>
|-
|<sup>1985-86</sup>
|<sup>Narcís Oliveras i Terradas (UDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Joaquim Ferrer i Roca (CDC)</sup>
|-
|<sup>1986-87</sup>
| colspan="4" rowspan="2" |<sup>Agustí Bassols i Parés (UDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Joaquim Xicoy i Bassegoda (UDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Joaquim Molins i Amat (CDC)</sup>
|-
|<sup>1987-88</sup>
| rowspan="4" |<sup>Macià Alavedra i Moner</sup>
|<sup>Josep Manuel Basañez i Villaluenga (CDC)</sup>
|-
!<sup>III legislatura</sup>
!<sup>Benestar Social</sup>
! colspan="3" |<sup>Governació</sup>
! colspan="2" |<sup>Justícia</sup>
!<sup>Treball</sup>
!<sup>Comerç, Consum i Turisme</sup>
!<sup>Economia i Finances</sup>
! colspan="2" |<sup>Ensenyament</sup>
!<sup>Cultura</sup>
!<sup>Política Territorial i Obres Públiques</sup>
!<sup>Sanitat i Seguretat Social</sup>
!<sup>Agricultura, Ramaderia i Pesca</sup>
!<sup>Medi Ambient</sup>
|-
|<sup>1988-89</sup>
| rowspan="14" |<sup>Antoni Comas i Baldellou (CDC)</sup>
| colspan="3" rowspan="5" |<sup>Josep Gomis i Martí (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="5" |<sup>Agustí Bassols i Parés (UDC</sup>
| rowspan="14" |<sup>Ignasi Farreres i Bochacha (UDC)</sup>
| rowspan="11" |<sup>Lluís Alegre i Selga</sup>
| rowspan="2" |<sup>Ramon Trias i Fargas (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="5" |<sup>Josep Laporte i Salas (CDC)</sup>
| rowspan="12" |<sup>Joan Guitart i Agell (CDC)</sup>
| rowspan="6" |<sup>Joaquim Molins i Amat (CDC)</sup>
| rowspan="9" |<sup>Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Josep Miró i Ardèvol (CDC)</sup>
|
|-
|<sup>1989-91</sup>
| rowspan="11" |<sup>Albert Vilalta González (CDC)</sup>
|-
|<sup>1991-92</sup>
| rowspan="9" |<sup>Antoni Subirà i Claus (CDC)</sup>
| rowspan="11" |<sup>Macià Alavedra i Moner (CDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Joan Vallvé i Ribera</sup>
|-
!<sup>IV legislatura</sup>
|-
|<sup>1992</sup>
|-
|<sup>1992-93</sup>
| colspan="3" rowspan="3" |<sup>Maria Eugènia Cuenca (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="3" |<sup>Antoni Isac i Aguilar (UDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="7" |<sup>Joan Maria Pujals i Vallvé (CDC)</sup>
| rowspan="9" |<sup>Francesc Xavier Marimon i Sabaté (CDC)</sup>
|-
|<sup>1993-94</sup>
|<sup>Josep Maria Cullel i Nadal (CDC)</sup>
|-
|<sup>1994-95</sup>
|<sup>Jaume Roma i Rodríguez (CDC)</sup>
|-
|<sup>1995</sup>
| colspan="3" |<sup>Xavier Pomés i Abella (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="6" |<sup>Núria de Gispert i Català (UDC)</sup>
| rowspan="5" |<sup>Artur Mas i Gavarró (CDC)</sup>
|-
!<sup>V legislatura</sup>
!<sup>President</sup>
! colspan="3" |<sup>Presidència</sup>
! colspan="3" |<sup>Governació</sup>
!<sup>Sanitat i Seguretat Social</sup>
|-
| rowspan="2" |<sup>1995-96</sup>
| rowspan="11" |<sup>Jordi Pujol i Soley (CiU)</sup>
| colspan="3" rowspan="6" |<sup>Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CDC)</sup>
| colspan="3" rowspan="4" |<sup>Xavier Pomés i Abella (CDC)</sup>
| rowspan="9" |<sup>Eduard Rius i Pey (CDC)</sup>
|-
! colspan="2" |<sup>Indústria, Comerç i Turisme</sup>
|-
|<sup>1996-97</sup>
| colspan="2" rowspan="7" |<sup>Antoni Subirà i Claus</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Xavier Hernàndez Moreno (UDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Joan Maria Pujals i Vallvé (CDC)</sup>
|<sup>Pere Macias i Arau (CDC)</sup>
|-
|<sup>1997-99</sup>
| rowspan="4" |<sup>Artur Mas i Gavarró</sup>
| rowspan="4" |<sup>Pere Macias i Arau (CDC)</sup>
|<sup>Joan Ignasi Puigdollers i Noblom (UDC)</sup>
|-
!<sup>VI legislatura</sup>
!<sup>Benestar Social</sup>
! colspan="3" |<sup>Governació i Relacions Institucionals</sup>
!<sup>Interior</sup>
!<sup>Justícia</sup>
!<sup>Treball</sup>
! colspan="2" |<sup>Ensenyament</sup>
!<sup>Cultura</sup>
!<sup>Agricultura, Ramaderia i Pesca</sup>
!<sup>Medi Ambient</sup>
|-
|<sup>1999-2000</sup>
| rowspan="2" |<sup>Irene Rigau i Oliver (CDC)</sup>
| colspan="3" rowspan="2" |<sup>Josep Antoni Duran i Lleida (UDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Xavier Pomés i Abella (CDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Núria de Gispert i Català (UDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Lluís Franco i Sala (UDC)</sup>
| rowspan="6" |<sup>Carme Laura Gil i Miró (CDC)</sup>
| rowspan="4" |
| rowspan="6" |<sup>Jordi Vilajoana i Rovira (CDC)</sup>
| rowspan="6" |<sup>Josep Grau i Seris</sup>
| rowspan="2" |<sup>Felip Puig i Godes (CDC)</sup>
|-
|<sup>2000-01</sup>
| colspan="3" |<sup>Joaquim Triadú i Vila-Abadal (CDC)</sup>
|-
| rowspan="2" |<sup>2001-02</sup>
! colspan="3" |<sup>Presidència i Conseller en Cap</sup>
!<sup>Benestar i Família</sup>
| colspan="3" rowspan="2" |<sup>Núria de Gispert i Català (UDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Josep-Delfí Guàrdia i Canela (UDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Francesc Homs i Ferret (CDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Felip Puig i Godes (CDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Ramon Espadaler i Parcerisas (UDC)</sup>
|-
| colspan="3" rowspan="3" |<sup>Artur Mas i Gavarró (CDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Irene Rigau i Oliver (CDC)</sup>
|-
| rowspan="2" |<sup>2002-03</sup>
| colspan="3" rowspan="2" |<sup>Josep Maria Pelegrí (UDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Núria de Gispert i Català (UDC)</sup>
! colspan="3" |<sup>Treball, Indústria, Comerç i Turisme</sup>
!<sup>Universitat, Recerca i Societat de la Informació</sup>
|
|-
| colspan="3" |<sup>Antoni Fernández i Teixidó (CDC)</sup>
|<sup>Andreu Mas-Colell (CDC)</sup>
|<sup>Xavier Pomés i Abella (CDC)</sup>
|-
!<sup>VII legislatura</sup>
!<sup>President</sup>
! colspan="3" |<sup>Presidència i Conseller Primer</sup>
!<sup>Benestar i Família</sup>
! colspan="2" |<sup>Governació i Administracions Públiques</sup>
!<sup>Relacions Institucionals i Participació</sup>
!<sup>Interior</sup>
!<sup>Justícia</sup>
! colspan="2" |<sup>Treball i Indústria</sup>
!<sup>Comerç, Turisme i Comsum</sup>
!<sup>Economia i Finances</sup>
!<sup>Educació</sup>
!<sup>Universitat, Recerca i Societat de la Informació</sup>
!<sup>Cultura</sup>
!<sup>Política Territorial i Obres Públiques</sup>
!<sup>Salut</sup>
!<sup>Agricultura, Ramaderia i Pesca</sup>
!<sup>Medi Ambient</sup>
|-
|<sup>2003-04</sup>
| rowspan="4" |<sup>Pasqual Maragall i Mira (PSC)</sup>
| colspan="3" |<sup>Josep Lluís Carod Rovira (ERC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Anna Simó i Castelló (ERC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Joan Carretero i Grau (ERC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Joan Saura i Laporta (ICV)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Montserrat Tura i Camafreita (PSC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Josep Maria Vallès i Casadevall (CPC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Josep Maria Rañé i Blasco (PSC)</sup>
|<sup>Pere Esteve i Abad (ERC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Antoni Castells i Oliveres (PSC)</sup>
|<sup>Josep Bargalló i Valls (ERC)</sup>
|<sup>Carles Solà i Ferrando (ERC)</sup>
|<sup>Caterina Mieras i Barceló (PSC)</sup>
| rowspan="7" |<sup>Joaquim Nadal i Farreras (PSC)</sup>
| rowspan="7" |<sup>Marina Geli i Fàbrega (PSC)</sup>
|<sup>Antoni Siurana i Zaragoza (PSC)</sup>
|<sup>Salvador Milà i Solsona (ICV)</sup>
|-
|<sup>2004-06</sup>
| colspan="3" |<sup>Josep Bargalló i Valls (ERC)</sup>
| colspan="2" rowspan="3" |<sup>Jordi Valls i Riera (PSC)</sup>
|<sup>Josep Huguet i Biosca (ERC)</sup>
|<sup>Marta Cid i Pañella (ERC)</sup>
|<sup>Manuel Balcells i Díaz (ERC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Ferran Mascarell i Canalda (PSC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Jordi William Carnes i Ayats (PSC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Francesc Baltasar i Albesa (ICV)</sup>
|-
| rowspan="2" |<sup>2006</sup>
! colspan="3" |<sup>Presidència i Portaveu</sup>
| rowspan="2" |<sup>Carme Figueras i Siñol (PSC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Xavier Vendrell i Segura (ERC)</sup>
| colspan="2" rowspan="5" |<sup>Antoni Castells i Oliveres (PSC)</sup>
! colspan="2" |<sup>Educació i Universitats</sup>
|-
| colspan="3" |<sup>Joaquim Nadal i Farreras (PSC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Xavier Sabaté i Ibarz (PSC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (PSC)</sup>
|-
!<sup>VIII legislatura</sup>
!<sup>President</sup>
!<sup>Secretaria</sup>
! colspan="2" |<sup>Portaveu</sup>
!<sup>Acció Social i Ciutadania</sup>
!<sup>Vicepresidència</sup>
!<sup>Governació i Administracions Públiques</sup>
! colspan="2" |<sup>Interior, Relacions Institucionals i Participació</sup>
!<sup>Justícia</sup>
! colspan="2" |<sup>Treball</sup>
!<sup>Educació</sup>
!<sup>Innovació, Universitats i Empresa</sup>
!<sup>Cultura i Mitjans de Comunicació</sup>
!<sup>Agricultura, Alimentació i Acció Rural</sup>
!<sup>Medi Ambient i Habitatge</sup>
|-
|<sup>2006-08</sup>
| rowspan="2" |<sup>José Montilla i Aguilera (PSC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Laia Bonet Rull (PSC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Aurora Massip i Treig (indep.)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Carme Capdevila i Palau (ERC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC)</sup>
|<sup>Joan Puigcercós i Boixassa (ERC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Joan Saura i Laporta (ICV-EUiA)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Montserrat Tura i Camafreita (PSC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Maria del Mar Serna Calvo (PSC)(independent)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Ernest Maragall i Mira (PSC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Josep Huguet i Biosca (ERC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Joan Manuel Tresserras i Gaju (ERC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Joaquim Llena i Cortina (PSC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Francesc Baltasar i Albesa (ICV-EUiA)</sup>
|-
|<sup>2008-10</sup>
|<sup>Jordi Ausàs i Coll (ERC)</sup>
|-
!<sup>IX legislatura</sup>
!<sup>President</sup>
!<sup>Secretaria</sup>
! colspan="2" |<sup>Portaveu</sup>
!<sup>Benestar Social i Família</sup>
! colspan="3" |<sup>Vicepresidència, Governació i Relacions Institucionals</sup>
!<sup>Interior</sup>
!<sup>Justícia</sup>
! colspan="3" |<sup>Empresa i Ocupació</sup>
!<sup>Economia i Coneixement</sup>
! colspan="2" |<sup>Ensenyament</sup>
!<sup>Cultura</sup>
!<sup>Territori i Sostenibilitat</sup>
!<sup>Salut</sup>
! colspan="2" |<sup>Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural</sup>
|-
|<sup>2010-12</sup>
| rowspan="6" |<sup>Artur Mas i Gavarró (CDC)</sup>
|<sup>Germà Gordó i Aubarell (CDC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Francesc Homs i Molist (CDC)</sup>
|<sup>Josep Lluís cleries i Gonzàlez (CDC)</sup>
| colspan="3" rowspan="3" |<sup>Joana Ortega i Alemany (UDC)</sup>
|<sup>Felip Puig i Godes (CDC)</sup>
|<sup>Pilar Fernández i Bozal (indep)</sup>
| colspan="3" |<sup>Francesc Xavier Mena i López (indep)</sup>
| rowspan="6" |<sup>Andreu Mas-Colell (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="6" |<sup>Irene Rigau i Oliver (CDC)</sup>
| rowspan="6" |<sup>Ferran Mascarell i Canalda (indep)</sup>
|<sup>Lluís Miquel Recoder i Miralles (CDC)</sup>
| rowspan="6" |<sup>Boi Ruiz i Garcia (indep)</sup>
| colspan="2" rowspan="3" |<sup>Josep Maria Pelegrí i Aixut (UDC)</sup>
|-
!<sup>X legislatura</sup>
!<sup>Secretaria</sup>
! colspan="2" |<sup>Presidència i Portaveu</sup>
!<sup>Benestar Social i Família</sup>
!<sup>Interior</sup>
!<sup>Justícia</sup>
! colspan="3" |<sup>Empresa i Ocupació</sup>
!<sup>Territori i Sostenibilitat</sup>
|-
|<sup>2012-15</sup>
| rowspan="4" |<sup>Jordi Baiget i Cantons (CDC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Francesc Homs i Molist (CDC)</sup>
|<sup>Neus Munté i Fernández (CDC)</sup>
|<sup>Ramon Espadaler i Parcerisas (UDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Germà Gordó i Aubarell (CDC)</sup>
| colspan="3" rowspan="4" |<sup>Felip Puig i Godes (CDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>Santi Vila i Vicente (CDC)</sup>
|-
| rowspan="2" |<sup>2015</sup>
!<sup>Presidència</sup>
! colspan="3" |<sup>Vicepresidència, Benestar Social i Família i Portaveu</sup>
! colspan="2" |<sup>Governació i Relacions Institucionals</sup>
!<sup>Interior</sup>
! colspan="2" |<sup>Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural</sup>
|-
|<sup>Francesc Homs i Molist (CDC)</sup>
| colspan="3" rowspan="2" |<sup>Neus Munté i Fernández (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Meritxell Borràs i Solé (CDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Jordi Jané i Guasch (CDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Jordi Ciuraneta i Riu (CDC)</sup>
|-
|<sup>2015-2016</sup>
|
|-
!<sup>XI legislatura</sup>
! colspan="2" |<sup>President</sup>
! colspan="9" |<sup>Vicepresidència - Àrea d'Economia i Hisenda</sup>
! colspan="5" | <sup>Àrea de Benestar Social</sup>
! colspan="5" |<sup>Àrea d'Exterior, Transparència i Relacions Institucionals</sup>
|-
|<sup>2016-17</sup>
| colspan="2" rowspan="6" |<sup>Carles Puigdemont i Casamajó (JpS-PDC) (EXILIAT)</sup>
| colspan="9" rowspan="2" |<sup>Oriol Junqueras i Vies (JpS-ERC)</sup>
| colspan="5" |<sup>Neus Munté i Fernández (JpS-PDC)</sup>
| colspan="5" rowspan="2" |<sup>Raül Romeva i Rueda (JpS-indep)</sup>
|-
|<sup>2017</sup>
| colspan="5" |<sup>Jordi Turull i Negre (JpS-PDC)</sup>
|-
!<sup>Conselleries</sup>
! colspan="4" |<sup>Economia i Hisenda</sup>
!<sup>Empresa i Coneixement</sup>
!<sup>Benestar, Treball i Família</sup>
!<sup>Territori i Sostenibilitat</sup>
! colspan="2" |<sup>Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació</sup>
! colspan="2" |<sup>Presidència i Portaveu. Benestar, Treball i Família</sup>
!<sup>Salut</sup>
!<sup>Cultura</sup>
!<sup>Ensenyament</sup>
!<sup>Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència</sup>
!<sup>Governació, Administració Pública i Habitatge</sup>
! colspan="2" |<sup>Interior</sup>
!<sup>Justícia</sup>
|-
|<sup>2016-17</sup>
| colspan="4" rowspan="3" |<sup>Oriol Junqueras i Vies (JpS-ERC)</sup>
|<sup>Jordi Baiget i Cantons (JpS-PDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Dolors Bassa i Coll (JpS-ERC)</sup>
| rowspan="5" |<sup>[[Josep Rull i Andreu]] (JpS-PDC)</sup>
| colspan="2" rowspan="3" |<sup>Meritxell Serret i Aleu (JpS-ERC)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Neus Munté i Fernández (JpS-PDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Toni Comín i Oliveres (JpS-indep)</sup>
|<sup>Santi Vila i Vicente (JpS-PDC)</sup>
|<sup>Meritxell Ruiz i Isern (JpS-PDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Raül Romeva i Rueda (JpS-indep)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Meritxell Borràs i Solé (JpS-PDC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Jordi Jané i Guasch (JpS-PDC)</sup>
| rowspan="3" |<sup>Carles Mundó i Blanch (JpS-ERC)</sup>
|-
|<sup>2017</sup>
|<sup>Santi Vila i Vicente (JpS-PDC)</sup>
| rowspan="4" |<sup>[[Lluís Puig i Gordi]] (JpS-PDC)</sup>
| rowspan="2" |<sup>Clara Ponsatí i Obiols (JpS-indep)</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>Joaquim Forn i Chiariello (JpS-PDC)</sup>
|-
|<sup>2017</sup>
|<sup>Josep Rull i Andreu (JpS-PDC)</sup>
| colspan="2" |<sup>Jordi Turull i Negre (JpS-PDC)</sup>
|-
!XII Legislatura
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>[[Joaquim Torra i Pla]] (JxCAT)</sup>
| colspan="4" rowspan="2" |<sup>[[Pere Aragonès i Garcia]]</sup>
!<sup>Empresa, Coneixement i portaveu</sup>
!<sup>Treball, Afers socials i Famílies</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>[[Teresa Jordà i Roura]]</sup>
! colspan="2" |<sup>Presidència</sup>
| rowspan="2" |<sup>[[Antoni Comín i Oliveres]]</sup>
| rowspan="2" |<sup>[[Josep Bargalló i Valls]]</sup>
!<sup>Acció exterior, Relacions institucionals i Transparència</sup>
!<sup>Polítiques digitals i Administració Pública</sup>
| colspan="2" rowspan="2" |<sup>[[Miquel Buch i Moya]]</sup>
| rowspan="2" |<sup>[[Ester Capella i Farré|Ester Caapella i Farré]]</sup>
|-
|<sup>2018 - ''actualitat''</sup>
|<sup>[[Elsa Artadi i Vila]]</sup>
|<sup>[[Chakir El Homrani Lesfar|Chakir el Homrani Lesfar]]</sup>
| colspan="2" |<sup>[[Jordi Turull i Negre]]</sup>
|<sup>[[Ernest Maragall i Mira]]</sup>
|<sup>[[Jordi Puigneró i Ferrer]]</sup>
|}
 
=== Caps de llista amb representació ===
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="2" |CiU/CDC/JxCAT
! colspan="2" |ERC
! colspan="2" rowspan="2" |PSC-PSOE
! colspan="2" rowspan="2" |AP / PPC
! colspan="2" rowspan="2" |PSUC / IC / ICV-EUiA / CSQP/CeC Podem
! colspan="2" rowspan="2" |C's
! colspan="2" rowspan="2" |CC-UCD / CDS
! colspan="2" rowspan="2" |CUP
! colspan="2" rowspan="2" |SI
! colspan="2" rowspan="2" |PSA-PAC
! rowspan="2" |
|-
! colspan="4" |JxSí
|-
|1980
| rowspan="6" |Jordi Pujol i Soley
|43
| rowspan="2" |Heribert Barrera i Costa
|14
|Joan Raventós i Carner
|33
| colspan="2" |
|Josep Benet i Morell
|'''25'''
| colspan="2" rowspan="7" |
|Anton Cañellas i Balcells
|'''18'''
| colspan="2" rowspan="9" |
| colspan="2" rowspan="8" |
|Francisco Hidalgo Gómez
|'''2'''
|1980
|-
|1984
|72
|5
| rowspan="3" |Raimon Obiols i Germà
|41
|Eduard Bueno Ferrer
|11
|Antoni Gutiérrez Díaz
|6
| colspan="2" |
| colspan="2" rowspan="10" |
|1984
|-
|1988
|69
|Joan Hortalà i Arau
|6
|42
|Jorge Fernández Díaz
|6
| rowspan="4" |Rafael Ribó i Masó
|9
|Antoni Fernández i Teixidó
|3
|1988
|-
|1992
|'''70'''
| rowspan="2" |Àngel Colom i Colom
|11
|40
| rowspan="2" |Aleix Vidal-Quadras Roca
|7
|7
| colspan="2" rowspan="8" |
|1992
|-
|1995
|60
|13
|Joaquim Nadal i Farreras
|34
|17
|11
|1995
|-
|1999
|56
| rowspan="3" |Josep-Lluís Carod-Rovira
|12
| rowspan="2" |Pasqual Maragall i Mira
|'''52'''
|Alberto Fernández-Díaz
|12
|3
|1999
|-
|2003
| rowspan="4" |Artur Mas i Gavarró
|46
|23
|42
| rowspan="2" |Josep Piqué i Camps
|15
| rowspan="2" |Joan Saura i Laporta
|9
|2003
|-
|2006
|48
|21
| rowspan="2" |José Montilla i Aguilera
|37
|14
|12
| rowspan="3" |Albert Rivera Díaz
|3
|2006
|-
|2010
|62
|Joan Puigcercós i Boixassa
|10
|28
| rowspan="2" |Alicia Sánchez-Camacho Pérez
|18
| rowspan="2" |Joan Herrera i Torres
|10
|3
|Joan Laporta i Estruch
|'''4'''
|2010
|-
|2012
|50
|Oriol Junqueras i Vies
|21
|Pere Navarro i Morera
|20
|'''19'''
|13
|9
|David Fernández i Ramos
|3
| colspan="2" rowspan="2" |
|2013
|-
|2015
| colspan="3" |Raül Romeva i Rueda
|62
| rowspan="2" |Miquel Iceta i Llorens
|16
| rowspan="2" |Xavier García Albiol
|11
|Josep Lluís Franco Rabell
|11
| rowspan="2" |Inés Arrimadas García
|25
|Antonio Baños Boncompain
|'''10'''
|2015
|-
|2017
|Carles Puigdemont i Casamajó
|34
|Oriol Junqueras i Vies
|'''32'''
|17
|4
|Francesc Xavier Domènech Sampere
|8
|'''36'''
| colspan="2" |
|Carles Riera i Albert
|4
| colspan="2" |
| colspan="2" |
|2017
|}
 
== Vegeu també ==
* [[Política de Catalunya]].
* [[Història de Catalunya]].
* [[Història del Dret català]].
* [[Constitucions catalanes]].
* [[Arxius de la Generalitat de Catalunya]].
* [[Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya]]
* [[Mancomunitat de Catalunya]].
* [[Pressupostos de la Generalitat de Catalunya]].
* [[Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya]].
* [[Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya]].
* [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
*[http://www.gencat.cat Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya]
* [http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?pos=0&total=1&page=1&cerca=fons&tipusUnitatCerca=0&selecimatges=&contingut=&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&codiDescOno=&codiDescOno2=&relDescOno=&codiDescTema=&codiDescTema2=&relDescTema=&codiDescTopo=&llocPrecis=&codiAutor=&titol=&tipusdoc=&tipusfons=&nomfons=GENERALITAT%20DE%20CATALUNYA%20(EXILI)&sign=&desc=&codigrup=ANC&codiarxiu=&codifons=&idarxiu=1&idfons=511&unitatInici=&unitatFi=&codiProcCerca=&codiClassCerca=&tipusdoc1=&tipusdoc2=&tipusdoc3=&tipusdoc4=&tipusdoc5=&suport=&proces=&cromia=&format=&codiReportatge=&projecte=&tecSuport=&codiEntGeneradora= Fons de la Generalitat de Catalunya a l'Exili], a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]].
 
{{GeneralitatdeCatalunya}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Generalitat de Catalunya| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat_de_Catalunya»