Presidents del Club Joventut Badalona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Viñallonga |
m espai |
||
Línia 8:
[[Antoni Mas Vilalta]], mà dreta de Viñallonga i que havia començat la seva vinculació al club com a directiu en els anys 50,<ref name="Vilalta324">{{ref-notícia|títol=Mor als 92 anys Antoni Mas Vilalta, president del Joventut de Badalona durant les dècades dels 60 i 70|publicació=324|url=http://www.ccma.cat/324/mor-als-92-anys-antoni-mas-vilalta-president-del-joventut-de-badalona-durant-les-decades-dels-60-i-70/noticia/2243053/|consulta=29 maig 2018|data=9 desembre 2013}}</ref> va recollir el relleu al capdavant del club l'any 1962, i en va ser el president fins l'any 78. En aquell primer any va rebre de mans de [[Joan Antoni Samaranch]] la medalla al Mèrit Esportiu.<ref>{{ref-notícia |títol=Inauguración oficial de las instalaciones deportivas del Club Juventud Badalona |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1962/05/25/pagina-44/32706871/pdf.html |consulta=31 maig 2018 |data=25 maig 1962 |llengua=castellà}}</ref>
En el mes de juliol de 1978 deixà la presidència,<ref>{{ref-notícia|títol=Núcleo verdinegro|publicació=La Vanguardia|url=http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1%C2%AA-edici%C3%B3n/20131210/282999692644034|consulta=29 maig 2018|data=10 desembre 2013}}</ref> proposant per al càrrec a [[Josep Lleal Riambau|Josep Lleal]], qui faria tàndem amb [[Joan Rosàs]]. Tots dos van dimitir al finalitzar la [[Temporada 1979-1980 del Club Joventut Badalona|temporada 1979-80]] degut a mala situació econòmica.<ref>{{ref-llibre|cognom=Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón|títol=Joventut Badalona. La quinta esencia del basket|pàgines=117|lloc=Barcelona|any=1992|consulta=30 maig 2018}}</ref><ref>{{ref-notícia |cognom=Casanova |nom=Juan Antonio |títol=Josep Lleal es el hombre |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/07/19/pagina-32/33743943/pdf.html |consulta=30 maig 2018 |data=19 juliol 1978 |llengua=castellà}}</ref> En el mes de maig de 1980 es van presentar dues candidatures per presidir la Penya: la de [[Santiago March i Blanch|Santiago March]] i la d'Antoni Barberà.<ref>{{ref-notícia |títol=La "Penya" busca presidente: ¿Antonio Barberá o Santiago March? |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1980/05/11/MD19800511-021.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=11 maig 1980 |llengua=castellà}}</ref> El 14 de maig sortiria escollit l'exalcalde de Badalona, el qual romandria al càrrec fins la seva dimisió el 17 de maig de 1982, a penes dos anys després del seu nomenament.<ref>{{ref-notícia |títol=¡El Joventut, roto! |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/19/MD19820519-028.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=19 maig 1982 |llengua=castellà}}</ref> Després de la seva dimissió, [[Xavier Estruch]] va presidir la junta gestora que va dirigir el Joventut, fins que en el mes de juny del mateix any va sortir escollit [[Lluís Conesa Espín|Lluís Conesa]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Román|nom=Jorge|títol=La gestora tomó el mando|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/27/MD19820527-025.pdf|consulta=14 maig 2018|data=27 maig 1982|llengua=castellà}}</ref>
|