Josep Puig i Cadafalch: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

Era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà,<ref>{{citar ref |cognom = |nom = |article = Esquela materna|publicació =La Veu de Catalunya |data = 9-07-1902|pàgines = |url = http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup1/id/4690/rec/13| consulta = 29 de març de 2012}}</ref> dedicats a la fabricació de teles a [[Mataró]], ciutat on va viure i cursar els seus estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels [[escolapi]]s de Mataró.<ref name=memoriescv>[[#Memories|Cadafalch 2003]], pàg. 389–392</ref> Amb setze anys començà a fer col·laboracions literàries d'un regust [[Romanticisme|neoromàntic]] i patriòtic. Puig es mostrava interessat pels moviments nacionals emergents de l'època i va identificar ràpidament la història com a element bàsic per a la creació d'una consciència nacional i per refermar la identitat de país enfront d'un [[parlamentarisme]] centralista. Als seus primers treballs es reflecteix aquest esperit:

{{cita|

Va morir a [[Barcelona]] el [[23 de desembre]] de [[1956]] i va ser enterrat el dia de Nadal al cementiri dels Caputxins de Mataró.<ref>Guia de la ruta Puig i Cadafalch, editada pels Ajuntaments de Mataró i Argentona.</ref>

 

Va participar en la I Assemblea de la [[Unió Catalanista]] a [[Manresa]] ([[1892]]) on assistiren 250 representants de 160 poblacions i on Puig va anar en qualitat d'arquitecte municipal de [[Mataró]]. El 1899 es va produir una escissió a la Unió Catalanista i la branca de més implicació política formada per Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa, Francesc Cambó i Verdaguer i Callís, va constituir el [[Centre Nacional Català]] el 1900. Aquest grup es va fusionar un any més tard amb la [[Unió Regionalista]] per a formar la [[Lliga Regionalista]], un partit amb un ampli suport de la burgesia industrial enfront de l'oligarquia agrària que dominava la política espanyola i que donava suport al [[lerrouxisme]]. Puig i Cadafalch, com a cofundador de la [[Lliga Regionalista]] (1901), fou membre del seu Comitè d'Acció Política, un grup de membres vitalicis i d'alt poder que es va crear el 1904 quan dins la Lliga va destacar la línia lliberal promoguda per [[Francesc Cambó]].<ref name=alcolea13/>

 

El [[1913]] va ser elegit diputat provincial per la [[Lliga Regionalista|Lliga]],<ref name=expo97/> i amb Prat de la Riba a la presidència, va defensar el projecte de la '''[[Mancomunitat de Catalunya]]''' que assentés els fonaments de la cultura catalana. Finalment el [[23 d'octubre]] de [[1913]] es va organitzar una assemblea dels diputats representants de les quatre diputacions i varen aprovar els estatuts de la institució que es va constituir el [[6 d'abril]] de [[1914]], amb Prat de la Riba com a primer president.<ref name=alcolea13/>

 

L'[[1 d'agost]] de [[1917]] va morir sobtadament i prematura el fundador i president de la Mancomunitat de Catalunya, [[Enric Prat de la Riba]]. L'elecció d'un nou president va situar a Puig com a candidat de la [[Lliga Regionalista]] i al president de la [[Diputació de Lleida]], [[Joan Rovira i Agelet]], com a candidat liberal amb el suport dels republicans que estaven dolguts amb la Lliga perquè formava part del govern alfonsí de concentració de [[Eduardo Dato e Iradier|Dato]]. Puig va guanyar per 48 vots contra 39 de Rovira i va ser nomenat president de la Mancomunitat el [[29 de novembre]] de [[1917]].<ref>[[#balcells|Balcells, 2003]]: pàg. 214</ref>