Castell d'Amposta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Millora de l'estil |
Canvis d'estil |
||
Línia 3:
== Descripció ==
El castell s'emplaçava sobre una petita [[Terrassa marina|elevació]] de roca conglomerada [[Quaternari|quaternària]], en un estrenyiment del riu Ebre, al seu marge dret,
El recinte era protegit per dos fossats concèntrics: El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]] i el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]]. El fossat interior, datat del segle X, està excavat en la roca conglomerada, aprofitant un petit barranc i té una amplada aproximada de 9 metres que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. Hi havia dues portes, una que menava al camí de Tortosa i l’altra al camí del delta, en l'espai que ocupen ara els dos ponts que salven el fossat interior.<ref name="patmapa"/>
Per la part interna del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 m d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat
== Història ==
Línia 15:
El castell és nombrat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona, però aquests propòsits no progressaren perquè l'empresa militar no va ser reeixida.
Després de la seva conquesta, [[Ramon Berenguer IV]] cedeix el terme d'Amposta a [[Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]] l'any 1149, que es convertirà en la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la [[Corona d'Aragó]]. Com a seu de l’orde, el castell fou adaptat estructuralment a les noves necessitats militars, amb el bastiment de diferents estructures, com estances per a l’avituallament i l’estada de
El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]] <ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> i allí residí el [[Castellà d'Amposta|castellà]] fins a l'any 1280 en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]]. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins establir-se finalment a [[San Juan de los Panetes]], a Saragossa.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref>
Durant la [[guerra civil catalana]], Amposta pren partit contra [[Joan II d'Aragó]], i el castell, després d'un setge fluvial i terrestre de vuit mesos, fou conquerit i parcialment destruït el 21 de juny de 1466 per les tropes reials comandades pel príncep [[Ferran el Catòlic|Ferran]].<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref> Finalment, el castell és destruït definitivament en una incursió [[Pirateria berberesca|turca]] el 1518
Durant la [[tercera guerra carlina]] encara complí funció defensiva, de la qual conserva [[Fortificacions carlines d'Amposta|un mur i unes espitlleres]].
|