Pedro Calderón de la Barca: diferència entre les revisions

Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un [[somni]]. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'[[honor]]. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'[[arquetip]].

 

Calderón fa girar tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu en [[vers]] i amb abundància de monòlegs simbòlics. La seva recerca formal l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de metàfores, referències literàries i musicalitat. S'inspira en [[Lope de Vega]] en la concepció de l'acció dramàtica i l'escenografia (a la que dóna més importància).