Romanyà de la Selva: diferència entre les revisions

L'any [[1972]] l'escriptora Mercè Rodoreda s'instal·là en un dels nous xalets de la urbanització adjacent al nucli de Romanyà, després de retornar de l'exili. Aquest xalet, apellat aleshores ''El Senyal'' (avui ''El Senyal Vell''), propietat de la seva amiga [[Carme Manrubia]] fou testimoni de l'acabament de la novel·la ''[[Mirall trencat]]'' ([[1974]]), del recull de ''[[Viatges i flors]]'' ([[1980]]) i de la redacció de ''[[Quanta, quanta guerra...]]'' ([[1980]]), la seva darrera novel·la publicada en vida. Estudioses de l'obra de Rodoreda com [[Mariàngela Vilallonga]] o [[Carme Arnau]] han assenyalat la importància dels espais de Romanyà a la literatura de la darrera etapa de l'escriptora. A més, hi ha una demostrada presència d'aquests espais dins les novel·les esmentades o els ''viatges''"Viatges a uns quants pobles" de ''Viatges i flors''. Així, apareixen parts del jardí del xalet ''El Senyal Vell'' a ''Mirall trencat'', atès que la redacció fou paral·lela a la concepció del jardí. Igualment, "Viatge al poble de la por" de ''Viatges i flors'' és un retrat quasi literal de la casa i el seu jardí. En aquesta línia, ''Quanta, quanta guerra...'' immortalitza la masia ''El Refugi'' i els boscos de Romanyà. L'estudiosa Vilallonga destaca així l'estreta relació que es palesa entre les obres de la darrera etapa de Rodoreda i el seu entorn més immediat de Romanyà, que converteixen la població en un espai literari en si.